La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha reprès este dilluns les declaracions de testimonis i està analitzant la possible incorporació de huit morts més al procediment, cosa que podria elevar el balanç oficial de víctimes mortals de les riuades de 232 a 240, en espera dels informes dels metges forenses.
La instrucció s'ha complicat perquè, prop de dos anys després de la tragèdia, encara no existeix una xifra definitiva de persones mortes com a conseqüència directa de la riuada. Encara hi ha huit expedients oberts en què els forenses han d'aclarir si la causa de la mort té una relació directa amb l'episodi de pluges extremes.
Segons han explicat fonts juíals, només quan estes informes estiguen complets es decidirà si estes huit persones es consideren víctimes de la DANA. Fins ara se n'han reconegut 232, però la xifra podria augmentar si s'acredita l'enllaç entre les morts i les inundacions.
L?última víctima mortal incorporada a la causa s?ha reconegut la setmana passada. Es tracta de una veïna de Guadassuar (València), amb insuficiència respiratòria crònica, que es va quedar sense l'oxigen que necessitava després de la inundació del seu habitatge i el tall del subministrament elèctric. Esta situació va derivar en un empitjorament del seu estat de salut i finalment va morir el 6 de novembre de 2024 a l'Hospital de La Ribera, a Alzira.
Abans d'este cas, el 13 de juliol, la instructora ja havia inclòs com a víctima un home que va morir a Benetússer a causa d'un infart agut de miocardi. En tots dos supòsits, la clau ha estat determinar si l'emergència derivada de les riuades va influir de manera decisiva en el desenllaç.
Noves declaracions clau a la causa
Dins esta nova tanda de diligències, este dilluns declaren dos responsables d'unitats de bombers forestals, concretament de les bases de Alzira i Bunyol. Els testimonis se centren en com van actuar els equips d'extinció durant l'episodi de pluges i en quines condicions van fer els treballs d'emergència.
Després d'estes compareixences, dijous serà el torn del diputat de Medi Ambient de la Diputació de València, Avelino Mascarell, que ja ha declarat davant de la jutgessa el 2 de març passat. La magistrada cerca completar la informació sobre la coordinació institucional i les decisions adoptades estes dies.
Este mateix dijous també està citada Rosa María Touris, exdirectora general de Prevenció d'Incendis Forestals, que va cessar a petició pròpia el 19 de novembre de 2025. El seu testimoni ha d'aclarir què protocols de prevenció i alerta estaven activats quan es va produir la DANA.
El calendari de declaracions continua el 21 de setembre amb la compareixença d'un treballador de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). El dia 23 hi ha citat Francisco Javier Sendra, secretari autonòmic d'Infraestructures i Transports. El 24 haurà de declarar Robert Raga, alcalde de Riba-roja de Túria, i el 30 està previst que hi vagi Andoni León, alcalde de Pedralba.
Durant el pròxim mes d'octubre estan anomenats onze testimonis més, entre els quals huit alcaldes de municipis afectats per les riuades i una exalcaldessa, a més de nous responsables d'unitats de bombers forestals. Amb estes testimonis, la jutgessa busca perfilar com es va gestionar l'emergència al territori i quines decisions es van prendre a nivell local.
Activitat juíal després de l'aturada d'agost
Després de la pausa d'agost, la titular del jutjat de Catarroja ha reprès l'activitat en esta macrocausa i ha dictat ja diverses actuacions, providències i diligències d'ordenació. Entre elles figura la petició d'una nova pròrroga de la instrucció per sis mesos des de la data del venciment, prevista per al pròxim 30 d'octubre.
Des de la tornada de vacances, un dels escrits que ha tingut més repercussió ha estat el presentat l'1 de setembre per la defensa de l'expresident Carlos Mazón. En este document, el seu advocat rebutja que hi haja una relació causal entre el retard en l'enviament del missatge ES-Alert, que avisava a la població la vesprada del 29 d'octubre de 2024 sobre el perill de la crescuda de rius i barrancs, i el nombre de víctimes mortals que va deixar la DANA.
Al llarg de 66 pàgines, la defensa desenvolupa arguments per eximir de responsabilitat Mazón. Entre altres punts, sosté que l'expresident no va tindre responsabilitat per omissió a la catàstrofe, que no era la persona encarregada d'adoptar les mesures de prevenció i que tampoc no va intervenir en la redacció ni en el contingut del missatge ES-Alert.
Tres dies després, la jutgessa va respondre mitjançant una interlocutòria en què va negar que hi haja una 'investigació prospectiva' sobre l'expresident. Ha recordat que Mazón és una persona aforada per la seua condició de diputat autonòmic i ha subratllat que, segons el seu criteri, no s'està fent una causa general contra ell.
En esta interlocutòria, la magistrada afirma que "l'afirmació que es manté una investigació personal prospectiva contra Mazón és una afirmació buida, sense ratificació ni menció a cap diligència que tingui este caràcter". Amb esta resposta, la jutgessa intenta acotar l'abast de la instrucció respecte a l'expresident.
Mentre avança la causa juíal, les associacions de víctimes mantenen el calendari de mobilitzacions mensuals per protestar per la gestió de la DANA i reclamar responsabilitats a Carlos Mazón. Estes entitats han decidit que la pròxima concentració, prevista per al 26 de setembre, se celebri per primera vegada fora de la província de València, a la ciutat d'Alacant, on l'expresident té la seua oficina com a excap del Consell.
