La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori signarà d’ací a poc temps convenis amb els ajuntaments per a col·laborar en el foment de la rehabilitació i regeneració urbana i treballar conjuntament per a dinamitzar la rehabilitació edificadora, la regeneració i la renovació urbana en els municipis de la Comunitat Valenciana.
Aquest conveni s’emmarca dins de les accions que està duent a terme la Taula de Rehabilitació de la Comunitat Valenciana, constituïda per la Conselleria el passat mes de juny, amb la participació de tots els agents implicats per a treballar conjuntament, donar suport i orientar la nova política que promou la Generalitat. Aquesta es basa, entre altres vessants socials, en la dinamització del sector de la construcció i dels subsectors afins.
Oficines d’Informació i Rehabilitació
La consellera María José Salvador signarà pròximament aquests convenis amb les entitats locals, que passaran a formar part de les oficines d’Informació i Rehabilitació (OIR). Així, s’establirà un punt d’informació en l’ajuntament o en la seu de la mancomunitat per a oferir als ciutadans interessats, així com als professionals i empreses del sector, tota la informació relativa sobre la importància de la rehabilitació. També s’organitzaran jornades i esdeveniments, i s’incorporaran continguts específics en les pàgines web de cada entitat.
“És important escoltar als ajuntaments i que aquests facen pròpies les polítiques de rehabilitació i regeneració urbana de l’actual Generalitat”, ha apuntat la directora general d’Habitatge, Rehabilitació i Regeneració Urbana, Rebeca Torró, per a “treballar conjuntament per la millora i la recuperació dels nostres barris i habitatges”. Els ajuntaments estaran presents en accions de la Taula de Rehabilitació, de la xarxa OIR, la web i les xarxes socials vinculades a aquesta qüestió. Així mateix, els ajuntaments col·laboraran en el procés participatiu de l’Estratègia Valenciana per a la Renovació Urbana i aportaran informació a l’Observatori de l’Hàbitat i Segregació Urbana.
A més, facilitaran informació per a la determinació d’Àrees Urbanes Sensibles, aportaran experiències tant de gestió de rehabilitació com de generació urbana, que servisquen com a model a aplicar en altres municipis, i fomentaran la implantació d’Informe d’Avaluació d’Edificis, informant les comunitats de propietaris de la seua obligació i importància, així com del procediment d’inspecció i registre. Igualment, facilitaran la interpretació del contingut de l’informe a la ciutadania.
Per la seua banda, la Conselleria d’Habitatge proporcionarà material i suport per a complir el compromís de les OIR i propiciarà l’accés a promocions de formació específica per a tècnics en matèria de rehabilitació urbana i edificadora. Així mateix, proporcionarà informació de projectes de normes i participarà en les quals es troben en fase de procés consultiu.
De la mateixa forma, disposarà d’informació periòdica sobre l’activitat del registre de IEE o uns altres com el de ARRU, EDUS, així com dels informes que vaja publicant l’Observatori de l’Hàbitat i informarà sobre la concessió d’ajudes públiques relatives a rehabilitació edificadora i regeneració urbana, etc.
Accions per a estimular la rehabilitació
La Generalitat està realitzant diverses accions per a estimular la rehabilitació dels habitatges, millorar la qualitat de les edificacions, la qualitat dels barris i de la mateixa ciutat, considerada en el seu conjunt, per a afavorir les condicions de vida dels veïns i les veïnes de la Comunitat.
El Consell ha fet una aposta estratègica primordial davant un ventall de beneficis multiplicadors: econòmics, socials i mediambientals, que fan que la rehabilitació urbana integral dels barris i de les ciutats tinga un gran impacte en l’habitabilitat i en la cohesió social, i una altíssima tornada econòmica. Per exemple, cada milió invertit en rehabilitació genera entre 10 i 15 llocs de treball.
En aquest context, són nombroses les iniciatives que s’estan realitzant des del Govern valencià, amb l’impuls de les Àrees de Rehabilitació i Regeneració Urbana en diversos municipis de la Comunitat, així com la convocatòria de les ajudes de Rehabilitació del 2016, dins del marc del Pla Estatal, que per primera vegada comptava amb una aportació pròpia de l’administració autonòmica per a completar les ajudes de l’Estat. De fet, en 2016 s’han quadruplicat els beneficiaris d’aquestes ajudes, en passar de 164 a 643 ajudes concedides.
Finalment, es poden citar les ajudes concedides a les comunitats de propietaris per a la implantació de l’Informe d’Avaluació dels Edificis, que també han augmentat considerablement en passar de 252 en 2015 a 659 en 2016, amb un import de 201.839 euros enfront dels 79,235 de l’any passat.
Pla Renhata
A més, cal destacar que enguany 2017 la Generalitat ha engegat per primera vegada el Pla Renhata, un programa nou i amb finançament exclusivament autonòmic: 4 milions d’euros destinats a ajudes per a la reforma interior d’habitatges que el seu objectiu és millorar la seua accessibilitat i també la seua eficiència energètica. Amb aquest pla es pretén dinamitzar uns sectors tan importants per a l’economia del territori valencià com la ceràmica o el marbre, al capdavant d’exportació i producció en l’àmbit internacional.
A la Comunitat Valenciana hi ha 25.208.623 habitatges, de les quals més de 5 milions es van construir fa més de 50 anys. Per tant, s’estima que el nombre d’habitatges que requereixen aquestes actuacions de millora és elevat.
