Si no accepteu la meua casa, me’n vaig

En els últims dies ha suscitat una gran revolada la notícia que donaven diferents mitjans, sobre la recent compra per part dels líders de Podemos, Pablo Iglésies i Irene Montero, d’un luxós xalet amb piscina valorat en 600.000 euros.
També és cert que no han robat als Espanyols pel que, a priori, és una qüestió que forma part de la privadesa i la decisió personal d’una persona, però, en aquesta ocasió, Per què està adquirint tanta rellevància com per a consultar a les seues bases sobre aquesta decisió? A cas l’honradesa i la credibilitat d’una persona es mesuren per la seua situació econòmica?
És molt difícil qüestionar i emetre judicis de valor sobre les persones des de la dicotomia blanc-negre, la coherència o la moralitat donada la complexitat de mecanismes mentals, emocionals i socials propis de l’ésser humà, on sempre és més encertat definir-ho pels seus actes. Podemos ha tendit a recolzar el seu discurs en aquests termes, fent bandera de la puresa moral i ètica dels seus dirigents, en contra dels privilegis i ostentacions, on el secretari general, Pablo Iglésies, feia gala de les seues camises de Alcampo com a mostra de les seues autèntiques conviccions sobre la classe treballadora o la seua forma d’entendre la vida, però ara que han actuat com la casta, segons ells deien, És ètic fer el contrari al que un predica? És honest actuar en contra dels valors que promulgues?
Sincerament, no entenc què volen obtenir fent una consulta a la militància llevat que siga recuperar la seua credibilitat que indubtablement ha quedat trastocada i reforçar la seua permanència en el partit. Al meu entendre, si un ha pres una decisió sent conscient que és contrària als fonaments del seu partit, i veient la polèmica que ha generat fins i tot dins de les seues files, no li pregunta a les bases, sinó que dimiteix del seu càrrec perquè ja no representa allò pel que deia lluitar. Què està succeint? Pablo i Irene són casta? No saben què són? O traslladen a la militància aquesta pregunta per a emmascarar el que realment són?
La consulta o plebiscit a la militància és una eina de participació directa on s’haurien de consultar qüestions estratègiques amb objectius polítics, que fan referència a la vida col·lectiva i a decisions rellevants per a l’organització, no s’utilitza, indiscriminadament sota el paraigua de la participació, per a qüestions personals que gens tenen a veure amb la responsabilitat o credibilitat que hagen d’assumir els afiliats.