{"id":187792,"date":"2023-03-13T19:46:26","date_gmt":"2023-03-13T18:46:26","guid":{"rendered":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/?p=187792"},"modified":"2023-03-20T21:07:34","modified_gmt":"2023-03-20T20:07:34","slug":"els-forats-del-tapia-utilitzat-per-construir-la-muralla-islamica-de-valencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/els-forats-del-tapia-utilitzat-per-construir-la-muralla-islamica-de-valencia\/","title":{"rendered":"Els forats de la t\u00e0pia utilitzada per construir la muralla isl\u00e0mica de Val\u00e8ncia."},"content":{"rendered":"\n

Explicava el cronista musulm\u00e0 Al-Udri en el segle XI que durant el mandat del primer governador de la taifa de Balansiya, d\u2019Abd-al-Aziz, n\u00e9t d\u2019el fam\u00f3s cabdill musulm\u00e0 Almansor, es van construir unes robustes i belles muralles per a la defensa de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

A jutjar pels seus comentaris, aquella degu\u00e9 de ser una muralla paradigm\u00e0tica de l\u2019arquitectura i l\u2019enginyeria militar isl\u00e0mica dins d\u2019Al-Andalus, ja que la va descriure amb les seg\u00fcents paraules: \u201cNo es coneix a l\u2019\u00c0ndalus ciutat de murs m\u00e9s perfectes i m\u00e9s bonics<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta muralla es va construir entre els anys 1021 i 1061, periode en qu\u00e8 va governar Abd-al-Aziz. Les torres defensives originals tenien una planta semicircular, per\u00f2 durante el seg\u00fcent segle van evolucionar a planta quadrada. Eren massisses fins al darrer pis, en qu\u00e8 s\u2019obria una estan\u00e7a voltada per facilitar la defensa. La dist\u00e0ncia entre elles era d\u2019uns 26 metres, i l’amplada mitjana del mur era d\u2019uns 2,25 mts.<\/p>\n\n\n\n

La t\u00e8cnica constructiva que van emprar aquells musulmans per fer els llargs llen\u00e7os que formaven la muralla, no era altra m\u00e9s que la de la t\u00e0pia<\/strong>. Aquesta \u00e9s una de les t\u00e8cniques constructives m\u00e9s antigues del m\u00f3n. Se sap que s’emprava ja al Neol\u00edtic, encara que les seues manifestacions m\u00e9s antigues es coneixen a la vall del riu Groc, a la Xina, datades en fa m\u00e9s de dos-mil anys.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
T\u00e8cnica constructiva de la t\u00e0pia, utilitzada per musulmans.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Aquest tipus de construcci\u00f3 antiga podem trobar-lo tamb\u00e9 des de Mesopot\u00e0mia fins al nord d’\u00c0frica. A la Pen\u00ednsula ib\u00e8rica s’han trobat construccions de t\u00e0pia que daten dels segles II i III, encara que la seua utilitzaci\u00f3 comen\u00e7\u00e0 a generalitzar-se a partir del segle VIII amb l’ocupaci\u00f3 i expansi\u00f3 de l’islam.<\/p>\n\n\n\n

La paraula t\u00e0pia, terme tamb\u00e9 conegut com calaixera, encofrat o calaix, procedeix del substantiu t\u00e0pia, que \u00e9s un mur mass\u00eds constru\u00eft piconant terra argilosa humida que es col\u00b7loca dins d’un motlle de fusta. La terra utilitzada sol procedir del mateix lloc on es construeix, la qual cosa la fa una t\u00e8cnica de construcci\u00f3 molt barata ja que minimitza al m\u00e0xim els costos d’adquisici\u00f3 i transport de materials.<\/p>\n\n\n\n

Una vegada es col\u00b7loca la t\u00e0pia sobre el fonament, s’aboca el fang al seu interior en tongades d’un determinat gruix que despr\u00e9s s\u00f3n premsades. Quan el mur est\u00e0 format, la calaixera es retira i es deixa assecar a l’aire lliure. La t\u00e8cnica constructiva \u00e9s de gran simplicitat, llevat del que t\u00e9 a veure amb el coneixement i tractament dels diferents materials que cal barrejar i de la composici\u00f3 i condicions d’humitat que han de permetre una perfecta compactaci\u00f3 de la terra, la qual cosa \u00e9s el veritable secret de qu\u00e8 molts d’aquestes estructures hajen desafiat el pas dels segles.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
T\u00e8cnica constructiva de la t\u00e0pia.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
T\u00e0pia.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Una part fonamental de la t\u00e0pia s\u00f3n les anomenades agulles, que s\u00f3n les barres horitzontals que travessen el mur i el sustenten<\/strong>. Poden estar fetes de fusta o de metall. Un cop abocats i piconats els materials, es desmunta l’estructura i es trauen les agulles de la nova paret que s’hi acaba de constru\u00efr, per tal de ser muntat de nou a continuaci\u00f3 per continuar allargant la construcci\u00f3 del mur.<\/p>\n\n\n\n

