La literatura li ha canviat la vida a Blas Ruiz Grau, passant de tenir un bon treball al món de la informàtica i dues tendes de la seua propietat, a escriure llibres que han arribat a ser número u de vendes en Amazon. La marxa d’aquest escriptor rafalenyo resident a Almoradí va ser el de reinventar-se, autopublicant la seua primera novel·la “La veritat us farà lliures” l’any 2012 en la plataforma de Jeff Bezos, com a conseqüència d’uns problemes greus de salut. A aquest primer llibre van venir quatre més “La profecia dels pecadors” que va sortir en 2013, dos anys més tard va treure “Kryptos” i en 2017 el seu thriller històric ambientat en la postguerra “7 dies de març”. Actualment està promocionant el seu últim llibre que és un assaig sobre els mites i les realitats del procés policial després d’un crim, publicat en 2018 per l’editorial Oberón sota el títol “Què ningú toque res!”. Ens interessava conéixer les inquietuds de Blas Ruiz Grau, abans de plasmar tot el que fa en un paper o en la fulla en blanc de l’ordinador i per això, vam estar amb ell per conéixer una mica més sobre aquest escriptor alacantí.
Abans de ser informàtic ja escrivies o això va ser després dels teus problemes de salut
La primera novel·la la vaig escriure en el meu treball, en la meua tenda d’informàtica. Sí que he escrit mentre era informàtic, però abans d’això, sempre tenia l’impuls de com m’agradaria que anés alguna cosa que em passava pel cap, però no m’atrevia mai per por del fracàs, la qual cosa li passa a molta gent. La primera novel·la la vaig escriure però era per a la meua família, la hi vaig passar a ells i bé, per a la meua família era el millor del món, que et va a dir la teua família. Es va quedar aquí, ni hi havia intenció de publicar-la, somiava a fer-ho però no tenia ni la més mínima intenció de dur-ho a terme, perquè jo no era escriptor, em feia por, era com un tabú, no sé, ho veia com a alguna cosa estranya. Però bé, la meua vida canvie i em va obligar a canviar la meua ment complint els meus somnis.
Sent informàtic que va impedir que la teua malaltia no seguís exercint aquest ofici
Diverses coses, per exemple, vaig perdre l’ull dret ho tinc totalment encegue ara mateix. La vida et limita en certs aspectes, no en tots, però sí que és veritat que no és igual, has de fer les coses d’una altra manera. Un altre dels meus símptomes en la meua malaltia és que em limita el moviment en el braç esquerre, ho estic intentant recuperar amb cirurgies, exercicis i tot això, doncs tinc una malaltia degenerativa que em fa perdre-ho, potser algun dia ho perda del tot. Tinc disfuncionalitat en les cames, de tant en tant no volen anar i altres vegades sí, tinc molt dolor, llavors la veritat és que arribe a un punt en el qual encara que jo vulga seguir…, això que vaig a dir ara sempre que puc vull remarcar-ho, se’m va concedir la invalidesa perquè veien que no podia treballar.
L’escriptura t’ha servit com a teràpia llavors
Sí per descomptat, és una manera de sentir-me útil diguem, tampoc vull dir que una persona que tinga una minusvalidesa no siga útil, però és veritat que és inevitable que ens sentim d’una manera inferior, almenys, en la majoria de casos. Perquè voldríem dir, mira doncs tinc tot el meu cos funcionant i m’agradaria poder aixecar les caixes com tu les aixeques o poder fer mil coses que potser ara no les faig, però si és veritat, que encara que això és una ximpleria perquè podem fer de tot i el que no, ens ajuden. Sí que és cert que a mi això de la literatura m’està servint molt per a sentir-me útil d’alguna manera.
En l’actualitat tens cinc llibres publicats, amb quin d’ells et quedaries?
