Coincidint en l’obertura de la programació del Teatre Principal per al 2020, Fausto s’estrena de nou a València. Es tracta d’una producció que ja es va representar al Teatro Rialto i gràcies al seu èxit torna a representar-se però en castellà i al Principal. Entre els seus èxits destaquen els Premis de les arts escèniques de la generalitat 2019 on va rebre el premi a la millor escenografia per a Jaume Policarpo i el premi a la millor il·luminació per a Ximo Rojo.
Esta producció repeteix el mateix repartiment, però el text ha sigut adaptat al castellà per Arturo Velázquez, en la consegüent dificultat que implica per als actors.
Fausto al mític Teatro Principal
Jaume Policarpo, director de la peça, ha expressat la seua emoció sobre la simbologia que té representar una obra al Principal. “Dóna molta serietat i respecte. La temporada passada va anar-hi bé, però en un lloc més gran, també cal atraure més gent”, afirma el director. A més, quant a l’obra, ha remarcat que “la vivència real del qual passa a l’escenari la proporcionen els actors” i ha afegit “és una obra molt ambiciosa, una obra magna d’un màxim representant de la cultura germànica i europea com Goethe, però que mostra una profunda estima cap a l’home i molta curiositat per a entendre la seua existència”.
Esta versió de Fausto converteix en matèria teatral la gran obra al voltant d’este mite que va escriure Goethe, un dels iniciadors de la consciència comuna europea, amb una posada en escena plena de força estètica i intensitat interpretativa.
El seu protagonista Enric Benavent ha dit que: “Fausto és un dels grans personatges de l’escena europea contemporània i segurament és el personatge més complex intel·lectualment que he fet al llarg de la meua carrera”.
Reflexiò i erotisme a Fausto
“On estan els límits del bé i del mal? On està el fil que limta una cosa de l’altra? Quan passa el temps relativitzes el problema i reflexiones si la teua vida haguera sigut d’una altra forma d’haber usat el límit en un altre lloc. De jove, t’ho creus tot. I ara? Diu el director.
Esta reflexió es viu a través dels seus protagonistes Fausto i Margarita, que viuen una apassionada història d’amor on la diferència d’edat és molt evident. Ells tindran que provar per a superar la insatisfacció en un relat tremend que viatja entre els poders paranormals (el dimoni) i els reials (relacions humanes).
Com tot clàssic, Fausto dialoga amb el nostre present i connecta amb l’aspiració que té qualsevol persona de fer realitat els seus desitjos i el preu que estem disposats a pagar per ells.
Vendre l’ànima a canvi de la joventut eterna i gaudir dels plaers mundans o accedir al coneixement il·limitat són els motors més coneguts de Fausto: mite fonamental de la cultura occidental.
Escenificació e imatge a la tarima
La reposició de Fausto al Principal té diversos al·licients, d’una banda el canvi d’espai, el pas d’un format mitjà a un gran format permet una nova visió de l’escenografia i la il·luminació, dos components de l’espectacle que van rebre els premis a la millor escenografia i la millor il·luminació als Premis de les Arts Escèniques de la generalitat 2019.
Rosana Pastor, actriu i manipuladora de titelles avança que la utilització de titelles sorprén i crida l’atenció de l’espectador, formant personatges ambigus i que aporten sensacions esquizofrèniques, fent un món oníric d’amunt l’escenari.
