El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha confirmat l'absolució d'un home acusat d'un delicte d'agressió sexual per uns fets denunciats a Mislata. La Sala Civil i Penal ha desestimat el recurs presentat per l'acusació particular contra la sentència de la Audiència Provincial de València, que ja havia absolt l'acusat.
La resolució manté que no ha quedat acreditat de manera suficient que els fets passessin en els termes sostinguts per l'acusació. El tribunal confirma així la sentència d'instància i deixa sense canvis la decisió absolutòria, amb tots els pronunciaments favorables per a l'acusat.
El recurs demanava revocar l'absolució
L'acusació particular va recórrer la sentència en considerar que la declaració de la denunciant sí que constituïa prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència. També defensava que hi havia elements de corroboració i que l'Audiència havia incorregut en un error en la valoració de la prova.
No obstant això, el TSJCV recorda que la sentència recorreguda era absolutòria, cosa que limita la capacitat del tribunal d'apel·lació. La Sala subratlla que no pot condemnar una persona absolta basant-se en una nova valoració de proves personals practicades al juí, llevat que hi haja defectes greus de motivació, irracionalitat o absència d'anàlisi de proves rellevants.
En este cas, el tribunal entén que l'Audiència Provincial va raonar de manera àmplia els motius pels quals no va aconseguir una convicció suficient per condemnar. La Sala assenyala que la valoració realitzada per l'òrgan que va presenciar directament el juí ha de prevaldre si no és arbitrària, il·lògica o contrària al sentit comú.
Dubtes sobre la prova practicada
La sentència confirmada havia considerat que hi havia dubtes rellevants després del juí. Entre els elements analitzats figuraven les declaracions prestades, les converses mantingudes entre les parts i la valoració de la prova personal realitzada immediatament per l'Audiència.
El TSJCV conclou que modificar la decisió d'instància implicaria substituir la valoració efectuada pel tribunal que va presenciar la prova. La Sala afirma que, encara que es pogueren sostindre altres interpretacions dels elements probatoris, la conclusió absolutòria resulta lògica i racional.
Per això, el tribunal desestima el recurs d'apel·lació i en confirma l'absolució. La resolució no fa un pronunciament especial sobre les costes processals en no apreciar temeritat ni mala fe en l'actuació de l'acusació particular.