Això no puc dir-t’ho, és impossible, mai ho aconseguisc perquè m’agraden tots. Afecte segurament se li té més al primer llibre publicat, perquè és el moment en el qual em vaig atrevir, però clar, és una cosa que potser avui no tornaria a escriure de la mateixa manera, perquè ho vaig fer sense treballar-m’ho, ho tenia en el cap i ho vaig escopir en dues setmanes, és una bogeria, això no es pot fer així perquè cal cuidar molt el que feixos i oferir un producte, almenys, d’una mínima qualitat i aquest no ho tenia. Però em sent molt orgullós d’haver-ho fet, d’haver-ho aconseguit, llavors al segon li passa més del mateix, és tornar-me atrevir i li tinc un afecte especial. Al tercer “Kryptos”, ja que un altre afecte perquè va sorgir d’una manera especial i amb “7 dies de març” més del mateix, és que és impossible triar un llibre i segurament quan traga el proper a l’any que ve et diré que també sent molt afecte per ell.
He vist que tot el que escrius és novel·la negra i thriller, hi ha altres gèneres que també t’agradaria escriure?
Jo crec que si se’t dóna bé alguna cosa…, ara és molt d’encasellar-te, que si sempre el mateix gènere…, jo estic molt a gust dins d’aquests gèneres i se’m dóna relativament bé, llavors, per què vaig a canviar-ho? Pot ser que provant una altra cosa em vaja també bé, no ho sé, ara mateix no tinc pensament de fer-ho per descomptat, potser algun dia sí que arribe i em plantege i diga: per què no?, tocant una mica més aquest altre gènere a veure com em sortiria, però de debò que ara, se’m dóna bé el que faig, ho disfrute i vull seguir en el mateix.
Amb la novel·la “7 dies de març” vas ser número u de vendes en Amazon, què se sent veure la teua novel·la entre els primers llocs?
Se sent vertigen, perquè no t’ho crees. Jo no m’ho crec, de fet totes les novel·les d’una forma o una altra han estat en el número u de vendes. Unes de forma més tardana i unes altres, de manera més immediata. L’últim llibre en quatre hores ja era número u de vendes en paper i dius tu: però com pot ser això, no m’ho puc creure, què passa? No ho sé, no sabria dir el que passa, però la veritat que assegues un vertigen increïble, perquè fa dos dies una altra vegada va tornar a col·locar-se número u de vendes “7 dies de març” en moltíssims països i fins va arribar el top deu del Japó i dius tu: però esta boja aquesta gent o què passa, no pot ser? Les dues primeres novel·les ja s’han traduït al portugués, a l’anglés, a l’italià i s’està traduint al francés ara mateix. De “7 dies de març” he rebut propostes tant per a l’alemany, francés, portugués i anglés, però com estic també en negociacions amb una editorial perquè ells es facen càrrec de la novel·la aquí a Espanya i de les seves traduccions fora, ho tinc en stand by, si surt bé amb l’editorial ho faran ells i si no surt, doncs signaré el contracte amb les altres propostes que tinc.
En alguna entrevista que has concedit has parlat d’escriptors que tens com a referència, entre alguns com Juan Gómez Jurado o Matilde Asensi entre uns altres, què admires d’aquests escriptors i que essència et portes d’ells?
Saber transmetre exactament el que volen en les seues frases això és molt complicat, com a escriptor ho sé. Una cosa és el que et ronda pel cap, perquè tu ho veus d’una manera i tu ja saps com un personatge ho sent, saps com pot actuar en qualsevol situació, saps com és un paisatge perquè ho veus en el teu cap, però transmetre-ho al paper és una tasca hercúlia i sobretot, fer-li-ho veure a la gent el mateix que tu. Ells aconsegueixen fer-ho i a més tinc la referència sempre de Juan Gómez Jurado perquè ho aconsegueix fer en poques paraules és a dir, en una frase curta és capaç de portar-te on vol i això per a mi és únic.
Quin és la rutina d’un escriptor com tu i d’on sorgeix la inspiració?
La rutina meua és no tenir rutina, perquè encara que això és un treball per a mi i m’ho prenc molt de debò, intent no tenir-ho com un treball pròpiament dit. A veure, no m’obligue a això, però no obligar-me a això m’ajuda a asseure’m, m’impulsa fer-ho, a no tenir-ho com una obligació, encara que la tinga perquè també tinc compromisos, tinc dates de lliurament i coses així, però encara així, intente veure-ho d’una altra manera que em fa sentir-ho amb passió i llavors quan puc, quan deixe tots els temes aparcats de cada dia, doncs em sent això sí, en solitud, necessite solitud perquè em distrec molt fàcilment, i em pose a escriure deixant-ho anar tot. Quan ja em sent és difícil aixecar-me d’aquí i llavors sorgeix la inspiració, ja que normalment el meu cap és un desori d’idees incessant que no para i que no pare mai, això espere. Tinc la sort, que tinc moltes històries dins del meu cervell, que aniré traient a poc a poc i la veritat, que tant de bo seguisca sent així.
