El dèficit públic de la Comunitat Valenciana s'ha situat el primer semestre de l'any a anuals., una xifra que equival al 1,02% del PIB autonòmic. Este nivell suposa una reducció respecte als 1.960 milions del mateix període del 2025, quan el desequilibri va assolir l'1,25% del PIB, tot i que la regió continua tancant la primera meitat de l'exercici en números roigs.
En paral·lel, el dèficit conjunt de les administracions públiques espanyoles, excloses les corporacions locals, ha pujat en este mateix període a 33.anuals.. Este import representa un augment del 6,4% respecte a la primera meitat del 2025 i situa el desfasament del sector públic a l'1,89% del PIB.
Més despesa que ingressos a l'Estat
El Ministeri d'Hisenda ha publicat les dades d‟execució pressupostària dels sis primers mesos de l‟any. Les xifres mostren que la despesa pública ha crescut en 28.131 milions d?euros, mentre que els ingressos només han augmentat en 26.107 milions.
Este comportament s'ha produït malgrat que els desemborsaments vinculats a la dana han estat menors que a l'exercici anterior. La diferència entre el ritme de creixement de la despesa i el dels ingressos ha contribuït a incrementar el dèficit del conjunt de les administracions.
Al tancament del juny, l'administració central ha acumulat un dèficit de 22.531 milions d'euros, equivalent a l'1,27 % del PIB. Esta quantitat és un 14,1% superior a la registrada un any abans i s'ha explicat per l'augment de les despeses intermèdies, els interessos del deute y les transferències a les comunitats autònomes.
Tot i este suport més gran de l'Estat, les administracions regionals també han incrementat el seu propi dèficit. En total, han arribat als 17.anuals., el 0,97 % del PIB, fet que suposa un augment del 10,9 %. La raó principal ha estat el creixement de les despeses, especialment les salarials, que ha superat el ritme dels ingressos.
Entre les comunitats autònomes, el País Basc ha estat l'única regió que ha tancat el semestre amb superàvit, del 0,01% del PIB. A l'extrem contrari s'han situat les Canàries, amb un dèficit de l'1,93%, Extremadura, amb un 1,79%, i les Balears, amb un 1,78%.
La Seguretat Social, per part seua, ha aconseguit un superàvit de 6.anuals. a la primera meitat de l'any. Esta xifra suposa un increment del 66,5% i equival al 0,35% del PIB. El resultat positiu ha estat degut a l'augment dels ingressos tant per cotitzacions socials com per les transferències rebudes de l'Estat.
Dèficit de l'Estat fins al juliol
Hisenda també ha avançat les dades de l'Estat fins al juliol. En este període, el dèficit d‟este subsector s‟ha disparat un 13,5 %, fins als 44.anuals., el 2,5% del PIB.
Este empitjorament ha tingut lloc després que els comptes hajan acusat l'impacte de les rebaixes fiscals dissenyades per contindre la inflació. Menors ingressos per estes alleujaments tributaris, combinats amb una despesa a l'alça, han ampliat el forat als comptes estatals.
Durant els set primers mesos de l'any, la despesa de l'Estat ha pujat a 232.anuals., un 11,5 % més que en el mateix període de lexercici anterior. La principal causa han estat les transferències més grans a les comunitats autònomes, tant en avanços com per la liquidació del sistema de finançament.
També han augmentat les transferències a la Seguretat Social i al Fons Espanyol de Garantia Agrària, destinat a cobrer danys per inundacions. En canvi, els ajuntaments han rebut menys recursos que al mateix tram de l'any anterior.
A més, s'han incrementat les despeses per interessos del deute en un 13,9%. Els consums intermedis han crescut un 5% i la remuneració d'assalariats un 4,4% després d'augmentar la plantilla i aplicar-se una pujada salarial de l'1,5%.
Pel costat dels ingressos, la recaptació de l'Estat ha arribat als 187.959 milions d'euros entre el gener i el juliol, un 11 % més. El principal motor ha estat la recaptació tributària, que ha augmentat un 10% malgrat l'efecte de les mesures fiscals contra la inflació.
Estes set mesos, la recaptació de l'IRPF ha crescut un 20,4 %, impulsada per l'ocupació i els salaris. L'IVA ha ingressat un 5,9% més, mentre que l'impost de societats ha aportat un 13,8% més que el mateix període de l'any anterior.
