El Jutjat del Contenciós-Administratiu número 10 de València ha dictaminat a favor de l’Ajuntament d’Alfafar en una demanda que va interposar el consistori al juny de 2017 contra l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI) per no ajustar la seva estructura tarifària a la Directiva Europea Marco Agua.
L’estructura tarifària aprovada per la EMSHI, i recorreguda per l’Ajuntament d’Alfafar, establia un increment de 76,92% de la quota fixa i per contra una minoració d’un 32,40% de la quota variable; amb el que penalitza el baix consum i desincentiva l’ús eficient de l’aigua.
Amb aquesta demanda, l’Ajuntament buscava no només ajustar-se a la normativa estatal i comunitària, sinó preservar els drets de la ciutadania basats en el principi mig ambiental comunitari que “qui contamina paga”, tal com estableix la Directiva Europea Marco Agua i que en aquest cas es traduiria en “qui més consumeix més paga”. Això amb l’objectiu d’afavorir la sostenibilitat i incentivar que no es malgasti un recurs escàs com és l’aigua.
En última instància els recursos interposats perseguien defensar els interessos de les i els veïns d’Alfafar, i aconseguir una tarifa de l’aigua justa per a la ciutadania.
Aquesta sentència, datada el passat 14 de maig, és la segona que es dictamina a favor de l’Ajuntament que també va demandar a la EMSHI per la tarifa d’exercici 2018. Totes dues sentències, a més, consideren que el destinatari del servei prestat per la EMSHI no són els ajuntaments, sinó els usuaris consumidors d’aigua potable; perquè la EMSHIassumeix part de la gestió que correspondria als municipis en exercici de les seves competències, com a ens local.
Així mateix, el jutge determina que “el municipi no és el destinatari del servei, sinó l’usuari, per tant, vaga tota consideració sobre una pretesa solidaritat entre municipis.”
En aquest sentit, l’Ajuntament va recórrer vetllant no només per l’ús eficient de l’aigua sinó, tal com diu la sentència, actuant “en defensa de la legalitat i l’interès general consistent en l’ajust de l’estructura de costos del servei, de la prestació directa del qual a l’usuari és responsable”.
