A la caiguda de l’ocupació registrada en el segon trimestre d’este 2020, respon este tercer trimestre amb un augment notable de l’ocupació (+32.300), conseqüència, lògicament, de l’estacionalitat productiva típica dels mesos estiuencs.
Encara que han sigut uns mesos amb una important caiguda de l’activitat productiva per efecte de la pandèmia per coronavirus, la finalització del primer període de confinament ha permés una certa recuperació de l’activitat que es reflecteix en l’augment de les persones ocupades.
Al mateix temps cal assenyalar un augment de l’atur (+16.900) el que no és l’habitual en este període. Cal considerar l’efecte dels mesos d’aturada productiva lligada al coronavirus que estan provocant, malgrat les mesures posades en marxa pel govern, una reducció d’ingressos en les famílies molt considerable. Així, les famílies han de dedicar més membres a la cerca d’ocupació, la qual cosa es reflecteix en l’important creixement de la població activa (que se suma a l’avanç de la població total en edat laboral). Hi ha 49.200 persones actives més, és a dir, treballant o buscant treball, respecte al trimestre anterior, la qual cosa mostra la vulnerabilitat de les famílies pel descens de l’activitat productiva i explica que augmente de manera important el nombre de persones que treballen i, també, que busquen treball. És urgent, inajornable, que tant la Renda Valenciana d’Inclusió com l’Ingrés Mínim Vital aconseguisquen immediatament a totes les famílies que tenen dret a aqueixa prestació.
En relació amb l’augment de la població activa, cal assenyalar l’evolució de la inactivitat. Esta descendeix en el trimestre de manera important (-47.100) i ho fa de manera general en estudiants (-18.800), labors de la llar (-1.600) i, sobretot en el grup «una altra» (-29.000), un grup que reuneix les persones considerades inactives, que no esmenten una altra causa d’inactivitat i que declaren estar treballant o buscant treball. És a dir, la necessitat de salarització de les famílies fa que estudiants, persones amb labors de la llar i, especialment, les que els criteris restrictius de la EPA considera inactives però estan treballant o disponibles per a treballar, s’incorporen de manera urgent a l’activitat.
Cal assenyalar que la caiguda de l’ocupació en còmput anual és molt important, 61.400 persones ocupades menys, que suposa una caiguda entorn del 8’4%, i 50.400 persones més en atur és un impacte molt greu que assenyala, d’una banda, al coronavirus, però, també, a una economia que ja es veia alentida i a la qual és necessari reforçar perquè genere activitat i ocupació de qualitat. Especialment preocupant és la caiguda interanual de l’ocupació en indústria (-34.200) que mostra, a més de la tradicional mala pràctica del sector de reduir la plantilla en els mesos d’estiu, una incapacitat del sector per generar activitat productiva de qualitat.
En este tercer trimestre, i com és habitual, és el sector serveis el que aporta el principal augment de l’ocupació (+32.500). L’estacionalitat i el monocultiu turístic, dos problemes del mercat provincial, són els que estan compensant els efectes del coronavirus. La necessitat d’implantar polítiques productives i industrials de futur (sostenibles, ocupació de qualitat, activitat a llarg termini,…) és cada vegada més urgent.