Estàs promocionant la teua última obra que és una espècie d’assaig titulat “Què ningú toque res!”, què suposa fer un mateix la promoció de les seues pròpies criatures i en quins canals comunicatius ho sols fer?
Aquest assaig sobre el procediment policial i forense que és el prefaci d’una novel·la que arribarà l’any que ve, jo sempre dic, que no done puntades sense fil, llavors tot té una relació, aquest assaig és un prefaci del qual vindrà. És el meu procés de recerca, de la novel·la que sortirà l’any que ve, llavors he tingut la sort immensa de comptar amb un grup de professionals amb el qual mai havia treballat d’aquesta manera, que és el grup Anaya, el qual m’han brindat tots els seus mitjans per poder dur a terme la promoció. Tinc una promoció molt intensa per moltíssimes ciutats, que de fet segueix, vam fer una aturada a l’estiu, lògic per descansar, però ara segueix, ho reprenc ara i estaré en molts més llocs en els quals aconseguisc acostar-me a la gent i per a mi, és el millor mitjà de promoció, tenir a la gent davant i comptar-li amb les meues pròpies paraules que és el que els estic venent, llavors si no et puc convéncer així ja m’és igual el que passe, no et vaig a poder convéncer de cap altra forma, és igual Tuiter, és igual Facebook, Youtube, tot. Sempre intente convéncer-te a la cara i amb les meues paraules. També és veritat que he tingut suports, doncs he tingut molta sort, moltes televisions han intervingut, ha estat Quatre, la Sisena, Telecinco, Telemadrid ha estat interminable la llista de televisions que han donat suport al llançament, ràdios i periòdics, la veritat és que és una promoció que com jo mai havia viscut abans i això és meravellós.
Podria donar-se que aquest assaig supere les expectatives de la novel·la i deceba al lector
Clar que pot passar, a més és molt diferent perquè “Què ningú toca res!” està també una mica en clau d’humor, irònica per dir-ho d’alguna manera, llavors la novel·la és tot el contrari. La novel·la és molt dura la que vaig a llançar, és molt salvatge, molt bruta, no va a deixar indiferent a ningú, llavors són dues coses tan diferents encara que tracten del mateix, són tan diferents que clar, cadascuna supose que arribarà d’una manera. Un sempre pensa que una novel·la va anar sempre millor que un assaig, la gent llegeix més novel·la que assaig, però mai se sap, jo estic molt content. El que sí que vull és que vagen les dues coses bé, evidentment no puc decantar-me perquè vaja un millor que l’altre, jo vull que vagen els dos bé.
El lector en l’assaig llegirà el procediment de la teua pròxima novel·la, podria córrer el risc que l’assaig s’anticipe a la trama de la novel·la i ja no sorprenga el lector?
El que em va cridar l’atenció quan vaig començar a investigar per a la novel·la, que res era com ho pinta en la ficció, res. És a dir, hi ha uns procediments que algú en el seu moment va posar de moda i a partir d’ací, tota la ficció va començar fer-ho així, com per exemple, entrar a les fosques a un escenari d’un crim amb les llanternes, les autòpsies també a les fosques sent una mica redundant, les pistoles amb silenciador que semblen un xiulitet, totes aquestes coses quan jo vaig començar a preguntar a la policia i ha d’accedir a certs escalons, dins d’homicidis, m’explicaven que no era per a res així. Quan m’explicaven el procediment era molt més fascinant dins del punt de vista científic, que com ens mostra la ficció, llavors vaig començar a explicar-ho una mica desmitificant aquestes coses que véiem en sèries, pel·lícules, novel·les…, donant-li un toc d’irònic per alhora fer-ho entretingut al lector, perquè si no dius: què figàs m’estàs comptant! Jo volia fugir d’eixe figàs, ja que tot és molt tècnic, he intentat fer-ho proper amb un llenguatge de tu a tu, a més el llibre està escrit en segona persona, et parle a tu, no a una tercera persona és un llenguatge directe, i es van a trobar amb alguna cosa crec que divertit, i alhora, instructiu sense córrer el risc d’anticipar-se a la novel·la.
