València porta al carrer Blasco Ibáñez amb les primeres escultures de les seues rutes literàries

Exemple de shortcode amb estil
Donya Manuela i el xiquet aragonès d'Arròs i tartana' ja es fonen en bronze i s'instal·laran abans de final d'any a la plaça del Mercat

València donarà forma este any a les primeres escultures de la seua ruta de personatges literaris i cinematogràfics. Donya Manuela i el xiquet aragonès, protagonistes d'Arròs i tartana', de Vicente Blasco Ibáñez, seran els primers personatges a incorporar-se al paisatge urbà de la ciutat.

Les dos figures creades per l'artista Alfredo Llorens, han acabat ja el seu modelatge en fang i es troben a Arganda del Rey, a Madrid, on ha començat el procés de fosa en bronze. L'Ajuntament preveu instal·lar-les abans de final de 2026 a la plaça del Mercat, un dels escenaris vinculats a la novel·la.

El regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, ha explicat que «este és un pas més perquè la ruta dels personatges literaris i cinematogràfics de València arribi als carrers de la ciutat».

"Amb la fosa en bronze de la senyora Manuela i el xiquet aragonès, estes escultures dissenyades per Alfredo Llorens seran una realitat ia final d'any s'instal·laran a la plaça del Mercat", ha assenyalat. Moreno ha afegit que «des del govern de María José Catalá seguim apostant per portar la cultura a tots els barris i, a més, homenatgem també escriptors tan il·lustres i tan valencians com Vicente Blasco Ibáñez».

La següent parada serà Mortadel·lo i Filemó

La iniciativa municipal continuarà amb Mortadelo i Filemó, protagonistes de la pel·lícula 'La gran aventura de Mortadel·lo i Filemó', dirigida per Javier Fesser. El grup escultòric s'instal·larà després de les Falles del 2027 a l'entorn del carrer de Dalt, al barri del Carme.

Les escultures s'ubicaran a llocs relacionats amb les històries que representen. A més, incorporaran codis QR que permetran accedir a informació sobre les obres, els personatges i els seus autors.

Per recrear el xiquet aragonès, Llorens s'ha basat en la descripció que apareix a 'Arròs i tartana'. Blasco Ibáñez ho presenta amb «un vestit de pana deslustrat en costures i genolleres i el mocador nuat a les temples amb una estreta cinta».

La representació de Doña Manuela també parteix directament de la novel·la. El personatge apareix «embolicat l'airós bust en un abric els faldons del qual gairebé arribaven a la vora de la faldilla, acuradament enguantada, amb l'almoiner al puny i vetllat el rostre per la tènue blonda de la mantellina». L'escultor ha prescindit, no obstant, de la mantellina per mostrar la cara de la protagonista.

Llorens considera que «el nen aragonès és memòria de la ciutat i és testimoni d'una societat per fi empàtica, que el reconeix i el consagra en símbol del que vam ser». L?artista afegeix que representa «una societat on, fins i tot enmig de temps difícils, la infància ens importa a tots».

Sobre Doña Manuela, assenyala que la seua vida és «no exemplar, en uns temps en què les sufragistes donen fins i tot les seues vides pels drets de totes les dones», encara que hi destaca «un coratge i una determinació» que l'aproximen a personatges com Emma Bovary o Ana Ozores.

Una ruta per 15 obres literàries

La ruta escultòrica impulsada per l'Ajuntament busca homenatjar personatges de ficció relacionats amb València i els autors que van contribuir a convertir la ciutat en escenari de les seues històries. Les peces seran figuratives, estaran realitzades en bronze i s'integraran als espais urbans vinculats amb cada obra.

El recorregut literari inclou personatges de 15 títols, des del Renaixement fins a la literatura contemporània. Entre ells figuren 'L'Espill' o 'Llibre de les dones', de Jaume Roig; 'Els bojos de València', de Lope de Vega; i 'La campana de la Unió', de Vicente Boix.

Blasco Ibáñez tindrà una presència destacada amb 'Arròs i tartana', 'Flor de maig', 'La barraca' i 'Canyes i fang'. També formen part del projecte obres de Maria Beneyto, Joan Francesc Mira, Ferran Torrent, Manuel Vicent, Miquel Herráez, Mariano Casas, Josep Lozano i Maria Garcia-Lliberós.

La vessant cinematogràfica reuneix deu pel·lícules rodades i ambientades a València. La selecció abraça des d'El faba de Ramonet', estrenada el 1933, fins a 'Tomorrowland', de Brad Bird, del 2015.

També apareixen 'El noi que va robar un milió', 'La maledicció de la Pantera Rosa', 'Un negre amb un saxo', 'Tots a la presó', 'París, Tombuctú', 'La gran aventura de Mortadel·lo i Filemó', 'La mala educació' i 'Les onades'.