{"id":189754,"date":"2025-04-07T23:09:00","date_gmt":"2025-04-07T21:09:00","guid":{"rendered":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/?p=189754"},"modified":"2025-04-14T00:51:26","modified_gmt":"2025-04-13T22:51:26","slug":"trobada-la-portada-de-la-casa-nobiliaria-on-va-viure-el-gran-escriptor-jaume-roig-en-el-segle-xv","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/trobada-la-portada-de-la-casa-nobiliaria-on-va-viure-el-gran-escriptor-jaume-roig-en-el-segle-xv\/","title":{"rendered":"Trobada la portada de la casa nobiliaria on va viure el gran escriptor Jaume Roig en el segle XV?"},"content":{"rendered":"\n

Jaume Roig<\/strong> fou un dels grans escriptors que tingu\u00e9 l’antic Regne de Val\u00e8ncia durant el segle XV. Junt a altres grans poetes i escriptors de l’\u00e8poca, com ara Ausi\u00e0s March, Joanot Martorell, Ro\u00eds de Corella, Sor Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi, entre d’altres, form\u00e0 part d’un grup de literats que van caracteritzar el que s’ha vingut a con\u00e8ixer com el Segle d’Or valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

L’any del seu naixement no es coneix amb exactitud, per\u00f2 es situa al voltant del 1408, a Val\u00e8ncia. El seu iaio patern fou un notari anomenat Pere Roig, membre d’una not\u00f2ria fam\u00edlia valenciana amb arrels a la ciutat que s\u2019inicien al segle XIII. Nascut a principis del segle XIV, Pere Roig va gaudir d’una posici\u00f3 econ\u00f2mica acomodada i es va desenvolupar en \u00e0mbits institucionals amb vocaci\u00f3 m\u00e9s burocr\u00e0tica que pol\u00edtica. Va morir a Val\u00e8ncia l’any 1405. Tingu\u00e9 almenys tres fills homes, Pere, Francesc i Jaume. Pere (el primog\u00e8nit) fou mercader, Francesc religi\u00f3s i Jaume metge i pare de l’escriptor.<\/p>\n\n\n\n

La puixan\u00e7a professional de la carrera m\u00e8dica del Pere Roig es va iniciar l\u2019any 1394, i no va deixar de projectar-se de manera certament not\u00f2ria fins a la seua mort, esdevinguda el 1445. Despr\u00e9s de residir durant els primers anys del seu matrimoni amb Francesca P\u00e9rez a la circumscripci\u00f3 de la Parr\u00f2quia de Sant Salvador, es va traslladar durant la primera d\u00e8cada del quatre-cents a la de Sant Nicolau, concretament al carrer dels Cordellats, on va construir la seua resid\u00e8ncia. Ah\u00ed van cr\u00e9ixer els seus fills. Tingu\u00e9, almenys, quatre descendents, dues filles i dos fills. <\/p>\n\n\n\n

El m\u00e9s gran de tots els germans fou Pere, nascut el 1399, religi\u00f3s, jurista eclesi\u00e0stic i tamb\u00e9 metge, com el seu pare. Jaume Roig fou el menut dels homes, i a l\u2019igual que son pare i son germ\u00e0 major, va exercir la medicina.<\/p>\n\n\n\n

La primera documentaci\u00f3n escrita en qu\u00e8 Jaume \u00e9s esmentat data de l’any 1434, any que apareix esmentat exercint de metge a Val\u00e8ncia. Professionalment estigu\u00e9 vinculat a tots els organismes de poder. Fou metge de la reina Maria de Castella, dona d\u2019Alfons el Magn\u00e0nim, la mort de la qual certific\u00e0 l\u2019any 1458. Tamb\u00e9 va actuar al servei del rei Joan II. Fou examinador de metges i cirurgians per enc\u00e0rrec dels Consellers de la ciutat de Val\u00e8ncia i exerc\u00ed de metge en diversos hospitals de la ciutat. El seu \u00e8xit professional, social i econ\u00f2mic \u00e9s un bon exemple de l\u2019\u00e8xit que obtingu\u00e9 entre totes les capes socials la nova medicina universit\u00e0ria que s\u2019implant\u00e0 per tot arreu de l\u2019Europa llatina occidental a partir del segle XIII.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 no ha sigut per la seua condici\u00f3 de metge pel que Jaume Roig ha passat a la hist\u00f2ria, sin\u00f3 per ser l’autor d’una de les grans obres de la literatura valenciana: L’Espill, que va escriure cap a l’any 1460. L’obra, narrada en condici\u00f3 d’autobiografia ficcionada, \u00e9s una diatriba contra les dones que es circumscriu en el debat que sobre la condici\u00f3 femenina es va suscitar a la literatura des del segle XIII. La seua lectura ens revela el pensament clarament mis\u00f2gen que tenia l’escriptor.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1435 Jaume Roig es va casar amb Isabel Pellicer, amb qui tingu\u00e9 sis fills que els van sobreviure, tres xics i tres xiques. Jaume fou un home acabalat, amb quatre propietats immobili\u00e0ries a la ciutat, una la del carrer Cordellats on havia nascut, heretada de son pare, a m\u00e9s d’altres b\u00e9ns, entre els quals destacava una biblioteca amb cinquanta-nou volums, la majoria de medicina.<\/p>\n\n\n\n

Doncs b\u00e9, aquesta casa del carrer Cordellats on va n\u00e0ixer l\u2019escriptor podem trobar-la a la cantonada que d\u00f3na a la pla\u00e7a de la Companyia<\/strong> (fotografia de cap\u00e7alera). \u00c9s una antiga casa nobili\u00e0ria del segle XV amb planta baixa, entres\u00f2l i dues plantes, actualment revestida de pintura de color blav\u00f3s. Les dues fa\u00e7anes, d’influ\u00e8ncia barroca, van ser reformades a finals del segle XIX.<\/p>\n\n\n\n

De l’antiguitat de l’edifici ens parla, per exemple, la geometria en angle recte sense aixamfranament del seu cant\u00f3 de carreus de pedra, geometria caracter\u00edstica dels edificis nobiliaris m\u00e9s antics de la ciutat, constru\u00efts amb anterioritat a les ordenances municipals emeses en segle XVIII sobre la geometria arrodonida que havien de tindre les cantonades dels edificis de la ciutat, per tal de permetre el gir sense dificultats dels carruatges que en aquella \u00e8poca circulaven massivament per Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Cantonada en angle recte de l’antiga casa nobili\u00e0ria de Jaume Roig (fotografia pr\u00f2pia).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Sobre aquestes ordenances municipals vaig escriure fa un temps un parell d’articles, els enlla\u00e7os dels quals podeu trobar a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\n
Els antics cantons arrodonits del centre hist\u00f2ric de Val\u00e8ncia.<\/a><\/blockquote>