{"id":189258,"date":"2024-07-17T19:47:11","date_gmt":"2024-07-17T17:47:11","guid":{"rendered":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/?p=189258"},"modified":"2024-07-17T19:47:14","modified_gmt":"2024-07-17T17:47:14","slug":"unes-velles-rajoles-ens-recorden-el-tracat-de-lantic-cami-reial-de-madrid-per-valencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/unes-velles-rajoles-ens-recorden-el-tracat-de-lantic-cami-reial-de-madrid-per-valencia\/","title":{"rendered":"Unes velles rajoles ens recorden el tra\u00e7at de l\u2019antic Cami Reial de Madrid per Val\u00e8ncia."},"content":{"rendered":"\n

L’aprovisionament de blat per a la ciutat de Val\u00e8ncia ha estat, hist\u00f2ricament, una de les tasques m\u00e9s delicades amb qu\u00e8 s\u2019havien d’enfrontar els governants valencians de l’\u00e8poca. Les terres de cultiu de l’antic regne, tan productives la majoria de vegades, a voltes no eren suficients per cobrir la demanda d’una poblaci\u00f3 cada volta m\u00e9s creixent, que durant bona part dels segles XV i XVI va ser la m\u00e9s nombrosa de les ciutats dels regnes cristians peninsulars.<\/p>\n\n\n\n

Per a Val\u00e8ncia, el graner peninsular m\u00e9s important era el del Regne de Castella, del qual es va comen\u00e7ar a importar-ne quantitats importants a partir de la pol\u00edtica d’acostament iniciada per Ferran I d’Arag\u00f3, tamb\u00e9 anomenat Ferran d’Antequera, el primer Trast\u00e0mara castell\u00e0 que va regnar els diferents estats que formaven part de la Corona d’Arag\u00f3 despr\u00e9s del Comprom\u00eds de Casp.<\/p>\n\n\n\n

Segons l’eclesi\u00e0stic i historiador valenci\u00e0 Gaspar Escolano, per facilitar l’arribada de carruatges carregats de blat per camins llargs i durs, el Consell de la ciutat va acordar obrir una via des de Val\u00e8ncia fins a Requena, encarregant-ne el tra\u00e7at al jurat Moss\u00e8n Bernat Joan, qu\u00e8 es va construir entre els anys 1427 i 1438. Fou aquest el primer cam\u00ed que es va fer des de Val\u00e8ncia cap a Castella.<\/p>\n\n\n\n

Dos segles despr\u00e9s, testimonis de viatgers estrangers com el del cavaller franc\u00e8s Des Essarts, que va viatjar entre Val\u00e8ncia i Requena entre els anys l\u2019any 1659, assenyalaven el mal estat en qu\u00e8 es trobava aquest cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

El primer rei de la dinastia dels borbons, Felip V, va anunciar l’any 1720 les seues intencions de crear itineraris Reials de Carreres de Postes a trav\u00e9s de la Reial ordre de 23 d’abril de 1720, en qu\u00e8 s’aprovaven les primeres ordenances \u201cReglamento general expedido por Su Majestad para la direcci\u00f3n y gobierno de los oficios de Correo Mayor y Postas de Espa\u00f1a en los viajes que se hicieren, y exenciones que han de gozar y les est\u00e1n concedidas a todos los dependientes de ello<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la necessitat de crear una xarxa de camins m\u00e9s adequada a l’estructura centralitzada de l’Estat, per tal d’atendre la demanda dels fluxos comercials que l’agricultura i el comer\u00e7 estaven demanant, no va sorgir fins al regnat de Carles III, concretament fins a l’any 1761. En aquesta \u00e8poca de la il\u00b7lustraci\u00f3 espanyola, del govern del despotisme il\u00b7lustrat, es van abordar nombrosos nous projectes en tots els \u00e0mbits de les ci\u00e8ncies i les humanitats, i tamb\u00e9 en el de les comunicacions, a fi de millorar la vida dels subdits del rei.<\/p>\n\n\n\n

