María José Villa Garis és l’alcaldessa d’Asp des de l’any 2017. Militant del PSOE des de fa més de 30 anys, abans de ser alcaldessa ha estat regidora de Mercat, Participació Ciutadana, Informació, Comerç i Consum entre els anys 1999 i 2003. Té estudis de delineació i va estar treballant al voltant de 1989 a l’àrea d’Urbanisme i Patrimoni de l’ajuntament que dirigeix en l’actualitat. D’aquesta etapa de delineant també es va centrar al programa de rehabilitació urbana aconseguint fons de la Generalitat per restaurar el centre històric de la seua ciutat. Una altra de les tasques que ha realitzat per a l’ajuntament, al que coneix molt bé, ha estat el d’elaborar un inventari municipal per saber les pertanyies que tenia el consistori. Per a aquesta alcaldessa tot terreny, mare de dues filles universitàries, la seua il·lusió és el de construir un municipi on els joves pensen quedar-se formant famílies i vincular-se amb les seues arrels.
Quin és la seua valoració des que va agafar recentment la gestió de l’ajuntament d’Asp?
Un ha de saber d’on ve per saber a on va. En aquests últims set anys la meua responsabilitat ha estat la de gestionar l’àrea d’Urbanisme i de Patrimoni, i ara com a alcaldessa, estic molt satisfeta perquè estem continuant una línia que s’ha sembrat durant moltíssim temps, fins i tot amb una legislatura del Partit Popular en el qual es van paralitzar moltes coses importants i que va suposar una reculada en la història d’aquest municipi, és una valoració personal. Crec que en aquest moment Asp és un poble en el qual ha apostat molt fort per somnis que estem a punt de complir. Somnis com per exemple el Nou Centre de Salut, que està a punt d’iniciar-se les obres, on Vinalopó Salut i la Generalitat Valenciana van a signar l’acta de replanteig a la fi d’agost, per iniciar l’execució de l’obra en el mes de setembre i que el seu objectiu de veure-la realitat venia des de l’any 2007. Un altre dels somnis que perseguim, encara que encara no s’ha materialitzat però sí que tenim les eines, és la substitució d’un col·legi públic que tenim a Asp, que és el Doctor Calataiud. És un col·legi de la Segona República de l’any 1931, i que ha de ser substituït, perquè sent un edifici escolar té moltes deficiències quant a estàndards i necessitats del mateix col·lectiu. Per sort, és un edifici emblemàtic per a Asp que pot ser recuperat i lloc en ús per a altres menesters. Els col·legis públics estan als afores del municipi, a pesar que ha de ser un servei molt proper, aspirem al fet que el nostre poble siga sostenible i el que volem és que tant els nens com els pares puguen anar caminant als centres escolars. Que estiguen els col·legis als afores del municipi és un inconvenient que intente solucionar. La meua valoració és positiva de tot el treball realitzat i que em va a donar l’oportunitat, com a alcaldessa, de prendre determinades decisions per concloure determinats projectes que jo considere que no tenen més espera en el municipi, hi ha moltes coses que estan en marxa que sense ser urgents, són importants.
L’obra del Centre de Salut que acaba d’esmentar, per què s’ha demorat tant i quin ha estat el motiu de tota aquest ajornament?
