![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/03\/Captura-43-232x300.jpg\")
<\/p>\nSi passegem pel carrer d\u2019el Bany de Val\u00e8ncia, en la seua conflu\u00e8ncia amb el carrer Recared, a l’hist\u00f2ric barri de Velluters de Ciutat Vella, observarem una finca impersonal i anodina de nova construcci\u00f3, t\u00edpica de les que van poblar els solars d’antigues cases enderrocades en els barris antics de Val\u00e8ncia durant les d\u00e8cades de 1960-1980.<\/p>\n
Unes d\u00e8cades “male\u00efdes” per a l’arquitectura hist\u00f2rica de la ciutat, en qu\u00e8 desenes de cases nobiliaris i d’antics palaus medievals van ser derru\u00efts en nom del “progr\u00e9s” i la “modernitat”, termes que s\u2019esgrimien com a s\u00f2lids i irrefutables arguments per “sanejar” la ciutat de vells i inservibles edificis que representaven un passat urban\u00edstic que calia esborrar, per donar pas a una ciutat “moderna” i “funcional”… I de pas extreure sucoses plusv\u00e0lues, de les que es beneficiaven principalment els seus propietaris i els agents immobiliaris.
\nConcretament en el n\u00famero 36 de l’esmentat carrer d\u2019el Bany va estar situada, durant segles, una magn\u00edfica casa nobili\u00e0ria d’estil barroc, pertanyent a un insigne i extraordinari personatge valenci\u00e0, sorprenentment desconegut per a la majoria de valencians.
\nEs tractava de Joaquim Manuel Fos, nascut a Val\u00e8ncia l’any 1730, en el si d’una fam\u00edlia benestant dedicada al negoci de la sederia, tan caracter\u00edstic de les fam\u00edlies benestants establertes al barri de Velluters en aquella \u00e8poca<\/p>\n
Des dels nou anys Joaquim tenia la obsessi\u00f3 de viatjar per veure m\u00f3n, cosa gens habitual en un xiquet de la seua edat. Per tal d’aconseguir el seu somni, cal dir que va arribar fins i tot a fingir malalties perqu\u00e8 els seus pares l’enviaran a ser tractat per metges d’altres ciutats i, d’aquesta manera, satisfer el seu desig de veure altres llocs.
\nQuan va arribar a la majoria d’edat, va passar a fer-se c\u00e0rrec del negoci familiar, que era la fabricaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 de teixits. La seua obsessi\u00f3 des de ben jove va ser l’anomenat “moar\u00e9”, un teixit de seda amb un acabat que fa un efecte d’aig\u00fces.<\/p>\n
Com no arribava a fer-se\u00a0 amb el secret de la seua fabricaci\u00f3, la qual cosa li obsessionava en gran manera, no se li va oc\u00f3rrer una altra cosa m\u00e9s que fingir la seua mort, prop de l’Albufera, per alliberar-se de tot tipus d’obligacions familiars i socials i poder viatjar amb una falsa identitat per Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Gr\u00e8cia i \u00c0sia menor, per tal de descobrir la t\u00e8cnica de la seua fabricaci\u00f3.<\/p>\n
Despr\u00e8s de diversos anys rodant per aquests pa\u00efsos, l\u2019any 1755 va decidir tornar a Val\u00e8ncia amb els anhelats secrets de la fabricaci\u00f3 del moar\u00e9. La seua “resurrecci\u00f3” va produir una gran commoci\u00f3 arreu la ciutat, ja que quan va “morir” era ja un personatge molt conegut a la ciutat i la seua fam\u00edlia, creient que havia sigut assassinat, va realitzar funerals en diverses esgl\u00e9sies de la ciutat.<\/p>\n
La fabricaci\u00f3 del moar\u00e9 de gran qualitat en els seus telers va causar una gran sensaci\u00f3, arribant a ser reconegut el seu treball pels mateixos reis Fernando VI i Carlos III.
\nPer tal d’establir relacions comercials m\u00e9s intenses per a vendre el seu teixit, fabricat en els telers de Velluters, va viatjar novament per Fran\u00e7a, Holanda, Anglaterra i Alemanya, i tamb\u00e9 per Cuba.
