Passejar per la zona compresa entre els carrers de Na Jordana, Ll\u00edria i passeig de la Petxina, al rac\u00f3 NW del barri del Carme, \u00e9s fer-ho per la que va ser la primera zona industrial de Val\u00e8ncia. En aquella \u00e8poca, per la resta de la ciutat (principalment per altres zones del barri del Carme i per Velluters) s’estenia l\u2019\u00e0rea gremial-artesanal que l\u2019havia caracteritzat durante diversos segles.<\/p>\n\n\n\n
Durant la primera meitat del segle XIX, ja fa dues cent\u00faries, van comen\u00e7ar a establir-se en l\u2019esmentada zona les primeres ind\u00fastries a la ciutat, en una \u00e0rea que es caracteritzava per l’exist\u00e8ncia de grans horts i solars buits, que van sofrir una considerable transformaci\u00f3 urbana, emmarcada dins del nou model de producci\u00f3 capitalista.<\/p>\n\n\n\n
Cal ressaltar que en aquesta zona precisament s\u2019havia ubicat durant m\u00e9s de tres segles el fam\u00f3s lupanar de Val\u00e8ncia, l’anomenada \u201cPobla de les fembres pecadrius\u201d. Despr\u00e9s del seu tancament for\u00e7\u00f3s ordenat pel rei Carles II l’any 1677, bona part de l’espai que hi ocupava esdevingu\u00e9 horts i solars buits a qu\u00e8 he fet refer\u00e8ncia anteriorment.<\/p>\n\n\n\n
Aquests espais pertanyien, majorit\u00e0riament, a l’esgl\u00e9sia o a l’estament noble. Quan es va produ\u00efr el final de la societat estamental i la seua substituci\u00f3 per la societat de classes, la burgesia, a trav\u00e9s de les diferents desamortitzacions eclesi\u00e0stiques esdevingudes durant les primeres d\u00e8cades del segle XIX, es va fer amb la propietat dels terrenys. Les seues caracter\u00edstiques com la seua mida i la seua escassa consolidaci\u00f3 i accessibilitat, van permetre a aquella incipient burgesia abordar importants operacions immobili\u00e0ries com ara les de la construcci\u00f3 de les primeres f\u00e0briques i, posteriorment, la de blocs d’habitatges per allotjar els treballadors que hi treballaven i a les seues fam\u00edlies.<\/p>\n\n\n\n
A la zona que he comentat a l’inici d’aquest article, com ara a l\u2019actual carrer Gutemberg, s\u2019hi van ubicar dues naus industrials, entre elles la f\u00e0brica Tello, que feia manufactures de llana.<\/p>\n\n\n\n
A mitjans del segle XIX, el lit\u00f2graf i arquitecte franc\u00e8s Alfred Guesdon va realitzar nombroses litografies de vistes a\u00e8ries de diferents ciutats europees, per publicar-les a la seua revista La Illustration, Journal Universel de Par\u00eds<\/em>. Entre elles hi havia onze espanyoles, que va anomenar L’Espagne \u00e0 vol d’oiseau<\/em>. Entre aquestes onze ciutats es trobava Val\u00e8ncia, de la qual va fer dues extraordin\u00e0ries litografies l’any 1853, tal com vaig explicar en alguns apunts anteriors publicats en aquesta web, els enlla\u00e7os dels quals podeu trobar a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n