Quan l’ajuntament d’Asp es va plantejar que necessitava un nou Centre de Salut que substituís a aquest edifici que té quasi 30 anys i que va ser inaugurat per Joan Lerma, tots els partits estaven units en aquesta decisió i van anar a la conselleria de Sanitat a demanar en aquell moment un Centre de Salut per a Asp. Va haver-hi un canvi al govern municipal i un canvi en la política sanitària a la Comunitat Valenciana, que derivava a empreses la gestió de la sanitat pública. Aquest poble, per desgràcia, va ser incorporat dins d’un territori la gestió del qual de la sanitat va ser directament a una empresa, Vinalopó Salut, prestant el servei sanitari i una de les seues obligacions era la construcció del Centre de Salut. El que ténia a fer Asp era posar a la disposició de la Generalitat Valenciana uns terrenys amb condició de solar. Quan en el 2012 jo ocupe la regidoria d’Urbanisme i l’alcaldia Manuel Díez Díez, ens posem a treballar en això i comencem a veure quals són els inconvenients per no haver complert amb aquesta obligació municipal en el seu desig de tenir un nou edifici. El problema principal és que havia estat paralitzat amb una excusa, i aquesta era que l’empresa que s’encarrega de la llum elèctrica deia, que no hi havia suficient potència per a subministrar aquest nou edifici i que per tant, no podrien signar aquest certificat necessari de suficiència de potència. L’alcalde en aquell moment es va anar a Iberdrola posant-se en contacte amb el director i resolent l’assumpte amb la signatura d’un conveni marc aprofitant unes necessitats d’unes unitats d’execució de sectors urbanístics que també necessitaven potència. A la signatura d’aquest conveni, Iberdrola va desbloquejar el problema de potència amb el Centre de Salut i comencem a treballar. El que va ocórrer després és que va haver-hi una sentència sense sentit en el qual el sector on havia de construir-se el Centre de Salut deixava de ser sòl urbanitzable i passava a ser sòl rural. Això va ser un cop tremend per a les aspiracions del municipi d’Asp, per què evidentment nosaltres no podíem oferir un altre sòl que no fos aquest, perquè era l’únic que estava catalogat en el nostre pla general com a sòl apte sanitari. No hi havia altres sòls amb aquestes característiques en el municipi, si havien altres espais destinats a equipaments però hagués suposat el començament d’una modificació del pla general. En ser un pla antic de més de trenta anys vam haver de fer un pla general nou, en aquest moment no es donaven les condicions com es donaven avui, per parlar d’un pla general complet. Vam ser a la cassació sols, la Generalitat Valenciana no es va presentar a pesar que la sentència anava contra un acord que la Generalitat va prendre al seu moment, guanyem i es va resoldre aquest problema passant al segon punt, i aquest punt era que el sòl on s’anava a instal·lar el Centre de Salut formava part d’un sector l’urbanitzador del qual era la Generalitat Valenciana a través de l’antic IPSA. La nostra intenció i la nostra voluntat era avançar-li aquesta obra a aquest urbanitzador que encara estava en procés de reparcel·lació, i para això teníem l’obligació per qüestions de sentit comú, que devien ser pagades pels veïns, hauríem d’establir exactament del cost d’aquesta obra com anava a ser aprofitable per a aquest sector en un futur. Aquest conveni es va estar treballant amb l’antic IPSA durant molt temps, es va depurar pel que podia considerar-se com un cànon que l’ajuntament podria passar-li als veïns, però a pesar que el text estava pactat i beneït per tots els juristes d’ambdues administracions es va ficar en un calaix que no va tornar a obrir-se fins que Ximo Puig va arribar a la Generalitat. Una vegada que el nou govern nascut del pacte del Botànic va entrar al Govern de la Generalitat, una de les primeres accions que van fer va ser treure aquest conveni, aprovar-ho i signar-ho. A continuació vam haver de fer l’obra d’urbanització, es va haver de licitar el projecte i una vegada que les obres estaven fetes, primer vam haver d’aconseguir el sòl dels veïns. La família Alberola Carrión va tenir predisposició per cedir els terrenys a l’ajuntament a canvi d’un aprofitament urbanístic. Tenint la disponibilitat del terreny i aconseguit la disponibilitat del solar d’aquesta obra el que vam fer va ser anar a la Generalitat per dir-los que ja teníem el terreny. Mentrestant, ells ja havien estat treballant amb el pla funcional i quan li vam cedir aquest terreny van veure que era viable i els procediments es van allargar en el temps, des del 2014 i feliçment la conselleria va acceptar aquests terrenys el passat mes de juny i va sortir publicat en el butlletí, això va ser en el mes d’abril d’aquest any, i la conselleria ja ha signat el document pel qual una vegada acceptats aquests terrenys els posa a la disposició de Vinalopó Salut en el qual també van pactar la quantitat que ells han de gastar. Una vegada que s’ha resolt tot això, que comencem l’any 2014 i ja estem en el 2018, ens ha costat quatre anys de gestió amb totes aquestes vicissituds i la signatura de les quals es donarà a la fi d’agost o principis de setembre per iniciar les obres.
