{"id":189797,"date":"2025-07-25T20:20:03","date_gmt":"2025-07-25T18:20:03","guid":{"rendered":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/?p=189797"},"modified":"2025-07-25T20:20:05","modified_gmt":"2025-07-25T18:20:05","slug":"els-vitors-pintats-a-les-antigues-facanes-de-valencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/els-vitors-pintats-a-les-antigues-facanes-de-valencia\/","title":{"rendered":"Els \u201cVitors\u201d pintats a les antigues fa\u00e7anes de Val\u00e8ncia."},"content":{"rendered":"\n

Si observem \u201camb ulls curiosos\u201d les fa\u00e7anes d’alguns edificis antics quan passegem per Val\u00e8ncia, descobrirem la pres\u00e8ncia d’antics grafits pintats en elles de color vermell, en qu\u00e8 podem llegir frases i noms de persones. Algunes voltes, associats a ells, trobarem un curi\u00f3s signe en qu\u00e8 destaca una gran \u201cV\u201d<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

A mig cam\u00ed entre la paraula i la imatge, aquest signe \u00e9s una anagrama llat\u00ed conegut com a \u201cVitor<\/em>\u201d (que significa \u201cVisca!\u201d)<\/strong>, que segons la tradici\u00f3 romana era senyal de triomf: V-I-T-O-R.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Anagrama d’un “Vitor” (font: Glosario ilustrado de arte arquitect\u00f3nico)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Origen dels “Vitors”.<\/h2>\n\n\n\n

Segons explica la llegenda, el seu origen es remunta a la nit anterior de la batalla del Pont Milvi a Roma, que van lliurar els emperadors romans Constant\u00ed I i Majenci el dia 28 d’octubre de l’any 312. Aquella nit Constant\u00ed tingu\u00e9 un somni en qu\u00e8 se li apareixia una creu acompanyada de les paraules \u201cIn hoc signo vinces<\/em>\u201d, que es tradueix com “Amb aquest signe guanyar\u00e0s<\/em>“. L’endem\u00e0 Constant\u00ed va ordenar a les seues tropes que aquest signe substituira l’habitual de l’\u00c0liga imperial durant la batalla. Constant\u00ed va resultar victori\u00f3s en aquella batalla. Arran d’aix\u00f2, aquest s\u00edmbol va anar transformant-se a poc a poc en el propi de les legions romanes, el s\u00edmbol del \u201cVitor<\/em>\u201d<\/strong>, l’escut de la vict\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

Salamanca com a modern origen dels “Vitors”.<\/h2>\n\n\n\n

L\u2019origen modern d\u2019aquest anagrama s\u2019atribueix a la ciutat castellana de Salamanca. Des d’aquesta ciutat es va anar estenent a la resta de regnes peninsulars i d\u2019Europa. Es va comen\u00e7ar a popularitzar a partir del segle XV-XVI, precisament a la ciutat que tenia la instituci\u00f3 d’Ensenyament superior m\u00e9s antiga de la Pen\u00ednsula, el \u201cStudii salmantini<\/em>\u201d, fundat l’any 1218.<\/p>\n\n\n\n

Significaci\u00f3 dels “Vitors”.<\/h2>\n\n\n\n

L\u2019anagrama solia pintar-se a les fa\u00e7anes de les universitats i dels col\u00b7legis majors per expressar el crit de \u201cVisca!\u201d, amb la finalitat d\u2019aclamar i perpetuar el nom de qui acabava d’aconseguir el grau acad\u00e8mic de Doctor, esdeveniment que celebraven els estudiants amb un banquet i una capea. Per aix\u00f2 l’anagrama anava sempre acompanyat del nom del nou Doctor, quan aquest havia assolit aquest grau.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Representaci\u00f6 d’un “Vitor” a la fa\u00e7ana del Patio de Escuelas de Salamanca (font: “La cr\u00f3nica de Salamanca”)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Sobre les inicials del nom del nou Doctor, i tamb\u00e9 sobre el del propi anagrama del \u201cVitor\u201d, solien pintar-se alguns s\u00edmbols, com ara espases, plomes, mitres, palmells, corones, entre d\u2019altres, tots ells al\u00b7lusius a la titulaci\u00f3 que acabava d’obtenir, com podrem veure m\u00e9s endavant en alguns \u201cVitors\u201d que podem trobar a Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Amb posterioritat, la devoci\u00f3 popular va fer que aquests \u201cVitors\u201d es pintaren tamb\u00e9 a les fa\u00e7anes de les catedrals, esgl\u00e9sies, seminaris i d\u2019altres llocs devots, per tal d\u2019exal\u00e7ar, per exemple, alguns sermons que havien causat un gran impacte entre els fidels. Tamb\u00e9 es feien servir com a record d’al\u00b7locucions religioses memorables, o per a enaltir la vida d’algun religi\u00f3s insigne. Podem trobar tamb\u00e9 algun exemple d\u2019aquest estil a Val\u00e8ncia, com veurem despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
“Vitor” data a l’any 1746, a la fa\u00e7ana del Santuari de la Santa Fa\u00e7 d’Alacant (font: Glosario ilustrado de arte arquitect\u00f3nico).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n
\n
\"\"
“Vitors” del segle XVI, a la fa\u00e7ana de la Catedral de Sevilla (font: Glosario ilustrado de arte arquitect\u00f3nico). <\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"
“Vitors” del segle XVII, a l’interior de la Universitat Pontificia de Salamanca (font: Glosario ilustrado de arte arquitect\u00f3nico). <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Com que Salamanca va ser el seu origen, \u00e9s precisament en aquesta ciutat on m\u00e9s representacions del \u201cVitor\u201d podem trobar, superant amb amplitud el centenar d’elles, la majoria datades en el segle XVII. Les podem trobar principalment a les parets de la seua Universitat vella.<\/p>\n\n\n\n

