![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/04\/a111111-300x245.jpg\")
<\/p>\nSegurament molts de vosaltres heu sentit parlar d’una de les vies de comunicaci\u00f3 m\u00e9s importants que existien en l’\u00e8poca de l’imperi rom\u00e0: la via Augusta.
\nPer\u00f2, quin era el seu tra\u00e7at?<\/p>\n
Les cr\u00f2niques m\u00e9s antigues parlen d’Heracles com el creador de la primera via de comunicaci\u00f3 o carretera, la qual discorria des del riu Guadalquivir fins a la zona\u00a0coneguda com Reggio Cal\u00e0bria, a l\u2019actual Italia.
\nAquesta via va prendre segles despr\u00e8s el nom de Via Augusta, per haver sigut l’emperador rom\u00e0 August un dels art\u00edfexs de la seua remodelaci\u00f3 i ampliaci\u00f3.<\/p>\n
Aquesta carretera, com aix\u00ed la podr\u00edem anomenar, fent un paral\u00b7lelisme amb les actuals vies de comunicaci\u00f3, era la cal\u00e7ada romana m\u00e9s llarga de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, i recorria m\u00e9s de 1.500 quil\u00f2metres des dels Pirineus fins a l’actual ciutat de Cadis.<\/p>\n
La Via Augusta travessava de nord a sud les terres valencianes, establint uns vials secundaris que partien d’ella i que posaven en comunicaci\u00f3 els assentaments i ciutats de l’interior i de la costa amb la principal via de comunicaci\u00f3 de la capital de l’imperi, Roma.
\nLa seua entrada a l\u2019actual prov\u00edncia de Val\u00e8ncia es realitzava per l\u2019actual comarca del Camp de Morvedre, tenint com a primera bifurcaci\u00f3 la ciutat de Arse \/ Saguntum (actual Sagunt). Continuava despr\u00e8s cap als termes de Pu\u00e7ol, El Puig, Massamagrell, Massalfassar, Albuixech, Meliana, per arribar a Val\u00e8ncia on es tornava a dividir: un ramal prenia el cam\u00ed de l’altipl\u00e0 cap a Castella, aproximadament per l’actual tra\u00e7at de l’autovia A3, i l’altre comunicava amb Edeta (l’actual Ll\u00edria).<\/p>\n
Quan la ciutat de Val\u00e8ncia va ser fundada l’any 138 a.C. al centre d’una xicoteta illa o pen\u00ednsula fluvial propera a la Mediterr\u00e0nia, envoltada de marjals i canals naturals que formava el T\u00faria, el lloc sembla que no va ser triat per casualitat.<\/p>\n
Va ser perqu\u00e8 per aquell indret passava la via llavors anomenada Heraclea, i posteriorment Augusta. Encara que tamb\u00e9 \u00e9s possible que la Via realment tinguera originalment un tra\u00e7at m\u00e9s cap a l\u2019oest, i s\u2019alterara el seu recorregut per fer-lo passar per la nova ciutat de Valentia.<\/p>\n
Hi adjunte un mapa de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, en qu\u00e8 podeu veure el tra\u00e7at de la via Augusta i les principals ciutats que travessava, entre elles Val\u00e8ncia (17) assenyalada amb una fletxa:<\/p>\n
<\/p>\n
La perfecci\u00f3 de la xarxa vi\u00e0ria romana era proverbial. Les vies eren un mitj\u00e0 per exercir amb rapidesa el control militar i administratiu sobre el vast Imperi, sense oblidar la seua faceta econ\u00f2mica per facilitar el transport i el comer\u00e7.<\/p>\n
El tra\u00e7at urb\u00e0 de Valentia, com el de totes les ciutats romanes de nova planta, es va articular en dos eixos o carrers principals: el cardus i el decumanus.<\/p>\n
La via Augusta, al seu pas per la ciutat, va coincidir amb el cardus m\u00e0xim, un eix nord-sud que es creuava perpendicularment amb el decumanus a l\u2019actual Pla\u00e7a de l’Almoina, qu\u00e8 tenia direcci\u00f3 est-oest (aquesta cru\u00eflla la podem veure si visitem al Centre Arqueol\u00f2gic de l’Almoina).
\nA partir d’aquests dos carrers principals s’alineaven altres paral\u00b7lels secundaris, conformant tots ells un entramat ortogonal del qu\u00e8 emergeixen les insulae o illes de cases. Aquestes dues vies principals estaven pavimentades amb lloses de pedra calc\u00e0ria dolom\u00edtica grisa blavosa, que es van portar de la cantera romana de les Alcubles.<\/p>\n
Per\u00f2, per a on tenia el tra\u00e7at la via Augusta al seu pas per Val\u00e8ncia?