El col·legi de la Segona República, per a què s’usaria?
Aquest col·legi està en ús i l’Ajuntament d’Asp, com altres municipis, s’han adherit al pla Edificant, i la conselleria ja ens ha donat les competències per a la gestió de la construcció del nou edifici. Aquest nou edifici té una valoració de més de quatre milions d’euros. La ubicació del col·legi Doctor Calataiud està en el nucli històric i el col·legi nou per prestar aquest servei va a ser situat en una zona d’eixample del municipi, precisament és la zona on més densitat de població hi ha. Una zona nova on parelles joves han decidit anar-se a viure i que com tot en el procés en aquesta vida estan en un moment de crear família. És una bona notícia que ve a més de la mà d’altres aspiracions que és eliminar la precarietat del menjador del col·legi del Castell que està situat en un barracó, aquest ajuntament ha decidit llevar-ho per construir un edifici a través del pla Edificant, que ja tenim la memòria preparada i que aviat, anirà a un ple extraordinari abans de l’1 de setembre, si no hi ha gens que ho impedisca. També hem sol·licitat les competències per construir un altre menjador i un gimnàs en el col·legi de la Serranica, que d’altra banda, està donant el servei de menjador en un local que l’ajuntament va haver de llogar, ja que no hi havia manera d’encaixar aquest espai per a aquest servei.
Vosté va comentar el novembre de 2017 que pel 2019 estaria finalitzada l’obra de la Biblioteca del barri de la Nia Coca, encara creu que estarà per a aquest any?
Això és un altre de la nostra quadrada de cap, la Biblioteca del barri de la Nia ha d’estar acabada en el 2019, perquè és el termini que té el pla Camps, després de dos prorrogues. L’ajuntament ja té el vistiplau de conselleria i adjudicat el projecte que el que fa és actualitzar aquest projecte inicial pel qual es van iniciar les obres que a causa del temps que ha transcorregut, s’ha quedat desfasat amb l’entrada en vigor de noves lleis, sobretot, quant a eficiència energètica. Esperem rebre aquest projecte a la fi del mes d’agost i el que farem serà traslladar-ho a la conselleria perquè licite les obres, nosaltres anem a posar tota la carn en el rostidor perquè les obres puguen iniciar-se en el 2019. Tenint en compte que té un termini d’execució d’un any, perquè esperem que si no estan finalitzades per a aquesta data, estiguen pràcticament finalitzades, aquest és el nostre objectiu i aquest és l’objectiu pel qual estic treballant. Les eleccions de l’any que ve no tenen per què afectar, ja que, anem a rebre el projecte ja!, i serà l’eina amb la qual conselleria licitarà les obres i no tenen perquè no adjudicar-se en el primer trimestre del 2019, per tant, una vegada iniciat el procés electoral no té per què afectar.
En què es va a emprar la dotació dels pressupostos participatius d’aquest any?
Això l’ha de dir la ciutadania, per tant, no ho sé. En aquest any 2018 no hi ha una quantitat de diners per a pressupostos participatius, la qual cosa sí que es va fer va ser una consulta a la ciutadania a través d’assemblees. El que si ha fet aquest equip de govern en aquest any ha estat incorporar les necessitats que la ciutadania ténia, d’aquestes trobades que ha posat damunt de la taula, i les regidories han assumit aquestes propostes. Estem immersos en un procés per al pressupost del 2019, que es van a destinar 70.000 euros, i la ciutadania ha tingut l’ocasió de fer propostes a través de la regidoria de Participació Ciutadana que s’han recollit per veure quals podrien ser factibles de poder escometre o no, perquè de vegades els ciutadans no són conscients del cost de les coses. Per exemple, que s’arregle l’accés a la carretera al poble a través de la carretera de Monfort, clar això no val 70.000 euros ni 700.000 tan sols, però això no significa que no es vaja fer, aquesta proposta aquí queda, es valora i es fica dins de la gestió. Les coses dins d’aquests 70.000 euros és el que cal prioritzar, i en aquest procés estem immersos. Aviat comencessen les assemblees, els ciutadans tindran l’oportunitat de conéixer quals són totes les propostes ciutadanes i enfocarem la manera de prioritzar i apareixeran amb nom i cognoms al pressupost. Aquestes assemblees estan prevista que se celebren a la fi d’agost en col·laboració amb la regidoria de Participació.
