Fa molts anys, la vida s’aturava a Val\u00e8ncia quan el sol es ponia i la foscor es feia l\u2019ama dels seus carrers i places. Caminar de nit per la ciutat no n’era gens segur. Els ciutadans rarament s’hi aventuraven a la foscor de la nit.<\/p>\n\n\n\n
L’any 1771, a requeriment d’una part del ve\u00efnat de la ciutat, d\u2019aquells que eren m\u00e9s acabalats econ\u00f2micament parlant, es van instal\u00b7lar en determinats carrers uns 2.850 fanals, a manera de ll\u00e0nties d\u2019oli. Els fanals s’encenien un a un per part dels empleats p\u00fablics quan el sol es ponia, i romanien encesos fins a la mitjanit. A aquella hora, un a un es tenien que apagar. A les nits de lluna plena els fanals romanien apagats, per tal de poder estalviar. Aquest servei d’enllumenat p\u00fablic era extremadament car, i era pagat exclusivament pels ve\u00efns als carrers dels quals s’hi havien instal\u00b7lat.<\/p>\n\n\n\n
La “modernitat” arrib\u00e0 a la ciutat l’any 1844, quan va entrar en funcionament el primer sistema d’enllumenat industrial a trav\u00e9s de la \u201cSociedad Valenciana para el Alumbrado de Gas\u201d.<\/strong> Un any abans s’havia instal\u00b7lat a Barcelona, \u200b\u200ba trav\u00e9s de la seua hom\u00f2loga \u201cSociedad Catalana para el alumbrado de gas\u201d. L’art\u00edfex d’aquest nou sistema d’il\u00b7luminaci\u00f3 p\u00fablica va ser un enginyer franc\u00e8s anomenat Charles Louis Andr\u00e9 Leb\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n La flama d\u2019aquells fanals es produ\u00efa en cremar-se el gas de carb\u00f3 d’hulla, el qual es fabricava i emmagatzemava en unes instal\u00b7lacions que es trobaven a prop de la Glorieta, al costat de l’actual palau de Just\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n En un article anterior publicat en aquesta web, vaig tractar aquest tema. Podeu llegir-lo en aquest enlla\u00e7:<\/p>\n\n\n\n