![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/a-3-300x189.jpg\")
<\/p>\nFa uns dies, en un apunt anterior, havia parlat d’una de les institucions hist\u00f2riques m\u00e9s importants i identificadores que tenim els valencians: el Tribunal de les Aig\u00fces.<\/p>\n
Com ja comentava en aquest apunt, una de les seues peculiaritats \u00e9s el quan i a on de les seues reunions, des de temps hist\u00f2rics: sempre els dijous a migdia, i sempre a la Porta dels Ap\u00f2stols de la Catedral de Val\u00e8ncia.<\/p>\n
Una de les preguntes m\u00e9s recurrents de les persones, valencians o forans, que visiten alguna d’aquestes reunions, sol ser el perqu\u00e8 d’aquest curi\u00f3s costum. A continuaci\u00f3 intentar\u00e9 explicar-vos-lo, exposant-vos una hip\u00f2tesis que per a mi, personalment, em resulta prou plausible.<\/p>\n
Cal dir que cadascuna de les tres grans religions monoteistes del m\u00f3n t\u00e9 el seu dia setmanal sagrat, i curiosament cap dels tres coincideix.
\nAix\u00ed, per als cristians \u00e9s el diumenge, paraula que prov\u00e9 del llat\u00ed “dies Dominicus” (‘dia del Senyor’), a causa de la celebraci\u00f3 cristiana de la Resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas.
\nPer als jueus \u00e9s el dissabte, el S\u00e0bat, que s’observa des del capvespre de divendres fins a l’aparici\u00f3 de les estreles la nit de dissabte. Segons les prescripcions de la Tor\u00e0, ha de ser celebrat mitjan\u00e7ant l’abstenci\u00f3 de qualsevol classe de treball.<\/p>\n
Per als musulmans, en canvi, el dia sagrat \u00e9s el divendres, al-yuma’a o dia de la reuni\u00f3, dia de l’adoraci\u00f3 comunit\u00e0ria en la qual es realitza una oraci\u00f3 especial a la mesquita. Per\u00f2 en el calendari musulm\u00e0 el dia comen\u00e7a a la posta del sol, no comen\u00e7a a les dotze de la nit com succeeix en el cas del dia cristi\u00e0.\u00a0Per tant s\u2019hi inicia el capvespre anterior a l’inici de divendres per als cristians, \u00e9s a dir, el dijous a la posta del sol. Per aquest motiu les dates mensuals musulmanes venen expressades en general en nits, en contraposici\u00f3 al nostre costum de donar-les sempre referides en dies.
\nEn els dies d’estiu, per als musulmans l’inici del dia es retarda l\u00f2gicament com a conseq\u00fc\u00e8ncia de qu\u00e8 la posta de sol es produeix m\u00e9s tard. Per\u00f2 a l’hivern el vespre comen\u00e7a abans, al ser el dia m\u00e9s curt.<\/p>\n
Aquesta podria ser la ra\u00f3 per la qual la reuni\u00f3 del Tribunal es celebra sempre els dijous a les 12 del mat\u00ed, \u00e9s a dir, l\u2019\u00faltim dia laborable musulm\u00e0 abans de l’inici del divendres, el seu dia sagrat, a una hora com \u00e9s migdia que, tot i que la reuni\u00f3 del Tribunal poguera perllongar-se molt com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’haver de tractar-se nombrosos conflictes que afectarien els regants, dif\u00edcilment ho faria fins al moment de la posta de sol, moment en qu\u00e8 comen\u00e7a el dia sagrat musulm\u00e0, dia en el qu\u00e8 es convenient no fer cap activitat com la que representa la reuni\u00f3 del Tribunal.<\/p>\n
Amb molta probabilitat, el costum del dia i hora de celebraci\u00f3 del Tribunal s’hauria mantingut inalterable des de temps isl\u00e0mics quan els cristians es van establir a Val\u00e8ncia, possiblement tamb\u00e9 pel fet que una bona part dels regs en les alqueries de l’horta seguirien estant en mans de fam\u00edlies musulmanes que haurien volgut romandre a l’horta de Val\u00e8ncia despr\u00e9s de l’arribada de Jaume I.
\nAix\u00f2 podria explicar la tradici\u00f3 hist\u00f2rica del dia i hora de celebraci\u00f3 del Tribunal, qu\u00e8 ha arribat fins als nostres dies.<\/p>\n
<\/p>\n
En l’\u00e8poca musulmana de la ciutat, les reunions del Tribunal es devien de realitzar amb seguretat a l’interior de la Mesquita major de la ciutat, molt probablement al pati porticat que sol haver-hi entre l’entrada al recinte i la sala d’oracions, on es\u00a0troba el Quibla i el Mirhab, que marquen la direcci\u00f3 a La Meca, cap a on han de dirigir les oracions els musulmans.
\nSe sap que la Mesquita major de Balansiya es trobava al lloc on es troba la Catedral a hores d’ara. Tal com vaig explicar en un apunt anterior, el Mirhab d’aquella mesquita hauria de coincidir molt aproximadament amb la posici\u00f3 que actualment ocupa la porta rom\u00e0nica, a la pla\u00e7a de l’Almoina.<\/p>\n
Per aix\u00f2 la porta rom\u00e0nica de la Catedral mira cap a La Meca.<\/p>\n
Ac\u00ed teniu l’enlla\u00e7 a aquest apunt, on explicava amb detall aquest curi\u00f3s fet:<\/p>\n