Estan tots els teus llibres en digital o hi ha alguns en paper i on es poden trobar?
Quasi tots estan en digital i en paper, l’únic que no està en digital és l’assaig. L’editorial va fer una aposta molt arriscada que és treure-ho en paper i ha sortit molt bé per l’arriscat que era, la veritat. Este últim es pot trobar en qualsevol llibreria, els altres, a hores d’ara estan fora (riures), solament es poden trobar en Amazon, però estic en converses per fer una reedició de totes les novel·les que sortiran en totes les llibreries, així que, espere que aviat es puga trobar en qualsevol lloc.
Estàs molt involucrat amb la gent que et segueix, he pogut llegir una anècdota d’una professora de Valladolid que és lectora teua, que li vas regalar una mini novel·la i et va invitar al seu col·legi. També he llegit altres anècdotes teues, com este tipus de successos segurament tindràs alguns més, alguna vegada has pensat a fer un llibre autobiogràfic?
Haig de dir que la professora és molt amiga ara (riures). Sincerament no crec que la meua vida al final interesse tant a la gent, encara que…, no em tires de la llengua perquè sí que hi ha alguna cosa per aquí, però d’aquí no et puc explicar molt, és alguna cosa que sortirà en un temps i sí que té una mica de mi, una mica de la meua vida, però supose que tampoc és tan interessant, la qual cosa passa és que se’m va plantejar una coseta i l’anem fer.
Hi ha alguna anècdota que no hages explicat i podries explicar-la?
Clar, tinc moltes, si és que cada viatge que faig sóc un imant per a les coses (riures), tan bones com dolentes i sempre em passa alguna cosa que em fa sobretot somriure i em fa dir, mira quina cosa més curiosa m’acaba de passar? Supose que algun dia en la meua vellesa començaré a comptarles, perquè ara tinc trenta-quatre anys, si és que, encara no he viscut com aquell que diu. Puc explicar, no és una anècdota en si però si em va cridar molt l’atenció. Durant la investigació per a la novel·la que eixirà pròximament, vaig estar amb un forense a Alacant i em va deixar absolutament meravellat, no pel que vaig veure, ja que el que vaig veure va ser horrorós, sinó per ell, perquè era una persona súper alegre, fent bromes tota l’estona durant les autòpsies i tot això, sense perdre el respecte, no em referisc a aquest tipus de broma sense gust, sinó com creant-se una barrera per separar l’emocional de la seua professionalitat, per poder portar millor el seu treball. Jo també ho entenc, em va cridar molt l’atenció perquè sempre pensem que els forenses són com a persones lúgubres, com a persones…, no sé, no tenim aquesta imatge d’alegres, treballen amb la mort, però com aquesta persona pot ser tan feliç, riure’s, fer bromes i amb els estudiants que van allí gastar-los bromes, esglais i coses així? A mi em va donar un esglai (riures), que no se m’oblidarà mai, que em va dir que ho solia fer amb moltíssims estudiants i aquesta anècdota la veritat és que em va marcar, perquè em vaig tirar tres nits sense dormir (riures). Així que, com aquestes tinc moltes la veritat.
Eixa visita al forense t’ha ajudat molt a l’hora de descriure els detalls que sorgeixen en les teues novel·les
No hi ha res com veure les coses en viu per molt dures que siguen, és a dir, pots tirar-te tres mesos mirant manuals, buscant en internet, en llibres, biblioteques i tot, que en un matí amb una persona que t’ho mostre en viu, no només et parle de forenses, et parle de policies, et parle de guàrdies civils… Jo vaig veure el treball de la Guàrdia Civil científica i el laboratori de criminalística i vaig aprendre més amb ells en dues hores, que el que vaig estar mirant durant cinc mesos per ací per a poder entendre-ho, òssia que això no té preu.
Estàs escrivint quasi llibre per any, et sents pressionat per l’èxit que estan aconseguint les teues novel·les i aquesta pressió, et condiciona per als següents llibres?