Asp compleix finalment els requisits per rebre l’ajuda EDUSI?
Asp ha estat un poble molt valent, en aquestes convocatòries solament poden optar els pobles de més de 20.000 habitants, nosaltres tenim 20.500 aproximadament, és la segona vegada que ens presentem. En aquesta ocasió et puc dir, que ens presentem per guanyar, vam fer un projecte molt bé que ha obtingut una molt bona valoració, però també han estat molts més els pobles que han optat i els recursos eren menys que les primeres convocatòries, això ha fet que ens quedàssem els vuitens i solament hi ha hagut diners pels cinc primers, ens hem quedat a escassos tres punts de l’últim, que ha aconseguit els fons. Però això lluny de desencantar-nos o desil·lusionar-nos, la qual cosa fa és valorar molt positivament aquesta experiència, que Asp tinga una estratègia de desenvolupament urbà sostenible ens obre les portes per a moltíssimes possibilitats d’aconseguir subvencions europees, perquè Europa avui el que fa és destinar diners per aconseguir objectius, que ja vénen des d’una planificació, i per descomptat la participació ciutadana té un paper fonamental. L’estratègia de ciutat que Asp té ha estat aprovada per unanimitat per tots els grups polítics. S’ha realitzat un diagnòstic ciutadà i tècnic a través del personal de l’administració local, ha requerit un esforç sobre humà. Un equip dirigit per Estefania Martínez, directora de l’àrea d’Urbanisme, aquí es parla d’objectius a complir, de calendaris, de pressupostos… Estan basats a donar solució a uns problemes que la ciutadania ens ha exposat i que s’ha prioritzat en com resoldre’ls. La guia que es va fer està planificada fins al 2023. Hem descobert que els ciutadans tenen un problema amb la neteja, ells no estan conformes amb la neteja dels espais públics, és un tema a resoldre, això ens ha ajudat al fet que dins dels fons financerament sostenibles que l’ajuntament ha anat incorporant al seu pressupost, hàgem anat comprant maquinària per posar-la a la disposició dels empleats públics per millorar l’eficiència i l’eficàcia. Que estan preocupats pel patrimoni cultural, pel patrimoni del nostre, això ens ha ajudat a prendre la decisió de fer un nou catàleg de béns a protegir en el qual estem treballant i que a més ens ha ajudat a prendre la decisió de rehabilitar el Castell de l’Aljau, posar aquestes ruïnes en valor per convertir-ho en un museu arqueològic a l’aire lliure que està en els limítrofs del nostre riu Tarafa i molt prop del museu. Una altra subvenció que ens va ajudar a rehabilitar és l’aqüeducte dels cinc ulls, aquest aqüeducte està dins del nostre paratge natural municipal els Algezares i que en aquest moment, és imatge de la ciutat. El no haver aconseguit els fons als quals optem no significa que no haja servit de gens el treball realitzat, ja que, és un esforç que es va fer en un temps rècord per part del departament d’Urbanisme recolzat amb alguns professionals externs i amb molt pocs diners. A la vista dels resultats quant a la valoració, puc dir amb la boca plena, que és un treball molt bo, molt seriós i que ens pot servir i que ens va a servir, com a guia per a la gestió municipal, no solament per a aquest equip de govern, sinó per als equips de governs esdevenidors.