\nUn inesperat descobriment arqueol\u00f2gic succe\u00eft fa uns anys, va posar als arque\u00f2legs sobre una pista de la qual ja es tenien algunes evid\u00e8ncies anteriors. Uns arque\u00f2legs encarregats d’investigar el solar destinat a l’ampliaci\u00f3 de les Corts Valencianes, situat al costat del carrer Salvador, van traure a la llum un tram de cal\u00e7ada de vint metres de llarg\u00e0ria que, per les seues dimensions (4,20 metres d’ample) i direcci\u00f3 (cap l\u2019eixida de la ciutat, pel cam\u00ed de Sagunt o antiga carretera de Barcelona), tenia totes les paperetes per correspondre’s amb el tra\u00e7at de la Via Augusta per la ciutat. Aquest tros de cal\u00e7ada s’orientava exactament cap al tram descobert uns anys abans al solar arqueol\u00f2gic de l’Almoina, identificat com una porci\u00f3 d’aquesta Via just en el seu encreuament amb el decumanus.
\n\u00c9s a dir, que la via Augusta entrava a la ciutat de Val\u00e8ncia en paral.lel i molt a prop de l’actual carrer Salvador (no exactament per damunt d\u2019ell, com es pensava abans d\u2019aquesta troballa feta en els fonaments de l\u2019edifici de les Corts), per\u00f2 a quatre metres i mig de profunditat d’aquest carrer.<\/p>\n
I com travessava el riu T\u00faria? No hi ha evid\u00e8ncies d’un pont rom\u00e0 en aquella \u00e8poca per travessar-lo, per\u00f2 es dedueix que la cal\u00e7ada ho gualejava o b\u00e9 existia un pont de fusta sobre barcasses. \u00c9s possible que amb el pas del anys els romans feren un pont de fusta m\u00e9s robust i estable per donar servei de comunicaci\u00f3 en una via tan important a una ciutat que amb els anys va anar adquirint m\u00e9s i m\u00e9s poder i import\u00e0ncia. La Via continuaria en paral.lel al carrer Salvador, travessant les actuals places de l’Almoina i de la Reina, on abandonaria la ciutat per seguir ja extramurs el tra\u00e7at de l’actual carrer de Sant Vicent.<\/p>\n
\u00c9s a dir, si encetem un recorregut des de la Pla\u00e7a de Sant Agust\u00ed pel carrer de Sant Vicent, pla\u00e7a de la Reina, carrer de la Barcella, pla\u00e7a de la Almonia i carrer de Salvador, fins arribar al riu, podrem dir que hem recorregut bastant aproximadament la Via Augusta i l’antic cardus m\u00e0xim de la ciutat romana de Valentia. Tot a quatre metres i mig per damunt, \u00e9s clar.<\/p>\n
Hi adjunte a continuaci\u00f3 un pl\u00e0nol de la ciutat actual, en qu\u00e8 podem observar aproximadament l\u2019antic tra\u00e7at del bra\u00e7 dessecat del T\u00faria, y el punt d\u2019entrada a Val\u00e8ncia de la V\u00eda Augusta (assenyalat amb una fletxa roja):<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/04\/Captura-4-300x290.jpg\")
<\/p>\n
Tamb\u00e9 adjunte a l\u2019apunt una visi\u00f3 de la Valentia romana en els seus primers temps de l\u2019\u00e8poca republicana. En el gravat he marcat amb una l\u00ednia groga el tra\u00e7at de la V\u00eda Augusta (Cardus) per la ciutat. Amb un cercle blau la porta d\u2019entrada de la via per l\u2019actual carrer de Salvador, i amb un cercle roig la porta d\u2019eixida que es trobaria en l\u2019actual plaza de la Reina. A continuaci\u00f3 la via enfilaria cap a l\u2019actual carrer de Sant Vicent per a continuar cap al sud de la Pen\u00ednsula ib\u00e8rica:<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/04\/Captura-7-300x198.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Passejar per Val\u00e8ncia pel mateix lloc que ocupava una via que ja existia fa dos-mil anys, \u00e9s una sensaci\u00f3 estranya alhora que gratificant. Voleu experimentar-la?…<\/p>\n","protected":false},"author":140,"featured_media":1782,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[837],"tags":[],"class_list":{"0":"post-1778","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-valencia-romana"},"yoast_head":"\n