Dir-te que no és mentida. Clar que em sent pressionat perquè ja penses que la gent espera una mica de tu i tens por a no poder donar-li-ho. Tinc la immensíssima sort que m’agrada el que estic fent, supose que arribarà el dia en el qual, li passa a tots els escriptors, que no tots els llibres poden arribar a ser un èxit, això és impossible, tant de bo, arribarà un dia en el qual faça alguna cosa que potser punxa però espere que això també em servisca per a aprendre. Jo sempre intente prendre tot com alguna cosa positiu i si un dia fracàs, prendre-ho també com alguna cosa positiu, per a saber el que està mal per a no tornar a caure en eixe error. Evidentment la pressió la tinc cada vegada que surt un llibre nou, encara que al meu m’agrade moltíssim i crea que pot ser un èxit, la por està ací. Intente escriure un llibre que m’agrade a mi, jo sóc lector abans que escriptor, llavors si a mi no m’agrada el que jo he escrit no vull saber res d’aquest llibre i fins ara, no m’ha passat, perquè he escrit sempre per a mi. No m’he deixat condicionar perquè això agrada més a la gent o això tindria més estirada que si ho fes d’una altra manera, en absolut, jo vull llegir el que escric i em cenyisc a això.
És complicat trobar documentació per fer verídiques les teues novel·les?
És complicat depenent del nivell que vulgues fer-ho, no és complicat si et fiques en internet i saques informació d’cí, però és que eixa informació has de creure’t que siga veraç o no. El que està escrit en internet no té per què ser cert, llavors és més complicat anar a la font original, a mi em va costar prou arribar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al nivell al qual he arribat. Al final, parlar amb els alts comandaments que tracten amb homicidis aquí en aquest país, ha estat a força d’insistència i cabuderia, jo volia fer-ho i ho vaig fer, i si jo he pogut qualsevol pot. Cal treballar-se’l i no deixar-ho, si et tanquen una porta tocar una altra, o si no la finestra, o si no una claraboia sempre hi ha alguna cosa on pots ficar una miqueta el cap i amb respecte pel qual fan i amb tot, al final s’arriba.
Has comentat que has conegut a escriptors ja consagrats al món de la literatura, quin és la impressió que et portes d’ells?
És increïble, perquè aquestes persones a les quals admiraves i admires pots xerrar amb ells de tu a tu i que ells et consideren un del gremi també, que això és el més important, és alguna cosa increïble, és una cosa que no t’acostumes. Vaig tenir la immensíssima sort de conéixer fa poc a Joan Eslava Galan, vaig parlar una estona amb ell i veure que s’interessava pel que jo escrivia de manera natural, no forçada, vaig estar tres o quatre dies somrient perquè no sé, és alguna cosa meravellós. És alguna cosa que no es pot descriure amb paraules.
A quantes presentacions assistiràs amb la promoció d’aquest assaig i hauran ciutats de la Comunitat Valenciana a què aniràs?
Sí, si vaig a tenir més, de fet aquest matí he estat parlant per unes quantes més, ens deixem algunes ciutats sense visitar perquè no es podia ja, li vam donar tanta canya en tres mesos que jo vaig acabar exhaust d’una banda i per un altre, tampoc volíem cremar tots els cartutxos d’una sola vegada, llavors ens deixem diverses ciutats que anem fer ara després d’haver acabat l’estiu, i al mateix temps doncs seguisc treballant per preparar la propera gira que arrencarà en res, a l’inici de l’any. Llavors agafant forces d’una manera una mica estranya. En principi les presentacions seran fora de la Comunitat Valenciana, ja que aquí vaig estar bastant, vaig estar a València, Alacant, Torrevella i clar tampoc vull cremar molt a la gent d’ací, és alguna cosa que intente no fer, però clar és inevitable. Quan isca la novetat tornaré a eixes ciutats, si no és ara, que potser eixirà quelcom d’un dia per a un altre la veritat, però si no ix res d’ací a març segur que visitaré alguna ciutat de la comunitat.
Abans m’has esbossat que aquest assaig és el prefaci de la novel·la que vas a treure, pots explicar una mica d’aquesta novel·la?
