L'assetjament escolar, tant a l'aula com a través d'Internet, ha tornat a créixer al curs 2025-2026 i ha afectat més del 14 % de l'alumnat, més d'un de cada quatre dels quals ha patit atacs durant més d'un any, segons el VIII Informe 'L'opinió dels i les estudiants'.
Este estudi, elaborat per les fundacions Mutua Madrileña i ANAR a partir de les respostes de 9.127 alumnes de cinquè i sisè de Primària i de primer i segon de l'ESO, juntament amb l'opinió de 412 docents, ha detectat que el 27,6% de les víctimes d'assetjament ho pateix durant més d'un any. L'informe subratlla que, lluny de remetre, la violència entre iguals s'ha cronificat.
L'alumnat torna a assenyalar a els companys de classe com a principals agressors. L'aspecte físic, la cultura, la raça i la religió es mantenen com els motius més habituals per atacar i ridiculitzar els qui pateixen assetjament, cosa que reforça el component discriminatori de moltes d'estes agressions.
Assetjament presencial i ciberassetjament en augment
L'informe precisa que el 8% de l'alumnat ha patit assetjament presencial, una xifra que ha augmentat 1,4 punts percentuals respecte al curs anterior, quan la prevalença se situava al 6,5%. El fenomen afecta de manera similar nois i noies.
A l'assetjament cara a cara, les agressions més freqüents són els insults, els malnoms i les burles, que esmenten el 86,4 % de les víctimes. També és molt habitual l'aïllament social, que arriba al 43,5 % de l'alumnat assetjat, cosa que implica deixar de parlar la víctima, excloure-la d'activitats o ignorar-la de manera deliberada.
el ciberassetjament ha assolit una prevalença del 3% i es concentra sobretot a WhatsApp, TikTok i Instagram. Les formes més esteses d‟agressió digital són la difusió de rumors o informació falsa, assenyalada pel 71 % dels estudiants, i la publicació de vídeos d‟agressions físiques, que esmenten el 59,5 %.
La irrupció de la Intel·ligència Artificial apareix com un factor afegit de preocupació. Vuit de cada deu alumnes enquestats adverteixen que ja es fa servir per assetjar mitjançant la creació de vídeos falsos i la manipulació de fotografies. A més, un 57% cita la recreació de la veu i un 50% esmenta les suplantacions d'identitat com a noves eines per fustigar companys.
Més intervenció, però també més normalització
Tot i la gravetat de les dades, el VIII Informe 'L'opinió dels i les estudiants' destaca un canvi positiu: una major implicació del professorat i del propi alumnat per frenar estes situacions. Segons l'estudi, el 76% dels docents afirma que intervé quan detecta assetjament, i també ho fa el 59% dels companys de classe.
Tot i això, l'informe recull que gairebé un de cada tres estudiants segueix sense considerar còmplice de l'assetjament a qui difon continguts humiliants. Esta percepció indica que una part important de lalumnat no identifica la difusió de vídeos, fotos o missatges vexatoris com una forma de participació en la violència.
Quasi nou de cada deu docents atribueixen l'assetjament sobretot a la pressió del grup i l'ús indegut de la tecnologia. A més, identifiquen el 'sentiment de superioritat' com el tret principal dels que agredeixen altres companys, cosa que reforça el component d'abús de poder en estes conductes.
L'informe també arreplega la percepció del professorat sobre la capacitat de resposta dels centres educatius. Un 85% dels docents assenyala la manca de recursos com a la principal barrera per intervenir de forma efectiva davant de l'assetjament.
En paral·lel, ha augmentat la proporció de docents que considera que els centres estan actuant adequadament davant d'estes casos, fins a situar-se al 38 %. No obstant això, el 60% del professorat consultat indica que a la seua escola o institut només s'actua en algunes ocasions, cosa que mostra una aplicació desigual dels protocols.
Mesures més freqüents davant de l'assetjament
Preguntats per les respostes que apliquen els centres educatius, el 52 % dels participants a l'estudi assenyala que la mesura més factible continua sent la prohibició temporal de participar en activitats extraescolars per a l'alumnat agressor.
A més, el 45% esmenta la expulsió temporal de determinades classes com una altra de les sancions habituals davant de situacions d'assetjament. Estes mesures busquen frenar la conducta i protegir la víctima, encara que el mateix informe suggereix, per la percepció de manca de recursos, que sovint resulten insuficients per frenar un fenomen cada vegada més perllongat en l'oratge i més present també a l'entorn digital.
