La Conselleria d'Educació i els sindicats de la mesa negociadora han decidit tornar-se a reunir este dijous 11 de juny a les 9.00 hores, després d'una jornada d'onze hores de negociació a València, perquè les organitzacions puguen votar un nou document definitiu amb les millores debatudes sobre salaris, plantilles, valencià i condicions laborals del professorat.
A la reunió d'este dilluns, que ha tingut diversos recessos i s'ha retransmès en directe pel canal de Youtube de la Generalitat a petició de la Conselleria d'Educació, les parts han revisat punt per punt els blocs de simplificació burocràtica, ràtios, infraestructures, inclusió educativa, valencià, plantilles i retribucions. El seguiment públic de la mesa ha permès a la comunitat educativa conèixer en temps real el desenvolupament de les negociacions.
Al tancament de la taula sectorial, que ha començat a les 10.50 hores i ha conclòs a les deu de la nit tocades, la consellera s'ha compromès a remetre este dimarts al matí, abans del migdia, els documents actualitzats amb les incorporacions pactades. L'objectiu és que els sindicats puguen sotmetre'ls a votació interna, en alguns casos entre les bases i en altres en els comitès directius, i arribar dijous amb una posició clara sobre l'acceptació o el rebuig de l'acord.
Retribucions i desacords salarials
Les retribucions han tornat a ser un dels principals punts de fricció. El secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, ha defensat que es pot salvar els diners i l'honor mitjançant un document d'adhesió a l'acord salarial ja signat per ANPE i CSIF. Este pacte recull una pujada salarial progressiva per al professorat fins a assolir 200 euros mensuals el 2028, juntament amb una addenda que ha d'aclarir la vinculació d'este augment a l'IPC, després que haja sorgit novament el dubte de si la indexació afecta només els últims 50 euros o tot l'increment.
CSIF ha reiterat que l'acord està, segons el sindicat, claríssim: 75 euros de pujada l'1 de setembre d'este any, 75 euros més l'1 de gener del 2027 i 50 euros més l'1 de gener del 2028, fins a completar 200 euros indexats a l'IPC. A més, inclou sis dies de lliure disposició i desconnexió digital per al professorat. ANPE ha explicat que en esta ocasió ha prioritzat els terminis curts i la concreció dels 200 euros en 15 mesos, tot i que ha advertit que el gener del 2028 reclamarà una nova revisió salarial.
En canvi, STEPV ha qüestionat que l'administració al·legui manca de fons per acostar-se més a les demandes. Este sindicat considera nul l'acord i exigeix reobrer-lo amb allò que defineix com a informació veritable. CCOO també ha demanat reobrer este pacte, reclama garanties sobre com es farà efectiu el compromís econòmic i vol més claredat sobre l'aplicació pràctica de les pujades. UGT, per part seua, sosté que la negociació salarial neix desfasada perquè, a parer seu, els docents valencians parteixen en desavantatge respecte a altres comunitats autònomes.
Debat sobre la llei de llibertat educativa i el valencià
Durant el bloc dedicat al valencià, els sindicats majoritaris han insistit en les crítiques a l'immobilisme de la Conselleria respecte a la proposta inicial. El debat s'ha centrat en la llei de llibertat educativa, en les garanties perquè s'ensenyi valencià a les zones castellanoparlants i en el valor dels nous títols de capacitació docent.
STEPV ha reiterat la petició de derogar la llei esmentada o, almenys, esmenar-la i traslladar este canvi a les Corts. També ha reclamat la retirada del nou currículum de batxillerat perquè, segons este sindicat, ningú no ho ha demanat i no aporta res, i contribueix a conflictivitzar l'ensenyament del valencià. A més, ha denunciat les retallades a la promoció d'esta llengua des del 2023.
ANPE ha posat el focus en la necessitat de garantir el grau d'homologació que tindran les noves titulacions de capacitació clau per al futur professional del professorat. CSIF ha insistit que, encara que li agradaria que hi hagués més intensitat en algunes mesures, tant el valencià com el castellà han de servir, en les seues paraules, per entendre'ns, no per enfrontar-nos.
Des de CCOO s'ha reclamat la reversió, i no la derogació, de la llei de llibertat educativa, així com la posada en marxa d'un pla específic per garantir l'ensenyament del valencià a les zones castellanoparlants. El sindicat també vol que les organitzacions sindicals participin en este disseny per garantir la presència real del valencià als centres educatius.
UGT considera el document clarament insuficient perquè, segons la seua anàlisi, no planteja una estratègia integral de defensa del valencià. El sindicat subratlla el problema de les famílies que es queden sense plaça en línies de valencià per als seus fills i sosté que la llibertat educativa és encoberta i completament falsa, ja que no garanteix de manera efectiva esta elecció.
Més contractacions docents i repartiment de plantilles
En el capítol de plantilles, els sindicats han coincidit a reclamar una concreció més gran sobre el desglossament de les 5.000 noves contractacions de professorat anunciades per la Conselleria. Volen saber quantes places es destinaran a cada etapa educativa i com es distribuiran territorialment per comprovar si cobreran les necessitats reals dels centres.
El director general de Personal Docent, Francisco Pablo Ortega, ha qualificat l'oferta de 7.742 llocs en quatre anys com a excel·lent i s'ha mostrat disposat a detallar la divisió de les 5.000 contractacions noves. Ha explicat que esta xifra es planteja oberta com a punt de partida per a una negociació posterior sobre el repartiment concret.
De cara a les pròximes hores, la clau estarà en el contingut final del document que Educació enviarà a les organitzacions sindicals i en el resultat de les consultes internes a les bases i adreces de cada sindicat. D'este suport dependrà que dijous es puga tancar un acord global que afectarà les condicions laborals, retributives i lingüístiques del professorat valencià.
L'evolució d'esta negociació marcarà també el desenvolupament de la conflictivitat en el sector educatiu a la Comunitat Valenciana, en un context en què altres meses han abordat qüestions com ara la reducció de burocràcia o la millora d'infraestructures. Part d'estes demandes ja han estat objecte de mobilitzacions i debats públics que poden continuar si no hi ha consens. La comunitat educativa seguirà pendent d'esta taula, que se suma a altres debats oberts sobre educació a la regió, com els recollits a la secció d'educació de Actualidad Valencia (/educació).
Per seguir la normativa i els marcs legals que condicionen estes mesures, la ciutadania pot consultar la informació oficial disponible a la web de la Generalitat Valenciana (https://www.gva.es), on es publiquen les lleis educatives autonòmiques i els acords aconseguits a les meses de negociació.