\nEl mateix Carlos III va recon\u00e8ixer els seus teixits com superiors als estrangers, concedint-li per aquesta ra\u00f3 una pensi\u00f3 vital\u00edcia de 200 doblons. Aquest rei li va subvencionar, a m\u00e9s a m\u00e9s, amb 70.000 reals per a la presentaci\u00f3 de models de les seues m\u00e0quines a la Secretaria d’Hisenda.<\/p>\n
Joaquim Fos va ser nomenat alcalde del barri del districte de Velluters, el seu barri, on va crear el 1777 el cos de vigilants serens que havia vist funcionant en altres ciutats europees. La bona experi\u00e8ncia amb aquest cos va fer que es creara tamb\u00e9 en altres ciutats espanyoles com ara Barcelona i Madrid. Ell va ser, doncs, el creador dels serens a Espanya.<\/p>\n
<\/p>\n
Va ser nomenat tamb\u00e9 Inspector general de les f\u00e0briques de seda de Val\u00e8ncia i vocal vitalici de la Junta de Comer\u00e7, degut als seus gran coneixements sobre la producci\u00f3, manufactura i comercialitzaci\u00f3 de la seda, que va fabricar en grans quantitats amb una excel\u00b7lent qualitat en els seus tallers, exportant-la a diversos pa\u00efsos.<\/p>\n
Va dedicar tamb\u00e9 bona part de la seua vida a la investigaci\u00f3 i descobriment de telers per a diversos teixits.\u00a0 En els seu temps, els nombre de telers de seda a Val\u00e8ncia va augmentar notablement, perfeccionant-se molt la seua elaboraci\u00f3. Tant va cr\u00e9ixer la demanda de teixits valencians, que no sempre es podien satisfer les comandes que venien des d’It\u00e0lia i Am\u00e8rica.<\/p>\n
Joaquim Fos va morir l’any 1789 a la mateixa casa del carrer d\u2019el Bany on havia viscut quan estava a Val\u00e8ncia, despr\u00e8s de viure, com podreu endevinar, una intensa vida. Aix\u00ed ho va recon\u00e8ixer la societat valenciana de l’\u00e8poca. El\u00a0seu soterrament va constituir una imponent manifestaci\u00f3 de dol, al qual van assistir importants autoritats, representants de tots els gremis del Cap i casal i moltes persones del poble que l’apreciaven. El seu cad\u00e0ver va ser inhumat en l’esgl\u00e9sia de El Pilar, molt a prop de sa casa.<\/p>\n
Com havia esmentat ades, el magn\u00edfic palau on va viure i va morir aquest insigne valenci\u00e0, la vida del qual seria mereixedora, sense cap dubte, d’una novel\u00b7la o d’un gui\u00f3 cinematogr\u00e0fic, va ser derru\u00efda durant la d\u00e8cada de 1970 per a ser substitu\u00efda per un edifici impersonal i anod\u00ed.<\/p>\n
En el Col\u00b7legi de l’Art Major de la Seda de Val\u00e8ncia podem trobar un retrat a l’oli de Joaqu\u00edn Fos, obra de l’artista Joaqu\u00edn Inza:<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/03\/Captura-44-300x225.jpg\")
<\/p>\n
Malauradament ni una una placa en el carrer recorda actualment l’antiga exist\u00e8ncia de la seua casa ni qui va viure all\u00e0 en aqueix indret.
\nAdjunte a l’apunt una fotografia i un gravat del llibre de J. Corb\u00edn sobre el barri d’El Pilar d’aquell magn\u00edfic palau barroc:<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/03\/b167-1-180x300.jpg\")
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/a-300x239.jpg\")
<\/p>\n
I ara altres fotografies de la casa d’habitatges que ocupa a hores d’ara el seu solar. Les imatges parlen per si mateixes…<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/03\/b168-2-300x225.jpg\")
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/03\/b168-300x230.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Va ser un extraordinari personatge que va dur el nom de Val\u00e8ncia arreu del m\u00f3n. Ni la seua magn\u00edfica casa barroca, derru\u00efda fa anys, recorda ja la seua mem\u00f2ria en el seu barri natal de Velluters…<\/p>\n","protected":false},"author":140,"featured_media":1743,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[827],"tags":[],"class_list":{"0":"post-1742","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-patrimoni-arquitectonic-derruit"},"yoast_head":"\n