El Reial decret de 10 de juny de 1761, ordenava fer \u201cCaminos rectos y s\u00f3lidos en Espa\u00f1a, que faciliten el Comercio de unas Provincias a otras, dando principio por los de Andaluc\u00eda, Catalu\u00f1a, Galicia y Valencia<\/em>\u201d. Aquest decret consolidava un model radial de comunicacions a partir dels sis camins en bona mesura ja existents amb origen a Madrid (Andalusia, Catalunya, Val\u00e8ncia, Gal\u00edcia, Burgos i Extremadura), en qu\u00e8 es contemplava no nom\u00e9s la transformaci\u00f3 d’aquests camins en carreteres ben disposades, sin\u00f3 la millora i extensi\u00f3 de les xarxes locals i comarcals, si b\u00e9 la quantitat de recursos que es van destinar a la xarxa principal va fer que es postergu\u00e9s durant molt de temps la realitzaci\u00f3 del conjunt.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Reial decret de 10 de juny de 1761<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n
\n
\"\"
Tra\u00e7at dels principals camins definits en el Reial decret de l’any 1761.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

En aquella \u00e8poca existien 3 camins que comunicaven Val\u00e8ncia amb Madrid.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00e9s meridional era el m\u00e9s llarg, per\u00f2 tamb\u00e9 el m\u00e9s c\u00f2mode, que passava per Albacete i Oca\u00f1a. Mes al nord transitava el m\u00e9s curt, que ho feia a trav\u00e9s de Requena i de la plana de la Manxa. Se’l coneixia amb el nom de \u201cCamino de las Cabrillas\u201d, per travessar la serra hom\u00f2nima que es trobava entre Bunyol i Requena. El m\u00e9s septentrional dels tres discorria entre Xelva i Conca, i se’l coneixia com a \u201cCamino de las Cabrejas\u201d, per disc\u00f3rrer per l’alt del mateix nom, proper a Conca.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Camins que comunicaven Val\u00e8ncia i Madrid l’any 1761<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

En aquesta \u00e8poca \u00e9s quan s’encuny\u00e0 el terme \u201cCam\u00ed Reial<\/strong>\u201d aplicat a les comunicacions, per designar els camins m\u00e9s amples i importants que unien Madrid amb les ciutats m\u00e9s importants de l\u2019Estat. D’aquesta manera es conformaven dos tipus de camins: els \u201ccamins de rodes\u201d, que serien els beneficiaris de les noves obres d’infraestructura que s\u2019anaven a realitzar, com ara eixamplaments i empedrats, els quals beneficiarien el tr\u00e0nsit a trav\u00e9s de l’\u00fas de carretes que agilitzarien el transport, en proporcionar m\u00e9s velocitat de despla\u00e7ament i un augment del volum de mercaderies transportades per viatge. I els \u201ccamins de ferradura\u201d, que conformaven l’antiga xarxa, que no permetien un transport r\u00e0pid i efica\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

D’aquests tres itineraris, es va disposar convertir a Cami reial la que era la ruta m\u00e9s llarga i c\u00f2moda, la que passava per La Manxa toledana i Albacete. Sembla que els motius pels quals es va triar aquest tra\u00e7at com a Reial van ser l’estalvi econ\u00f2mic, ja que compartia el primer tram des de Madrid fins a Oca\u00f1a amb el cam\u00ed ja fet cap a Andalusia, per ser el m\u00e9s pla, cosa que disminu\u00efa la quantitat d’obres de f\u00e0brica que calia fer, a m\u00e9s per tindre un clima m\u00e9s benigne durant els hiverns, cosa que facilitava les comunicacions.<\/p>\n\n\n\n

Les obres del Cam\u00ed Reial de Val\u00e8ncia des de Madrid van comen\u00e7ar l\u2019any 1765, en construir-se el tram entre Aranjuez i Oca\u00f1a. La primera part del cam\u00ed, entre Madrid i Aranjuez, estava compr\u00e8s al cam\u00ed d’Andalusia, com he comentat ades, i tamb\u00e9 havia quedat constru\u00eft. L’any 1767 la carretera de Madrid a Oca\u00f1a va quedar exp\u00e8dita per al tr\u00e0nsit de carruatges i les obres d’Oca\u00f1a a Almansa van quedar iniciades.<\/p>\n\n\n\n

