La destructiva dona que va arrasar gran part de la província de València el 29 d'octubre ha posat desenes de municipis davant d'una cruïlla: «tornar al que és vell» o intentar «afrontar la reconstrucció apostant des de l'economia social i local». «Almenys, volem intentar somiar que una altra manera de fer les coses és possible i comptant sempre amb les persones que han patit la barrancada en primera persona».
Este és el punt de partida dels Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció, un moviment que ja s'està organitzant a diverses de les localitats de la 'zona zero' de la riuada i que neix amb una premissa fonamental: «donar una resposta a la situació que s'ha creat a partir de la catàstrofe amb la participació de les persones que han patit directament el drama».
Així ho explica a Europa Press Toni Valero, integrant de la Koordinadora de Col·lectius del Parc Alcosa, a Alfafar, que impulsa la iniciativa. Més d'un centenar de persones de diverses poblacions han participat en una primera reunió per acordar els pròxims passos que seguiran.
Com a primer fruit sorgeixen noves propostes de comitès –este mateix dissabte es desenvolupa a Benetússer una assemblea oberta per habilitar un espai propi de reflexió i acció– i un calendari, que inclou una presentació pública d’estes òrgans el 29 de gener.
«Ara toca reconstruir i això només serà possible amb la participació directa de tots els afectats mitjançant la creació de Comitès d'Emergències i Reconstrucció a cada municipi enfangat en què participen totes les persones afectades, les associacions, les esglésies, el personal sanitari i docent, les empreses locals, els negocis xicotets i, per descomptat i els ajuntaments…», expliquen.
De la mateixa família que Els Salvem
Així, els comitès recuperen l'esperit de moviments socials com les plataformes 'Salvem'. «Són iniciatives de la mateixa família, que pretenen donar el protagonisme a la població per participar en política amb la seua pròpia veu», assenyala Valero.
Des d'este punt de vista, es marquen com a meta constituir organismes participatius que elaborin i coordinin plans de mesures d'emergències i que, alhora, puguen funcionar com a interlocutors amb les institucions per mobilitzar recursos.
I ho fan, apunten, des d'una «visió crítica del que ha passat» i de la gestió de la tragèdia, ja que «l'administració no ha estat a l'alçada». "Ara, si no ens deixen participar, serà una segona manera d'ofegar-nos", adverteixen.
Voluntat política
Perquè estes reptes es façan realitat, els promotors dels comitès són conscients que han de comptar amb la voluntat política per acompanyar-los.
«Entenem la política com a acció i com a dret de la ciutadania. Les paraules estan tan pervertides que la política es confon amb la gestió particularitzada d'interessos de l'administració, però del que realment es tracta és de treballar per interessos comuns col·lectivament per poder sobreviure. Això és la política i cal trucar-la pel seu nom perquè no se l?apropiin els que es proclamen salvadors i se l?apropien», reflexiona este portaveu.
Per això, confia que les corporacions municipals s'uneixin i donin suport estes projectes. «Seria ideal. Ens agradaria que l'espai que oferim siga respectat i cuidat per aconseguir la nostra participació, però no com a 'florers' que donen suport a decisions ja preses, sinó comptant amb nosaltres», conclou.