Com va sorgir la campanya contra l’assetjament i abús de l’alcohol a les Festes i aquesta mesura, era només per conscienciar o també tenia caràcter sancionador? A més d’aquesta campanya, que altres novetats hi ha hagut a les festes de moros i cristians d’aquest any?
El tema de l’alcohol, del botelló s’està convertint en un veritable problema, la nostra preocupació té a veure molt amb la salut dels nostres joves. El que ens ha preocupat des de fa molt temps era com conscienciar o com aconseguir que siguen conscients ells i les seues famílies de com els pot afectar. Ja l’ajuntament va fer una ordenança de consum de begudes alcohòliques en la via publica, en el qual es va establir la possibilitat que aquells menors que anassen sancionats per beure en la via pública poguessen commutar aquesta multa econòmica amb una formació i estem treballant en això, va formar part principalment de la campanya a més de fer una labor de comunicació al carrer a través del nostre principal element de convivència, que van ser les festes patronals i que la regidoria de Sanitat amb molt bon criteri va utilitzar per donar-li major rellevància. El més important és que hem aconseguit asseure’ns tots en la taula, professionals del gabinet psicopedagògic, professionals del benestar social, professionals de la unitat de prevenció de conductes addictives, que d’altra banda, tenim un professional a Asp subvencionat per la Generalitat Valenciana, en aquesta mateixa taula estava també el cap de la policia local, la tinent de la Guàrdia Civil, i per descomptat, l’alcaldia juntament amb la regidoria de Sanitat buscant la manera d’establir un protocol d’actuació per quan es detectés a un menor bevent al carrer. La qüestió era com establir aquest protocol perquè la família es veiés abrigallada per l’administració i poguéssem oferir-los totes les eines que estan al nostre abast. La campanya formava part d’un procés que evidentment després ha de completar-se amb aquest tipus d’accions, determinant que activitats cal oferir-li a aquestes persones que estan en edat de divertir-se i buscar-los com cobrir el seu temps d’oci de manera sana. Això forma part d’una estratègia transversal que també hem detectat a través de l’estratègia de desenvolupament urbà sostenible, hem escoltat als nostres ciutadans i tenen la mateixa preocupació que nosaltres, per aquest motiu la regidoria de Joventut haja potenciat juntament amb la regidoria de Cultura activitats en la via pública als espais públics, activitats més obertes on no existisquen aquestes normes que encotillen el funcionament d’una casa de joventut, que d’altra banda, aquesta fent una labor estupenda, però que ha de ser complementada amb un altre tipus d’accions. Els elements sancionadors existeixen ja, però evidentment les sancions soles no funcionen. La nostra voluntat és arribar a oferir a qui ho necessite totes les eines que tinguem a la mà, com a preventiu a un possible problema o per solucionar un problema que ja existeix. La nostra intenció era aprofitar les festes per a conscienciar que un pot divertir-se, perquè si un es passa l’hi perd, i per descomptat unit a una campanya que em sembla necessària que és la del “no és no” i la de poder oferir ajuda a persones, especialment dones, que puguen sentir-se assetjades o aquelles persones que estan veient una assetjament i puguen trobar l’eina per poder denunciar, al final ha estat una campanya al carrer i un acostament d’aquestes polítiques. Aquest any els Moros i Cristians han celebrat el seu quaranta aniversari i la veritat és que ells s’han posat a la disposició de la regidoria de Sanitat i d’Igualtat per col·laborar activament en aquesta campanya, i totes les novetats dels Moros i Cristians han tingut a veure amb la celebració d’aquest quaranta aniversari.
Quant a empreses i turisme motor de l’economia en un municipi, en quina situació es troba Asp?