Si clar, poc però sí. Et puc explicar que la primera novel·la sortirà en el primer trimestre del 2019, i dic primera novel·la perquè és una trilogia. És una trilogia de novel·la negra en la qual he invertit solament en la primera dos anys d’esforç i de investigació, perquè volia que fos el més real possible és a dir, fer-li veure a una persona com és el procediment policial i això em sembla que es veu poc ara mateix en la novel·la actual. Hi ha escriptors molt bons que a més ho fan molt bé amb el tema policial, però volia desmarcar-me una mica en aquest sentit, i van a tenir una novel·la que s’ambienta a més a la província d’Alacant, que també és una aposta arriscada per la meua banda, perquè sempre el més fàcil i jo ho havia fet així és anar-te a Madrid, Nova York, o anar-te a les ciutats de renom. No dic que Alacant no tinga renom, perquè jo Alacant la porte en el més alt d’un pedestal, però és fa poc en aquesta zona i volia que la primera, almenys, estigués ambientada ací a la província, en un poble que és molt petitó i si la gent es posa a investigar d’on sóc, sabran que poble és (riures). Llavors no puc explicar molt perquè em van a tallar el coll, però bé la meua editora esta acostumada a sobresalts amb mi (riures), serà la primera part i tinc la immensíssima sort que va a sortir amb el grup editorial més gran del planeta que és Penguin Random House sota el segell edicions B i això és un altre somni que s’ha complert.
Es pot parlar una mica de la trama i dels personatges d’aquest llibre?
Si puc i això va a agradar molt als quals em llegeixen perquè em pregunten molt per això, van a contemplar la gènesi de l’inspector Nicolau Valdés que ha estat protagonista dels meus dues primeres novel·les “La veritat us farà lliure” i “La profecia dels pecadors” i comprovaran en aquesta primera novel·la com va començar ell; com es va forjar aquest inspector que després surt una mica més adobat en les altres novel·les, seria l’inspector novell, insegur que es troba amb un cas que per descomptat ho marcarà tota la seua vida.
Després de la trilogia hi haurà algun descans o ja hi ha un altre projecte?
(Riures) No hi ha descans perquè ja tinc un altre també planificat en la meua ment. Jo sempre planifique en la meua ment i després el solt. El llibre en el qual vaig estar investigant, amb el poc que puc explicar perquè aquí si puc explicar poc, sempre he estat escrivint sobre la Policia Nacional i els meus personatges van a ser guàrdies civils, per a això, haig d’agrair moltíssim a la unitat d’homicidis d’Almeria per haver-me fet coneixedor de tots els seus procediments i els seus quefers ací.
En certa manera, t’ha quedat alguna espineta clavada en el qual t’hagués agradat haver estat un membre de les forces i cossos de seguretat de l’estat siga policia o guàrdia civil o no té a veure que escrigues sobre això?
Sí que és una espineta tardana, és d’aquestes vegades que no tens clar gens en la vida, com els passa a molts joves, no tens clar que vols estudiar, ni que vols ser i potser quan trobes la teua vocació, doncs una malaltia t’ho impedeix i això és el que va passar en el meu cas. Jo per exemple he tingut la sort i la desgràcia que els més grans investigadors d’aquest país, ja et parle de caps d’unitat, d’unitats molt importants com la secció d’anàlisi de la conducta de la Policia Nacional i coses així, et diuen que series una peça fonamental en el seu equip i no pots ser-la (riures), perquè tens una discapacitat que les lleis d’aquest país no et deixen accedir a això i parle de les lleis d’aquest país, perquè sí que sé i si m’he informat d’això, que en tots els altres països si pots estar com col·laborar extern, fins i tot pots arribar a estar dins del cos, perquè no tot el treball d’un policia és sortir corrent darrere d’un dolent, aquí estem així de limitats i es necessita al policia alt, guapo i fort per tot (riures). A certs països com en el Regne Unit, França, o Estats Units, no és desgavellat que un criminòleg col·labore amb la policia en casos, aquí a Espanya no ocorre així. Això és impensable perquè la de crims que es resoldrien així, llavors et limiten tant, així que, sí que és un somni frustrat, però bé, que ho porta un com és, perquè és el que hi ha i el que faig és escopir tota la meua investigació en els llibres i es va acabar (riures).
