Les darreres pluges torrencials han castigat gran part de l'est peninsular amb quatre morts, dos desapareguts i inundacions severes, un escenari amb què, segons experts, la població del Mediterrani espanyol s'ha d'acostumar a conviure, però amb més mesures de seguretat i prevenció.
En una setmana s'han succeït precipitacions molt intenses i gairebé continuades des de Catalunya fins a Múrcia i part d'Andalusia, a més a més de zones de Castella-la Manxa. Este episodi ha deixat rescats de persones atrapades en vehicles, greus problemes de mobilitat, acumulacions superiors a 300 litres per metre quadrat i amplis danys materials, amb el sud de Tarragona com a àrea més afectada.
Tres dels morts s'han registrat a Catalunya, la comunitat més castigada, i un altre a Castella-la Manxa, al municipi d'Albacete de Madrigueras, on s'han fet 90 rescats. El Consell de Govern castellanomanxec ha aprovat sol·licitar la declaració de zona catastròfica per als municipis perjudicats.
A la Comunitat Valenciana, el temporal ha deixat acumulats de fins a 140 litres per metre quadrat al litoral de Castelló. Més de 400.000 alumnes han vist suspeses les seues classes a tota la regió, cosa que ha afectat milers de famílies i ha obligat a reorganitzar el transport escolar i l'activitat docent.
A Múrcia els pluviòmetres han arribat a registrar més de 100 litres per metre quadrat i s'ha suspès l'activitat a diversos centres educatius. També zones d´Almeria, Granada i Jaén han patit les conseqüències d´estes pluges torrencials, amb incidències a carreteres, vies urbanes i serveis bàsics.
Un risc lligat al clima mediterrani ia l'escalfament
Els experts coincideixen que la combinació del clima mediterrani, la morfologia del territori i el canvi climàtic és darrere d'estes episodis extrems. La directora executiva de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic de la Universitat Pompeu Fabra, Alba Bala, recorda que les pluges intenses no són noves a la regió, però alerta que l'escalfament global en pot agreujar l'impacte.
'Les pluges torrencials formen part del clima mediterrani, però l'escalfament pot agreujar les precipitacions extremes. Per adaptar-nos, cal incorporar este risc a la manera com planifiquem el territori, dissenyem les infraestructures i organitzem la resposta a les emergències”, explica Alba Bala.
Segons detalla, este escenari obliga a revisar els punts vulnerables del territori ia disposar de sistemes d'alerta clars i comprensibles. També considera essencial que la població sàpiga com actuar durant un episodi sever i que es protegeixin i recuperin espais capaços de retindre aigua per reduir l'impacte de les inundacions.
'Hem de preparar-nos per conviure amb estes fenòmens amb més seguretat. Conviure amb ells no hauria de significar assumir que els danys són inevitables”, subratlla Bala.
L'especialista insisteix que "el canvi climàtic ja és una realitat", tot i que matisa que no es pot atribuir un episodi concret de pluja torrencial com a prova aïllada d'este fenomen global. Tot i això, afegeix: 'El que sí que sabem és que una atmosfera més càlida pot contindre més vapor d'aigua i, quan es donen les condicions meteorològiques adequades, això pot intensificar les precipitacions'.
A les Terres de l'Ebre, una de les zones més copejades per l'últim temporal, conflueixen, segons Bala, 'diversos ingredients' que afavoreixen les pluges torrencials. 'El Mediterrani aporta humitat i, especialment després de l'estiu, pot alimentar les tempestes. Quan esta entrada d'aire humit coincideix amb una situació atmosfèrica inestable, es poden produir pluges molt intenses”, assenyala.
A esta aportació s'hi afegeix la proximitat entre la serralada prelitoral i el mar, que contribueix a episodis hidrològics molt violents quan es combinen vents humits i aire fred en alçada. Així ho explica Joaquim Roset, enginyer geòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que apunta a l'orografia com a factor clau en la intensitat d'estes inundacions sobtades.
Mobilitat, urbanisme i punts crítics
Un dels efectes més immediats de les pluges torrencials són els problemes de mobilitat. L'acumulació d'aigua a calçades, túnels i passos inferiors, juntament amb la caiguda de branques o objectes a la via, ha obligat a tallar carreteres i ha deixat nombrosos vehicles atrapats en zones inundades.
Per reduir estes riscos, Roset planteja canvis en la manera de gestionar l'aigua al territori ja urbanitzat. 'La solució passaria per tornar als barrancs i torrents la seua forma natural o bé disminuir el cabal que arribi aigües avall, on es troben les infraestructures. Una de les formes de disminuir el cabal seria la construcció de basses de laminació o basses pulmó”, proposa.
L'enginyer remarca que "no cal fer renovacions profundes, sinó identificar els punts crítics i sensibles per aplicar solucions". Considera que, atès que la majoria de cases, edificacions i infraestructures ja estan construïdes, l'esforç s'ha de centrar a corregir o modificar estes punts especialment vulnerables i assumir que el risc és present.
'Si es pot saber que una zona és inundable, caldrà actuar en conseqüència: no construir soterranis, ubicar la zona habitable a la primera planta', detalla Roset, que defensa una planificació urbana més conscient dels episodis extrems.
A més, la reiteració d'estes temporals deixa descobert deficiències en el drenatge urbà, clavegueram i manteniment de lleres. Cada episodi es converteix així en una prova d'estrès per a les infraestructures, que obliga les administracions a revisar-ne la dimensió i la capacitat de resposta.
Segons els especialistes, la pedagogia sobre el risc i la cultura d'autoprotecció apareixen com a eines imprescindibles. Conèixer si un habitatge, un barri o un polígon industrial es troba a zona inundable permet prendre decisions més segures, tant en el disseny dels edificis com en el seu ús quotidià durant alertes meteorològiques.
La importància dels sistemes d'avís
Joaquim Roset considera fonamental reforçar la informació a la ciutadania sobre els riscos existents a cada zona. 'Protecció Civil ja està fent esta feina mitjançant els avisos (Es-Alert via mòbil), que han de servir per autoprotegir-nos', indica.
La catedràtica de Física de l'Atmosfera de la Universitat de Barcelona (UB), Carme Llasat, coincideix en la rellevància d?estes sistemes d?alerta, sobretot per salvar vides. Insisteix que l'eficàcia no depèn només de la tecnologia, sinó també de com es comunica cada avís.
Llasat destaca que la comunicació és 'fonamental' i implica 'conèixer el missatge i poder arribar a tothom'. A parer seu, "això requereix que tots, inclosos els mitjans de comunicació, fem un esforç per transmetre, de forma preventiva, què signifiquen els avisos i les prediccions i quin comportament impliquen, i també en temps real per donar una resposta ràpida per part de la població".
Les eines per anticipar fenòmens meteorològics extrems han evolucionat i permeten hui un seguiment més fi de les tempestes. Tot i això, la científica avisa que encara no és possible assolir 'una predicció perfecta'.
"Existeix un comportament caòtic en la pròpia atmosfera que, per molt que avanci la informàtica, sempre deixarà una part d'incertesa", conclou Llasat, que recorda que esta incertesa fa encara més necessària la prevenció, l'educació en riscos i l'adaptació de ciutats i territoris mediterranis a un escenari on més les llueixin.




