Mònica Carrillo Martínez, presentadora dels informatius d’Antena 3 al costat de Matías Prats, va acudir ahir a Elx a donar el pregó que dóna inici a les festes de la seua localitat natal. Abillada amb un vestit fins als genolls de color verd, que ja ha lluït en altres ocasions, amb el seu pèl curt fins a les espatlles, un somriure d’orella a orella i una mica nerviosa, malgrat estar acostumada als focus de les càmeres, ahir, la notícia era ella. Mònica Carrillo es va lliurar en cos i ànima a la seua ciutat, abrigallada dels seus pares que van estar prop de la presentadora i del miler d’assistents i festers que van estar a la plaça esperant les seues paraules. En el seu pregó va agrair la insistència de l’alcalde perquè era pregonera, disculpant-se de no haver-ho estat altres anys per motius d’agenda i va rendir un homenatge al recent ascens de l’Elche C.F. També va recordar algun aspecte de la seua infància quan passejava per la Corredora fins a anar als desapareguts recreatius Dum Dum, la nostàlgia de la llum mediterrània “que podria protagonitzar qualsevol quadre de Sorolla”. Una Mònica entusiasta descrivia la de vegades que va travessar el riu Vinalopó per anar al col·legi públic Candalix, atallant pel Parc Municipal, les carreres per agafar l’autobús que la portarien fins a l’institut número 4, que ara es diu Montserrat Roig. És evident que el pregó tenia tints nostàlgics de la seua ciutat, el seu entorn i les seues gents.
En el seu pregó va destacar totes les qualitats que a Elx la fan característica, des dels seus dos patrimonis com les palmeres i el Misteri, fins a les seues platges i monuments, el desembarcament de la verge i quant a la seua professió com a periodista, va reconéixer que les males notícies sobre Elx no li ve de gust explicar-les, encara que al final haja de fer-ho. Quan apareixen notícies sobre Elx o Múrcia, ciutat des d’on migraren els seus progenitors Jesús i Maria, les hi lleva a Matías Prats, assenyalava una Mònica pletòrica amb la seua professió i la ciutat que la va veure néixer. En aquest sentit, va fer un esment als andalusos, manxecs i murcians que van venir a Elx, com van fer els seus pares.
El pregó que va llegir a tots els que estaven a la plaça de Baix i als quals ho veien retransmés per televisió local, van escoltar com a la pregonera d’aquest any, no se li va oblidar gens, doncs com si anés una breu capçalera informativa, va esmentar les festes de Moros i Cristians, la Nit de l’Alba, la pólvora, les reines i dames de la festa i per descomptat, la seua ciutat com a inspiració de les seues novel·les i microcontes, ja que, com Mònica Carrillo va expressar en el seu discurs, “sempre me’n vaig feliç d’Elx perquè sé que sempre torne”.
