El nou curs escolar ha arrencat amb col·legis de tot Espanya sotmesos a temperatures extremes, risc d'inundacions i incendis forestals, en un context de canvi climàtic que ha obligat activar protocols d'emergència i ha reobert el debat sobre ladaptació real dels centres educatius.
Les altes temperatures de juny, amb una onada de calor intensa i perllongada, han tingut continuïtat a l'inici de setembre. Alhora, la previsió de pluges torrencials els últims dies ha mantingut en alerta les comunitats mediterrànies, encara amb el record recent de la dona de València del 2024, que va deixar centres greument danyats.
Davant este escenari, el Consell de Ministres ha aprovat al juliol la proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per repartir 200 milions d'euros entre les comunitats autònomes. L'objectiu és finançar mesures de climatització i eficiència energètica als centres educatius. Tot i això, la comunitat educativa considera que esta inversió arriba tard i que les actuacions continuen sent insuficients.
Paula San Pedro, responsable de l'àrea d'incidència política de la ONG Educo, ha assenyalat que les mesures lligades a estes fons probablement no s'aplicaran fins al inici del curs 2027-2028. Segons ha explicat, és clau que el col·legi es converteixi en un espai protegit: un lloc que funcioni com a refugi de continuïtat climàtica, alimentària i educativa fins i tot en situacions meteorològiques extremes.
Sant Pere ha insistit en la necessitat de plans d'autoprotecció a cada centre. Estes plans es basen en un anàlisi específica de riscos externs, com a onades de calor, inundacions o incendis, i estableixen protocols clars d'actuació per protegir l'alumnat i el personal quan s'activa una alerta.
Mesures davant la calor i la manca de climatització
Diverses comunitats han anunciat actuacions davant de la calor, però sindicats i famílies qüestionen que vagen al ritme que marca el clima. A la Comunitat de Madrid se n'han anunciat 1.anuals. per millorar la climatització, l'eficiència energètica i l'accessibilitat de prop de 1.400 centres públics. Este anunci arriba després de mesos de queixes de l'oposició, els sindicats educatius i diverses organitzacions per les aules asfixiants.
A les Canàries s'ha posat en marxa un programa pilot amb 240 sensors tèrmics a 120 centres escolars. Estes dispositius permeten conèixer en temps real l'impacte de les altes temperatures a les aules i zones comunes, cosa que façalita ajustar les mesures de ventilació o l'ús d'espais més frescos.
Andalusia, per la seua banda, ha establert el 2024 un protocol general davant de les onades de calor. Este document permet als centres flexibilitzar lhorari de lalumnat i autoritzar sortides anticipades quan les condicions tèrmiques són extremes i dificulten lactivitat lectiva amb seguretat.
Tot i estes iniciatives, el responsable de Medi Ambient de CCOO Educació, Rafael Páez, ha advertit que centrar-se només a instal·lar aparells d'aire condicionat és insuficient. Al seu parer, es tracta d'un pegat (que) no resol el problema', perquè sense un bon aïllament tèrmic 'tampoc tindria molta lògica'. Pel sindicat, cal actuar sobre l'estructura dels edificis per reduir la dependència de sistemes mecànics de refrigeració.
Risc d'inundacions després de la dona de València
El canvi climàtic no només intensifica les onades de calor. Les pluges torrencials i les inundacions s'han convertit també en un factor crític per a les escoles, especialment en zones inundables.
A les Balears, les autoritats han desenvolupat un protocol davant d'emergències meteorològiques que, segons San Pedro (Educo), "ha entès que no és només estrès tèrmic, sinó també inundacions, impermeabilització i l'elevació dels equips davant de les riuades". L´entrada en vigor d´este protocol està prevista per a este mes de setembre.
El 2025, la Comunitat Valenciana ha plantejat un protocol per garantir la continuïtat de la formació quan se suspenen temporalment les classes per alerta meteorològica. Este tipus de documents cerca que l'aprenentatge no s'aturi, fins i tot si l'alumnat no pot acudir físicament als centres durant uns quants dies.
No obstant això, la situació a la denominada 'zona zero' de la dana de València del 2024 continua sent molt delicada. Els Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció (CLER) han denunciat esta setmana 'greus deficiències' a molts col·legis afectats per aquelles riuades.
Segons els CLER, prop de 3.000 estudiants de Massanassa, Alfafar, Paiporta i Catarroja han tornat a les aules en barracons. Denuncien que la Conselleria dEducació encara no ha iniciat les obres de reconstrucció dels centres destruïts per les inundacions.
A més, estes comitès han alertat que es preveu reconstruir els centres danyats a llocs que ja s'han demostrat altament inundables. Al seu parer, esta decisió "posa en dubte la seguretat a llarg termini de tota la comunitat educativa", en mantindre les escoles en zones amb alt risc de riuada.
Pel que fa a esta possible inundabilitat, Rafael Páez (CCOO) ha defensat que cal replantejar el disseny dels edificis escolars. Proposa façalitar l´accés a plantes altes, reforçar els pilars estructurals i envoltar els centres d´una vegetació que puga ajudar a retindre l´aigua en cas de pluges torrencials.
Tot i això, Páez ha advertit de l'altra cara d'esta estratègia verda. Els arbres i els matolls pròxims poden alimentar la propagació d'un incendi forestal. 'ací estem parlant d'una cosa que ve de fora i no tothom està preparat ni sap com es reaccionarà davant d'estes (incendis)', ha reflexionat. En este escenari, ha afegit que uns edificis ben aïllats podrien funcionar com a tallafocs i oferir més protecció.
Crítiques de famílies i sindicats
Les organitzacions de famílies i els sindicats docents coincideixen que el ritme dadaptació dels centres al nou clima és clarament insuficient.
La presidenta de la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (Ceapa), María Sánchez, ha assegurat que "la situació és pràcticament la mateixa que al juny", malgrat el pas de l'estiu. Segons ha denunciat, estes mesos no s'aprofiten "per climatitzar ni dotar els centres de l'equipament necessari per combatre la calor".
Des de CCOO, Páez ha assenyalat que a curt termini "no hi ha perspectiva de canvi" i que el pròxim any serà "encara pitjor". Per això, ha reclamat que cal començar a actuar pensant en el futur, amb una planificació que combini obres estructurals, protocols d'emergència i canvis en els dissenys dels edificis.
En la mateixa línia, el president del sector nacional d'educació de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), Mario Gutiérrez, ha criticat que, malgrat els anuncis de les administracions educatives, la situació és molt similar a la d'anys anteriors. Ha denunciat que les mesures solen ser 'de cara a la galeria', ja que el finançament no es lliga a un calendari concret d'execució.
Les veus de famílies, sindicats i entitats socials coincideixen així en un missatge comú: el canvi climàtic ja està condicionat el dia a dia a les aules, i l'adaptació de les escoles requereix menys anuncis puntuals i més actuacions de fons, continuades i planificades en l'oratge.
