El preu de l'habitatge ha pujat un 13% a la Comunitat Valenciana el segon trimestre del 2026, per sobre de l'increment mitjà nacional del 12,2 %, segons les últimes dades del Institut Nacional d'Estadística (INE). Este repunt es produeix en un context de forta tensió al mercat residencial i d'encariment sostingut que complica cada cop més l'accés a l'habitatge.
Al conjunt d'Espanya, l'habitatge ha encadenat 45 trimestres seguits de pujades. Els sis darrers han registrat augments anuals superiors al 12%. Tot i això, la taxa interanual s'ha moderat set dècimes respecte al trimestre previ, cosa que indica una lleugera desacceleració dins d'una tendència encara clarament alcista.
Per tipus d'immoble, el preu de la habitatge de segona mà s'ha incrementat de mitjana a Espanya un 12,9% entre abril i juny. Portava tres trimestres consecutius amb taxes per sobre del 13 %, fet que confirma que el dinamisme més gran del mercat es concentra en este segment.
En canvi, la habitatge nou ha moderat el seu encariment fins al 7,4% interanual. Es tracta de la taxa més baixa des del primer trimestre del 2023, tot i que segueix suposant una pujada notable que encareix les promocions d'obra nova a les principals àrees urbanes.
Este comportament arriba després que el preu de l'habitatge arrenqués el 2026 amb un augment del 12,9% el primer trimestre. A més, el 2025 es va tancar amb una alça mitjana del 12,7 %. La successió d'increments de doble dígit confirma que l'esforç econòmic per comprar un habitatge s'ha disparat els darrers anys.
L'INE emmarca estes pujades en un context d'escassetat de producte disponible davant d'una demanda que es manté molt activa. Esta combinació ha continuat pressionant els preus a l'alça i ha agreujat les dificultats d'accés a l'habitatge, especialment per als joves i per a les llars amb menys recursos.
Augments respecte al trimestre anterior
Si es compara amb el primer trimestre del 2026, el preu de l'habitatge ha augmentat un 3,4% en taxa intertrimestral. És a dir, el cost mitjà de comprar un habitatge ha estat sensiblement superior al de només tres mesos abans.
Per tipus d'immoble, l'habitatge de segona mà ha registrat l'avenç trimestral més gran, amb un 3,7 % més que entre gener i març. És el seu major increment intertrimestral en un any i reflecteix que la major part de les operacions es concentra en este mercat, on l'oferta és limitada a moltes zones.
En el cas de l'habitatge nou, l'increment trimestral ha estat de l'1%. Tot i que este avenç és més moderat, contribueix igualment a encarir el conjunt del mercat residencial, perquè se suma als augments previs.
Amb este nou repunt, el preu de l'habitatge ha pujat un 7 % des de començament del 2026. El major augment es dóna a l'habitatge de segona mà, amb un 7,4 %, mentre que a l'habitatge nou l'encariment acumulat arriba al 4,6 %.
Pujades generalitzades a totes les comunitats
Els preus de la vivenda han presentat taxes anuals positives a totes les comunitats autònomes i ciutats autònomes el segon trimestre de l'any. Tret de Navarra, totes han registrat increments de doble dígit, cosa que evidencia que la pressió a l'alça és generalitzada.
Els majors augments s'han produït a la ciutat autònoma de Ceuta, amb un 15,2 %, ia Astúries, amb un 15 %. També han destacat Castella i Lleó, amb un 14,8%, Aragó, amb un 14,6%, i la Rioja i Múrcia, on els preus han pujat un 14,4% en tots dos casos.
Per sobre de la mitjana estatal també se situen Melilla, amb un 13,8%, les Balears, amb un 13,7%, i Cantàbria, amb un 13,5%. La Comunitat Valenciana ha registrat un augment del 13%, mentre que la Comunitat de Madrid i Galícia han anotat un 12,9% en tots dos casos. Extremadura ha tancat el grup de comunitats per sobre de la mitjana, amb un 12,8%.
Per sota de la mitjana nacional hi ha Andalusia, on l'habitatge s'ha encarit un 11,9%, i Castella-la Manxa, amb un 11,7%. Els segueixen les Canàries, amb un 11%, Catalunya, amb un 10,1%, i el País Basc, amb un 10%. Navarra presenta la menor pujada de tot el país, amb un 9,5%, encara que també és un avenç molt significatiu.
Canvi d'any base a l'estadística de l'INE
A partir del primer trimestre del 2026, l'any base o any de referència de l'índex de preus d'habitatge de l'INE ha passat a ser 2025. Això vol dir que totes les sèries s'han recalculat per prendre este any com a referència.
D'esta manera, l'índex de preus d'habitatge harmonitzat també ha canviat el període de referència al 2025. L'ajust respon al Reglament del Parlament Europeu i del Consell, que estableix que els índexs harmonitzats i els seus subíndexs s'han de reescalar cada deu anys.
En paral·lel a les dades oficials de l'INE, la taxadora Oblida-ho ha estimat recentment que el preu de l'habitatge, tant nou com usat, ha pujat un 15,2% el segon trimestre de l'any en taxa interanual. Segons esta firma, es tracta del més avanç des de mitjans de 2006, en plena 'bombolla' immobiliària, i suposa un increment 11,8 punts superior a la inflació registrada en este període.





