Pràcticament tota la meua vida s’ha basat en una frase: “Treballa dur, i arribaràs lluny”. A aquesta li podem afegir la variant “Estudia molt per a arribar lluny”. No culpe ni als meus pares ni als meus professors per açò. Només volien i volen el millor per a mi i van considerar que fer-me fort i lluitadora era la manera d’aconseguir-ho. La mateixa història la puc extrapolar als meus amics, fins i tot a tu que no em coneixes de res i m’estàs llegint.
I sí, vaig estudiar, estudiem, vas estudiar molt. Moltíssim. Treballem en el que vam poder o ens van deixar i sempre vam donar el que créiem que era el millor de nosaltres –fins en allò que avorríem-. Però sempre pensem, il·lusos de nosaltres, que tot camí té una meta amb premi.
Per açò odi a les Cifuentes del món. Perquè Cristina Cifuentes no existeix únicament una. Sagnen els casos públics i els que no hem conegut. Gent que decideix falsificar el seu currículum, que sí, tots hem dit alguna mentida, però d’ací a afegir un màster o una titulació que mai hem cursat…
Cifuentes no és la primera, ni serà l’última, estic segura d’açò. Però el ridícul que està cometent aferrant-se a la seua pròpia mentida, mentre en altres països directament han dimitit, no deixa de demostrar-me que a Espanya estem fets d’una altra pasta. Perdó, alguns estan fets d’una altra pasta, perquè em negue a ficar en el sac a la gent que, literalment – i ho sé de primera mà- s’hipoteca per a poder estudiar. A la gent que suspén una vegada i una altra i encara així segueix matriculant-se fins que ho aconsegueix, als quals estudien nit i dia, i als quals només ho poden fer durant unes hores a la setmana perquè han de treballar per a poder seguir estudiant, als pares que volen el millor per als seus fills i fan un sobreesforç mes a mes… Em negue a ficar-nos a tots en aqueix sac.
No em penedisc d’haver estudiat tant –ni de seguir fent-ho- amb l’esperança de prosperar. Però entendreu que m’indigne tant quan veig que una mentida triomfa i té més valor que tot el sacrifici de tantes persones.
Dimitisca. No per il·legal, no per immoral, no per no ser vàlida… Dimitisca per respecte a punts espanyols tan treballadors que segueixen engrossint les llistes de l’atur quan es mereixen una oportunitat, tinguen o no títols, però, almenys, per barallar i ser honests.