Asp des de fa molts anys va saber que per ser un poble amb futur calia diversificar l’economia, calia apostar per l’agricultura, clarament com l’estem fent ara, recolzant a les comunitats de regants en tot el que necessiten per aconseguir de manera estable aquest ben tan necessari com és l’aigua. També es va apostar pels polígons industrials, aprofitar els recursos que la societat estatal de la SEPES com a generadora de sòl industrial barat. Tenim a Asp una xarxa important d’industrials que estan sent recolzats, aquests polígons a través de l‘IVACE acaba d’aconseguir subvencions importantíssimes, vénen a millorar aquests polígons industrials quant a paviment, il·luminació, zones enjardinades, amb la idea que siga un polígon industrial atractiu, un sòl industrial que atraga més inversions de fora i que animen a les de dins a instal·lar-se en aquests polígons industrials. D’altra banda, el turisme és un altre dels elements que intentem dinamitzar. El Turisme d’Asp aquesta en una ubicació immillorable perquè pràcticament estem a vint minuts de totes les platges dels focus turístics, i el que nosaltres oferim és un poble acollidor, un poble on tenim patrimoni que al llarg d’aquest temps com el Castell de l’Aljau o l’aqüeducte dels cinc ulls estem fent valdre. No fa molt, acabem la restauració de la font de la Penya, ara estem acabant la restauració de la Posada i hem comprat l’ermita de la Concepció per a la seua restauració. Asp està molt prop d’Alacant, d’Elx, de Santa Pola, de pobles turístics per excepció que nosaltres podem complementar perfectament amb tot el que oferim. A més tenim el llit de riu Tarafa que aquesta totalment restaurat amb fons FEDER que és un espai preciós per al gaudi en família, en contacte amb la naturalesa. Tenim el paratge natural municipal dels Algezares que és un espai preciós amb uns valors ambientals que no tothom pot presumir de tenir.
Empresaris d’Asp que han apostat pel seu poble i que han estat capaços de generar unes trobades, que ja estan establerts i que estan esperats per la seua clientela, clientela principalment que ve de fora i que són considerats pels experts com les millors trobades gastronòmiques de la Comunitat Valenciana i que ja ens està donant nom fora de la nostra comunitat. Tot això cal seguir potenciant-ho, tenim molt sembrat i pot ser el complement el fet que hi haja una associació de camins de Santiago que amb el suport municipal estan intentant que Asp forme part de l’itinerari cap a Santiago, aprofitant el corredor natural del Tarafa i totes les accions que s’han fet entorn del nucli històric. El Patronat Costa Blanca esta treballant braç a braç amb la regidoria de Turisme i esta, aprofita qualsevol eina que el patronat li posa a la seua disposició.
Amb l’arribada de Pedro Sánchez ha notat algun canvi?
Encara és aviat, però si és veritat que estic bastant satisfeta amb totes aquestes mesures socials que està engegant i que havien estat paralitzades o penalitzades pel Partit Popular, perquè no dir-ho. El fet que per fi, el cinema tinga un IVA no abusiu que impedia la difusió d’aquest element cultural, doncs és un dels elements que en poc temps s’ha pogut aconseguir i que tant temps s’ha trigat en això. Nosaltres realment notem el canvi en la Generalitat Valenciana amb l’arribada de Ximo Puig que va ser una glopada d’aire fresc que ens va donar l’oportunitat d’aconseguir els somnis que teníem paralitzats. Enfortir les nostres polítiques municipals a escala del Benestar Social i del Foment d’Ocupació això ha significat molt per a aquest municipi i per als municipis de la Comunitat Valenciana per aquest principalment. El fet de poder contractar a persones menor de 30 anys i donar-li una primera oportunitat, tenir els tallers del T’AVALEM per a persones que havien deixat de costat ja la seua vida laboral i els seus estudis. Aconseguir que estiguen formant-se i al mateix temps que tinguessen ingressos suficients per a poder subsistir, mentrestant, se’ls està donant una nova oportunitat, una segona oportunitat que jo estic convençuda que els primers del taller del T’AVALEM, com el que s’està realitzant en l’actualitat, van a valorar molt per a nosaltres els contractes que anem a subscriure a través del EMPUJU i del ENCUJU, per a aquestes primeres persones menors de trenta