El Tribunal Suprem ha ratificat la condemna de set anys i deu mesos de presó imposada a Marcos Benavent, exgerent de l'empresa pública Imelsa de la Diputació de València i autodenominat ionqui dels diners, en el primer dels juís del cas Imelsa. La resolució ha confirmat així la sentència dictada el 2023 per l'Audiència Provincial de València, tot i que ha introduït ajustaments a les costes de Benavent ia la pena d'un dels empresaris condemnats.
La Sala ha considerat que l'Audiència de València no ha condemnat Benavent i la resta d'acusats a partir de meres sospites. Segons el Suprem, la sentència s'ha basat en un conjunt de proves ampli i coherent que ha permès reconstruir amb claredat l'operativa investigada a Imelsa.
Entre les proves que ha valorat l'Alt Tribunal figuren expedients administratius, factures proforma, factures definitives i correus electrònics intervinguts. Tot este material ha servit, segons la resolució, per acreditar com funcionava l'entramat de contractes i serveis sota sospita.
Ajustaments en costes i en una de les penes
El Suprem sí que ha estimat parcialment el recurs de cassació presentat per Marcos Benavent. En concret, ha decidit reduir a una sisena part l'import de les costes processals, la qual cosa suposa un alleujament econòmic dins del manteniment de la condemna de presó.
A més, ha rebaixat la pena imposada a l'empresari José Antonio Toledo Salgado pel delicte de malversació de cabals públics. A la primera sentència, l'Audiència l'havia considerat cooperador necessari i li havia fixat una pena que ara es reduirà en aplicar-li la pena inferior en dos graus.
El Tribunal Suprem ha precisat que la nova individualització d'esta pena per a Toledo s'haurà de concretar en una segona sentència. De moment, només ha fixat el criteri de reducció i ha confirmat la resta de resolució dictada per l'Audiència de València.
Contractes i serveis sota sospita a Imelsa
La sentència de l'Audiència Provincial que ara s'ha confirmat feia referència a diversos contractes vinculats a Imelsa ia l'empresa Themática Events SL. En esta decisió no es va considerar provat que els serveis prestats per Themática Events SL durant les eleccions municipals de Moncada i Vilamarxant el 2007 i en les eleccions generals del 2008 s'haguessin finançat amb sobrecostos.
L'Audiència va descartar que estes serveis electorals se sufraguessin mitjançant facturació inflada a nom de Themática Events SL a Imelsa per altres conceptes. És a dir, no va apreciar un finançament encobert d'estes campanyes mitjançant els contractes amb l'empresa pública.
Tot i això, sí que va apreciar irregularitats greus en altres adjudicacions vinculades a Imelsa ia l'àmbit cultural de la província de València. Especialment, en contractes relacionats amb el servei de Bibliobús i amb l'espectacle Metamorphosi del museu MuVIM.
En este context, l'Audiència va condemnar el que va ser soci de Marcos Benavent, Rafael García Barat, a nou anys i dos mesos de presó. La condemna es va relacionar amb la adjudicació irregular del servei de Bibliobús i amb l'espectacle Metamorphosis del MuVIM.
La resolució també va imposar cinc anys i sis mesos de presó a la funcionària de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València Francisca Tamarit. La seua condemna es va vincular a la adjudicació del servei de Bibliobús.
Finalment, l'Audiència va condemnar els empresaris José Antonio Toledo i Francisco Javier Márquez a penes de deu mesos i cinc mesos de presó, respectivament. Sobre Toledo recau ara la reducció de pena ordenada pel Suprem.
Estratègia per eludir la contractació pública
El Tribunal Suprem ha avalat l?anàlisi de l?Audiència sobre el funcionament del grup d?acusats. La Sala subratlla que la sentència no descriu simples irregularitats administratives ni decisions tècniques discutibles.
Segons el TS, la sentència de l'Audiència declara una estratègia contractual dirigida a eludir els procediments ordinaris de contractació pública. En este esquema, situa amb diferent paper Francisca Tamarit, Marc Benavent i Rafael García Barat.
L'Alt Tribunal comparteix que el dol de Benavent apareix clarament reflectit en els fets provats. Al seu parer, este dol es desprèn de la seua participació encoberta a Themática Events SL i del seu concert amb García Barat.
La sentència també ressalta l'ús de subcontractistes per facturar directament Imelsa, l'ocultació de la veritable posició de Themática i el fraccionament econòmic de les prestacions. Tot això va permetre, segons el relat juíal, que Benavent quedés com a únic fiscalitzador d'una operació que beneficiava econòmicament la seua empresa.
El Suprem recull que el relat de fets provats plasma el coneixement de la injustícia per part de Benavent. A més, assenyala la voluntat de substituir les regles públiques de contractació per un sistema d'afavoriment particular.
A partir d'estes elements, el Tribunal conclou que el delicte continuat apareix reflectit amb claredat a la narració històrica de la sentència de l'Audiència de València. Amb esta resolució, l'Alt Tribunal tanca un dels principals fronts penals del cas Imelsa vinculats a la gestió d'Imelsa a la província de València.





