Fira València, aforament de 1000 persones, ple absolut. Este és el guant que Pablo Iglesias retorna a Abascal –recordem el ple de Vistalegre de la formació de dretes en les passades eleccions- triant a última hora el mateix lloc per al seu míting a València que el seu rival ideològic. Missatge clar i directe, els morats trauen múscul polític a la ciutat del Túria.
“Sabeu per què de nou anem a eleccions? Perquè el senyor Pedro Sánchez dorm molt tranquil a les nits”. Així començava la intervenció de Pilar Lima, Senadora de Podemos, en Fira València. No sabem si fins ara Sánchez haurà pogut descansar però s’intuïa que al president en funcions anaven a xiular-li les oïdes d’ara en avant. El seu nom no va tardar a ser invocat de nou en la intervenció de Naiara Davó qui acusava el president d’haver “preferit donar-li una segona oportunitat a les dretes abans que pactar un govern del progrés”. Queda clar, el preu de no pactar amb Podemos és una visita a l’otorrino.
I sobre este fallit pacte ha girat la cosa. Rubén Dalmau, vicepresident segon de la Generalitat, exemplificava el camí a seguir amb una exportació del pacte del Botànic i els pressupostos valencians a Madrid. “Amb vosaltres en el govern d’Espanya les polítiques socials seran una realitat i la gent tindrà els seus drets garantits” assenyalava el conseller d’Habitatge referint-se als seus companys de formació.
També han intervingut Teresa Pérez, aspirant a diputada per Alacant, que ha criticat les empreses energètiques i a “els corruptes de Felipe González i Aznar que han passat per les seues portes giratòries” per la situació d’alarma ecològica que vivim. Tampoc han quedat absents les crítiques a Europa, esta vegada de la mà de Txema Guijarro, president de la Comissió de Pressupostos del Congrés, qui ironitzava sobre les imposicions europees de retallades de cara a eixos “núvols negres” que s’aveïnen mentre la mateixa Merkel aprova un paquet fiscal d’estímul de més de cinquanta mil milions d’euros. “Per què Merkel s’aplica ella mateixa receptes que no vol donar als altres?”.
Arribava el torn del cap de llista, Héctor Illueca, qui ha optat per, constitució metafòrica en mà, assenyalar alguns articles que, segons ell, obliden els partits que s’autodeclaren constitucionalistes: L’article 31, la progressivitat dels impostos i el repartiment econòmic; l’article 35, el dret al treball digne; i l’article 50, el dret a la pensió digna i suficient. “És l’hora que a Espanya es complisca la constitució i això significa desenvolupar els principals drets socials establits en la constitució” concloïa Illueca, donant pas al plat gros del dia, el líder del partit Pablo Iglesias.
Iglesias portava un missatge clar, el que ha portat des dels resultats electorals en les passades eleccions, un pacte amb el seu “soci ideològic” no preferent impost pels nombres de diputats, Pedro Sánchez. Molt ha plogut des d’aquell Pablo Iglesias del 2015 que explica a Jordi Évole que venia a guanyar la presidència o marxar-se. La dispersió del vot i l’acostament al model democràtic de pactes europeu ha arribat a Espanya –tal vegada per a quedar-se- posant en escac al bipartidisme i les amenaces per als morats són evidents: el pacte de les dretes o la coalició del PSOE amb PP i/o Ciutadans –encara que este últim camina de mal borràs en les enquestes-. “El debat a 5 va deixar clar que les dretes fan molt soroll però que, quan arriba l’hora de l’ara, si ha de pactar un govern de coalició el fan en dies” deia Iglesias en el míting i continuava “Fa uns dies, Pedro li deia a Casado: Llevant vosté el cordó sanitari sobre nosaltres igual que fan altres partits polítics de la seua família sobre nosaltres en altres països polítics”.
Encara amb l’aparent falta d’interés per part del PSOE de formar un govern de coalició amb Podemos –prova d’això són les segones eleccions en les quals ens trobem- Iglesias insistia en la necessitat de pactes “Sabent que no hi haurà una majoria absoluta no serem tan arrogants de demanar totes les butaques per a nosaltres.” i posava d’exemple el ja esmentat pacte del Botànic “Ximo Puig no ho va ser en la comunitat Valenciana, sabent que havia de pactar amb Compromís per a arribar a un acord de govern proporcional als vots de cadascun”.
Siga com siga, el 10N coneixerem els resultats i serà llavors quan vegem si el missatge d’Iglesias ha arribat al Sánchez o, per contra, els resultats de les eleccions li faciliten uns pactes on se senta més còmode o simplement, se senta.