anys també és un bon motiu de satisfacció. Les polítiques d’igualtat i les d’unitats de prevenció de conductes addictives que va aprovar Zapatero, llei de dependència que es pot aplicar a Asp pot accelerar tots els processos. Hem aconseguit moltes subvencions i hem apostat fort el fet tenir un departament de Benestar Social molt reforçat quant a personal, subvencionat íntegrament per la Generalitat Valenciana, doncs la veritat, és que ens ha donat un bufit d’aire fresc davant una situació tràngol que estàvem sofrint de la negativa per la negativa i que només ens quedarà la Diputació com a administració recolzen-te. He de dir, que Asp en aquest temps, ha aconseguit molts objectius. L’educació permanent d’adults on s’ha aconseguit que es tingués el segon cicle, per a aquelles persones que decidissen acostar-se a aconseguir el seu graduat escolar, el seu certificat d’estudis que no van poder aconseguir en un moment determinat, cadascun, per les circumstàncies personals que li envoltassen. Agrair a la conselleria, ja que, sense Ximo Puig no estaríem parlant del Centre de Salut, no estaríem parlant de centres educatius, no estaríem parlant de la rehabilitació del Castell del Aljau, i no estaríem parlant de programes d’ocupació, no estaríem parlant de Benestar Social ni de dependència, estaríem parlant d’una altra cosa. Amb l’arribada de Pedro Sánchez esperem que pense en els municipis com l’administració local més propera al ciutadà i que ens lleve totes les cotilles que des del ministeri d’hisenda del Partit Popular ens va posar i que ens està complicant molt la possibilitat de poder treballar directament amb els ciutadans i les seues necessitats. Això és el que esperem de Pedro Sánchez pel que fa a l’administració local.
Com li agradaria acabar aquesta legislatura i amb quin projecte?
Jo no tinc cap projecte preferit, però aquesta legislatura va a acabar amb molts projectes que es poden fer realitat. Una de les meues aspiracions és aconseguir que Asp tinga un pla de mobilitat com a estratègia de desenvolupament urbà. Començar a pensar de manera global en el municipi com un municipi accessible, un municipi amable, on prevalga les persones per damunt dels vehicles, on puguem tenir carrils de bicis, on puguem tenir un transport públic, on nostres carrers i places formen part d’itineraris accessibles o practicables en la mesura que fos i que es puguen anar planificant. Amb aquest tipus d’accions, m’agradaria saber després d’aquest diagnòstic, si la ciutadania vol o no vol que el seu nucli històric est pres pel vehicle, o si es prioritza o no al vianant. Com comunicar-nos millor amb els pobles veïns, estem parlant que entre Asp i Elx tenim un flux de vehicles de més de 18.000 al dia, això significa que tenim moltes coses en comú i que els ciutadans d’un municipi i un altre s’interrelacionen de manera important. Al meu m’agradaria acabar la legislatura amb aquest projecte, la qual cosa significa que seria un punt i seguit, perquè els projectes comencen i s’acaben però cal començar a mirar la ciutat de manera global solucionant els problemes globals dels ciutadans, perquè puntales ja es van fent dia a dia amb la gestió dels diferents equips de govern, les seues necessitats i els equips el que fan és emplenar el que es demanda per part de la ciutadania. En el calaix tinc moltíssims projectes ja redactats, està la rehabilitació del carrer Verge de les Neus, esta la rehabilitació del carrer Ramón y Cajal, estic preparant el projecte d’accessibilitat de l’avinguda d’Elx tenim en aquest moment en marxa projectes d’asfaltat, d’arranjaments de camins rurals que és un dels nostres greus problemes, que ha vingut per la instal·lació de reg per degoteig i que ha deixat als nostres camins intransitables. A poc a poc anem solucionant però al final cal apostar pels projectes importants. La carretera de Monfort és un projecte que millora l’accés per la ciutat i m’encantaria si no veure-ho acabat, almenys, si veure-ho iniciat. Tinc el projecte de la rotonda que necessitem enfront del quarter de la Guàrdia Civil. Al final, no és posar punt final, és posar un punt i seguit, pensar que la ciutat no acaba quan jo acabe sinó que contínua i que hem de deixar les coses la més fàcil possibles pel qual haja d’assumir la responsabilitat al govern següent.
