L’esgl\u00e9sia de Santa Caterina fou una de les primeres dotze parr\u00f2quies que es van instituir a la ciutat de Val\u00e8ncia, despr\u00e9s de la seua conquesta als musulmans per part del rei Jaume I. \u00c9s, per tant, una de les anomenades \u201cesgl\u00e9sies de reconquesta\u201d o \u201cparr\u00f2quies jaumines\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Va ser constru\u00efda sobre una de les antigues mesquites de la ciutat isl\u00e0mica. La seua primera f\u00e0brica g\u00f2tica es va produir cap a l’any 1300, sent acabada la seua construcci\u00f3 l’any 1371.<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s de patir un incendi l’any 1584, el temple en origen g\u00f2tic va ser decorat amb motius renaixentistes. Per\u00f2 la seua transformaci\u00f3 radical no va arribar fins a mitjans del segle XVIII, quan es va realitzar una renovaci\u00f3 completa del temple a l’estil arquitect\u00f2nic imperant en aquella \u00e8poca, el barroc. Aquesta transformaci\u00f3 afectaria tamb\u00e9 el vell campanar, que es trobava als peus de l’esgl\u00e9sia, a l’actual pla\u00e7a Lope de Vega, el qual seria enderrocat l’any 1742, despr\u00e9s d’haver estat finalitzat l’any 1705 el nou campanar barroc, molt m\u00e9s alt i esvelt. En un article que vaig publicar fa un temps en aquesta web, vaig parlar de la substituci\u00f3 d’un campanar per l’altre.<\/p>\n\n\n\n
Ac\u00ed podeu trobar l’enlla\u00e7: <\/p>\n\n\n\n