Altres elements importants de la t\u00e0pia s\u00f3n els costals, que s’acoblen amb les agulles i el sostenen verticalment. El seu cantell superior es lliga amb cordes que despr\u00e9s es tiben a fi d’evitar que s’obri, aix\u00ed com els colzes, que s\u00f3n unes barres de fusta que encaixen dins del t\u00e0pia per evitar que es tanque l’encofrat, cosa que garanteix que es mantinga un gruix regular a totes les parts del mur.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Principals elements que formen el t\u00e0pia.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

El piconament de la terra, cosa que diferencia la t\u00e8cnica de lal t\u00e0pia d’altres t\u00e8cniques d\u2019encofrat, es realitza amb un utensili anomenat pis\u00f3. El seu objectiu \u00e9s piconar el material de manera que no quede cap min\u00fascul espai a l\u2019interior de la t\u00e0pia. El colpejament del pis\u00f3 contra la barreja de materials, realitzat per un o dos tapiadors, genera un soroll descrit amb l’onomatopeia \u201ctap\u201d, d’on procedeix el vocable t\u00e0pia. Es fa de manera est\u00e0tica o de manera r\u00edtmica, generant una vibraci\u00f3. L’estat d\u2019una perfecta compactaci\u00f3 es reconegut pel tapiador degut a la seua experi\u00e8ncia: quan el so canvia, sap que ja est\u00e0 ben compactat i pot deixar de colpejar.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Tapiador piconant la terra en el t\u00e0pia.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

A la muralla \u00e0rab de Val\u00e8ncia, amb mil anys d’antiguitat, malgrat els pocs llen\u00e7os que encara es conserven, encara podem trobar en algun d\u2019ells vestigis de l’estructura de la t\u00e0pia que es va utilitzar per a la seua construcci\u00f3<\/strong>. A la pla\u00e7a del Tossal hi ha un museu arqueol\u00f2gic subterrani on es pot contemplar un tram de muralla isl\u00e0mica erigida en el segle XII. Es tracta d’una torre fortificada que protegia una de les set portes amb qu\u00e8 comptava aquella muralla, l’anomenada porta de Bab al-Hanax o Porta de la Culebra, que s’obria cap a l’oest. Davant de la muralla discorria el valladar, que servia alhora de fossat defensiu i de col\u00b7lector de la ciutat, i que estava alimentat per les aig\u00fces de la s\u00e8quia de Rovella.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Galeria arqueol\u00f2gica del Tossal (Blog Paseando por Valencia).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Doncs b\u00e9, en aquesta torre i al llen\u00e7 de muralla que s’hi trobava al seu costat encara s\u00f3n b\u00e9n visibles els forats realitzats per les agulles que es van fer servir en el muntatge de la t\u00e0pia<\/strong>. Els seus caracter\u00edstics forats disposats de manera regular al llarg del mur s\u00f3n clarament visibles, donant-nos una idea prou clara de les dimensions de la t\u00e0pia emprada per fer aquesta part de la muralla.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Agulla d’una t\u00e0pia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Forats de les agulles de la t\u00e0pia (Blog Paseando por Valencia).<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Forats de les agulles del t\u00e0pia (<\/em>fotografies pr\u00f2pies).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Una curiositat m\u00e9s de les moltes que ens reserva l\u2019antiga muralla \u00e0rab de Val\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Si teniu inter\u00e8s i curiositat en con\u00e8ixer m\u00e9s coses d\u2019aquella magn\u00edfica muralla que envoltava Balansiya des del segle XI, podeu llegir-les en aquests articles publicats anteriormente en aquesta web:<\/p>\n\n\n\n

\n
La impressionant muralla d\u2019onze metres d\u2019al\u00e7ada que envoltava la Val\u00e8ncia isl\u00e0mica.<\/a><\/blockquote>