La Comunitat Valenciana s'ha situat el 2023 com la segona autonomia que menys despesa pública destina per alumne de l'ensenyament concertat, Amb 3.463 euros per plaça, només per sobre de Madrid, que ha registrat 3.400 euros, i molt per sota de la mitjana estatal de 4.705 euros per estudiant concertat.
Segons el dotzè informe 'Indicadors comentats sobre l'estat del sistema educatiu espanyol', corresponent al 2026 i elaborat per la Fundació Ramón Areces i la Fundació Europea Societat i Educació, el País Basc, Madrid i Navarra són les comunitats que més pressupost educatiu assignen a finançar l'ensenyament concertat, mentre que les Canàries, Extremadura i Castella-la Manxa són les que destinen un percentatge més baix de la seua despesa educativa a este model.
Evolució del pes de la concertada a la Comunitat Valenciana
A la Comunitat Valenciana, el despesa pública dedicada a concerts i subvencions a lensenyament privat ha representat un pes cada vegada menor dins del pressupost educatiu total. El 2014 esta partida suposava gairebé el 16% de la despesa pública en educació (15,9%) i el 2024 ha baixat al 12,4%, segons l'informe.
Este descens indica que, encara que se segueixen finançant centres concertats, altres partides del sistema educatiu han guanyat pes relatiu al pressupost autonòmic. La reducció del percentatge no implica necessàriament una caiguda absoluta de la despesa, però sí que la concertada ha perdut protagonisme dins del repartiment global de recursos educatius.
L´estudi també detalla l´esforç econòmic de les llars valencianes. El curs 2023-2024, la despesa mitjana per estudiant a la Comunitat Valenciana ha assolit els 2.084 euros. Per nivells educatius, el desemborsament de les famílies ha estat de 2.106 euros a Educació Infantil, 1.978 a Educació Primària, 1.708 a Educació Secundària i 3.452 a Educació Superior.
Comparativa entre autonomies i despesa per plaça
L?informe subratlla que el cas de Madrid presenta una particularitat. És una de les comunitats que més percentatge de la despesa educativa destina a la concertada, però això és degut a l'elevat pes que té esta xarxa de centres a la regió. Tot i això, si s'analitza la despesa pública per alumne concertat, Madrid és la comunitat amb el menor import per plaça, Amb 3.400 euros.
Darrere de Madrid se situen la Comunitat Valenciana, amb 3.463 euros per alumne concertat, i Galícia, amb 3.481 euros. A l'extrem oposat, el País Basc se situa entre les comunitats que més percentatge de la seua despesa pública educativa assignen a la concertada, amb un 26% el 2024, per davant de Madrid, que ha destinat el 18%, Navarra, amb el 17%, i les Balears, la Rioja i Catalunya, que han arribat al 16%.
Al grup de comunitats que menys part del seu pressupost educatiu destinen a finançar places concertades es troben Canàries, Extremadura i Castella-la Manxa, que han assignat al voltant del 8 % de la seua despesa pública educativa. Astúries ha invertit el 9,5%, mentre que Andalusia i Galícia s'han situat al 10,6%.
La mitjana de despesa pública en concerts per alumne a Espanya s'ha situat en 4.705 euros el 2023, davant dels 7.943 euros per alumne escolaritzat en centres públics. Esta diferència reflecteix que, de mitjana, el sistema públic rep un finançament significativament més alt per estudiant que la xarxa concertada.
Més despesa de les famílies per compensar el menor finançament
L'analista sènior del centre d'estudis de Funcas Juan Carlos Rodríguez ha advertit en un article inclòs a l'informe que les famílies amb fills en centres concertats, especialment a Madrid ia la Comunitat Valenciana, s'estan veient obligades a assumir costos addicionals. Segons destaca, ho fan per suplir un 'dèficit de finançament públic' per alumne.
El document assenyala que la màxima despesa de les llars per estudiant s'ha registrat a Madrid, amb 2.676 euros de mitjana, mentre que la mínim s'ha produït a Extremadura, amb 737 euros. D'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la despesa mitjana de les llars espanyoles en educació el curs 2023-2024 ha estat de 1.668 euros per alumne, concentrada sobretot a Educació Superior, amb 2.935 euros per estudiant, ia Educació Infantil, amb 1.390 euros.
Com ha evolucionat el finançament de la concertada
L'informe 'Dades i xifres del curs escolar 2026-2027' del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports recull que, actualment, el 66,8% de l'alumnat està matriculat a centres públics, el 24,5 % a centres privats concertats i el 8,7 % a centres privats no concertats.
En total, el sistema educatiu en té 19.436 centres públics i 9.326 centres concertats i privats. La despesa pública destinada a concerts i subvencions ha representat el 2026 l'11,5% de la despesa educativa total.
L'evolució d'esta partida ha estat desigual al llarg de les darreres dècades. El 1992, la despesa pública destinada a finançar la concertada suposava el 9 % del pressupost educatiu. Entre el 2010 i el 2014 va créixer fins a situar-se prop del 12 %. Posteriorment, entre el 2020 i el 2023 s'ha reduït un punt, a causa d'un major increment d'altres partides públiques lligades a la resposta a la pandèmia de covid.
Entre el 2004 i el 2023, la despesa pública dirigida a la concertada ha augmentat un 68,5 %. L'informe recorda que, durant la crisi econòmica del 2008, la despesa destinada als centres concertats no va baixar, a diferència de les retallades que sí que van afectar l'ensenyament públic.
L'analista de Funques apunta a més diferències en funció del color polític dels governs autonòmics. Segons indica, en aquelles comunitats on ha governat el PP, la xarxa concertada ha comptat amb més finançament, ja que en les dates analitzades s'han detectat 'alces considerables' a Madrid o Múrcia, davant l'empitjorament registrat a Andalusia, Canàries, Astúries i Extremadura, on ha governat el PSOE la majoria d'estes anys.