Des de Val\u00e8ncia les obres van comen\u00e7ar tamb\u00e9 el mateix any, en concret durant mes de febrer, sent el seu responsable el Comte d’Aranda, aleshores Capit\u00e0 General de Val\u00e8ncia. Va ser ell qui va prendre la decisi\u00f3, juntament amb els seus enginyers, de definir el punt d’Almansa com a punt d’uni\u00f3 dels ramals que s’havien de dirigir a Alacant i cap a M\u00farcia\/Cartagena. Les obres s\u2019havien de trobar en un punt com\u00fa situat cap a la meitat del recorregut entre ambdues ciutats.<\/p>\n\n\n\n

La construcci\u00f3 del Cam\u00ed Reial va quedar finalitzada durant el regnat de Carles III, poc abans de la seua mort l’any 1788. D’aquesta manera aquest Cam\u00ed reial de Madrid a Val\u00e8ncia a trav\u00e9s d\u2019Alcacete quedava conformat com un \u201ccam\u00ed de rodes\u201d, mentre els altres dos tra\u00e7ats hist\u00f2rics, els que anaven per Requena i per Ll\u00edria, quedaven com a \u201ccamins de ferradura\u201d, particularment el de Ll\u00edria ja que el de Requena en alguns trams estava catalogat com de rodes.<\/p>\n\n\n\n

La construcci\u00f3 de l’actual carretera que uneix Val\u00e8ncia i Madrid per l’autovia A3 es va decidir l’any 1833, quan ja es disposaven de millors mitjans t\u00e8cnics per mamprendre la construcci\u00f3 de la carretera per l’obstacle geogr\u00e0fic que representava el pas de las Cabrillas, encara que les obres no van comen\u00e7ar fins a l’any 1842, despr\u00e9s de la primera guerra carlina. Aquesta nova carretera va eclipsar l’antic Cam\u00ed reial de Madrid com a via de comunicaci\u00f3 amb la capital d’Espanya, el qual va anar perdent import\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n

Actualment encara podem trobar a la ciutat de Val\u00e8ncia alguns testimonis muts del tra\u00e7at d’aquell Cam\u00ed Reial a Madrid. S\u00f3n antigues rajoles col\u00b7locades a les fa\u00e7anes de les cases que vorejaven l’esmentat cam\u00ed<\/strong>, que fan refer\u00e8ncia a l’esmentat cam\u00ed i al \u201cTrast\u201d on es trobava, que era una subdivisi\u00f3 del territori, de rang inferior al de barri, la compet\u00e8ncia del qual corresponia a un lloctinent d’alcalde. Personalment he pogut localitzar dues d’aquestes rajoles. Una d’elles es troba en un edifici situat en el numero 353 del carrer de Sant Vicent M\u00e0rtir, en qu\u00e8 podem llegir: \u201cTRAST 5 27 CAMINO REAL DE MADRID\u201d<\/em><\/strong>, tal com podeu veure en les seg\u00fcents fotografies (fotografies pr\u00f2pies):<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La segona podem trobar-la a la fa\u00e7ana de l’hist\u00f2rica alqueria de Torrent\u00ed, datada en el segle XVIII, situada al barri de Sant Marcel\u00b7l\u00ed. En la rajola podem llegir: \u201cTRAST 6 2 CAMINO REAL DE MADRID\u201d<\/em><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Alqueria del torrent\u00ed (fotografia pr\u00f2pia).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Encerclada en groc, la rajola que indica el pas del Cami Reial de Madrid a l’alqueria del torrent\u00ed (fotografia pr\u00f2pia).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Aquestes dues rajoles s\u00f3n de la mateixa tipologia que la que es pot trobar al carrer Beat Nicolau Factor del barri de Patraix, la qual fa refer\u00e8ncia al tra\u00e7at de l’antic cam\u00ed de Picassent. A continuaci\u00f3 podeu trobar l’enlla\u00e7 a l’article que vaig escriure fa un temps sobre aquesta rajola:<\/p>\n\n\n\n

\n
Una vella retolaci\u00f3 ens recorda el pas de l’antic cam\u00ed de Picassent per Patraix.<\/a><\/blockquote>