L’art rupestre és una de les més fascinants expressions culturals primitives fetes per l’home. En un entorn natural, sense urbs, ni escoles, tallers o museus on concebre i albergar les obres, la naturalesa va ser la fidel aliada de molts artistes que van deixar en l’era prehistòrica una petjada única i inesborrable que, encara avui, fascina a l’home del segle XXI.
Les roques o les coves eren el llenç sobre el qual els nostres avantpassats van reflectir les seues habilitats per a dibuixar animals, escenes de caça o figures humanes, i la província de Castelló alberga grans exemples d’açò. Més de 30.000 anys perduren ja les pintures rupestres distribuïdes per nombroses localitzacions provincials. Tírig, la Vall d’Uixó, Albocàsser, les Coves de Vinromà, Serra d’Engarceran o la Serratella, són només l’inici d’un llistat d’àrees que, en total, alberguen més de 500 abrics rocosos i coves de Castelló.
Aquest reflex de 30.000 anys d’història va meréixer ser inclosos en la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco en 1998 per aportar un testimoniatge únic de la cultura i la civilització d’aquella època prehistòrica. Són obres de qualitat excel·lent, mostres úniques en el món que van ser descobertes, no obstant això, fa relativament poc temps: a principis del segle passat.
Descobertes a principis del XX
Va ser en 1917 quan es van trobar les primeres pintures en el barranc de la Valltorta i, des d’eixe moment, va ser incessant, els descobriments d’altres mostres artístiques similars en l’entorn i la resta de la província. Una bellesa totalment incorporada i mimetitzada en un entorn de paisatge agrest, únic i espectacular.
Observar algunes d’elles no és complicat per al visitant de la zona, ja que són, en la seua majoria, fàcilment accessibles.
El museu de la Valltorta
La ‘zona zero’ d’aquesta riquesa cultural ancestral es troba en el Parc Cultural Valltorta–Gassulla, una zona geogràfica excepcional fa milers d’anys per a la supervivència dels nostres ancestres. Els meandres del barranc proporcionaven aigua abundant i vegetació per a tota classe de fauna, i els abrics rocosos i miradors eren llocs fabulosos per a l’observació, la persecució i la caça. Un conjunt, per tant, idoni per a establir-se en ell i donar regna solta, de pas, a l’art en la seua expressió més primigènia.
Allí es troba el Museu de la Valltorta, un centre d’acolliment del visitant i d’interpretació per a poder conéixer la història i els aspectes més interessants del parc natural.
El centre es va crear en 1994 i el seu objectiu és conservar, estudiar i divulgar els valors de l’art rupestre de la Comunitat Valenciana, regió molt rellevant en aquest àmbit igual que moltes altres de l’arc mediterrani on es van assentar les comunitats primitives.
L’edifici del museu és obra dels arquitectes Miguel del Rei Aynat i Iñigo Magre d’Orbe, i se situa en el terme municipal de Tírig, a 500 metres del barranc de la Valltorta. Entre les seues instal·lacions, compta amb dependències de treball, com a laboratori, magatzems i biblioteca, una sala d’exposicions temporals i quatre sales d’exposició permanent.
Els seus arxius són el testimoniatge directe de la memòria visual, científica i tecnològica del conjunt de l’art rupestre prehistòric valencià.
Compta amb set sales didàctiques, que estan dedicades al Paleolític, al Mesolític i Neolític (Art rupestre llevantí), Calcolític i Bronze (Art esquemàtic), Patrimoni Mundial i Història de la recerca.
Coves singulars
Una sisena sala crida especialment l’atenció per reproduir a grandària real la ‘Cova de Cavalls’. Aquesta cova conté escenes de caça de cérvols i figures d’arquers en posicions de tret o en carrera.
Exemples dels tresors històrics que alberga la naturalesa a Castelló; una naturalesa que ha aconseguit donar recer i cuidar pels segles dels segles una petjada única que ens dóna una idea de com la vida dels nostres avantpassats va ser tan diferent de la de l’home tecnològic del segle XXI.