La pintura dels “Vitors”.<\/h2>\n\n\n\n

Els estudiants pintaven els \u201cVitors\u201d amb un l\u00edquid que era una barreja d’aglomerant (que podia ser aigua de cal\u00e7), de dissolvent (que podia ser aigua o sang, sobretot de bou) i d’un pigment natural terr\u00f3s anomenat \u201calmagre<\/em>\u201d o \u201calmagra<\/em>\u201d, veu \u00e0rab que significa \u201cterra vermella\u201d. Aquest pigment procedeix d’una argila f\u00e8rrica, amb un alt contingut d’\u00f2xid de ferro, que li d\u00f3na aquesta caracter\u00edstica tonalitat vermellosa, el qual ha estat \u00e0mpliament utilitzat des dels inicis de les manifestacions pict\u00f2riques de la humanitat (per exemple, podem trobar-lo en les representacions de la cova d’Altamira). Aquesta combinaci\u00f3 presenta una gran resist\u00e8ncia a la llum, cosa que ha fet que moltes hagen perdurat fins als nostres dies en un bon estat de llegibilitat.<\/p>\n\n\n\n

Els “Vitors” com a element de confrontaci\u00f3.<\/h2>\n\n\n\n

L’any 1756, els freq\u00fcents avalots que provocaven les pintades d’aquests grafits, que de vegades acabaven en baralles amb espases i sang, van provocar que s’emet\u00e9s un Decret de prohibici\u00f3 d’aquest costum. Darrere de molts d’aquests enfrontaments es trobaven les cruentes lluites de poder, prestigi i influ\u00e8ncies que es produ\u00efen al si de les velles universitats peninsulars, en qu\u00e8 les representacions dels \u201cVitors\u201d no sempre estaven relacionades amb l\u2019assoliment de nous Doctorats, sin\u00f3 m\u00e9s aviat amb el nomenament de catedr\u00e0tics, rectors i vicerectors que no eren ben acollits per les faccions oposades de la universitat. A voltes, aquestes representacions s’aprofitaven per fer mofa o escarni dels personatges esmentats en les pintades rivals que ja existien a la fa\u00e7ana, sobre les quals fins i tot es pintaven damunt per tal d\u2019ocultar deliberadament els grafits ja existents.<\/p>\n\n\n\n

Franco fa seua la simbologia dels “Vitors”.<\/h2>\n\n\n\n

Cal esmentar tamb\u00e9 que el r\u00e8gim de Franco se’l va apropiar com a s\u00edmbol oficial de la seua \u201cVict\u00f2ria\u201d l’any 1939 a la Guerra civil. Encara en la segona meitat del segle XX, es va usar ocasionalment per honrar la mem\u00f2ria de personatges difunts que havien sobreeixit en la vida pol\u00edtica o en el m\u00f3n acad\u00e8mic, com ara el que podeu veure a continuaci\u00f3 dedicat al professor Enrique Tierno Galv\u00e1n:<\/p>\n\n\n\n

\"\"
“Vitor” de l’any 1987 dedicat a Enrique Tierno Galv\u00e1n, Catedr\u00e0tic d’Universitat i alcalde de Madrid (font: Glosario ilustrado de arte arquitect\u00f3nico).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Representacions de “Vitors” a Val\u00e8ncia.<\/h2>\n\n\n\n

Com he comentat al principi d’aquest article, observant \u201camb ulls curiosos\u201d alguns dels edificis m\u00e9s emblem\u00e0tics de la ciutat, podem descobrir alguns \u201cVitors\u201d representats a les seues antigues fa\u00e7anes. Disortadament no en moltes d’elles, ja que Val\u00e8ncia no posseeix la quantitat d’aquest tipus de grafits que es poden observar en altres ciutats espanyoles, com ara Salamanca o altres. \u00c9s molt probable que el pas del temps n’hi haja esborrat alguns, o que la reforma de les fa\u00e7anes feta per adequar els edificis al gust de l’\u00e8poca, pot haver influ\u00eft tamb\u00e9 en la seua desaparici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Durant les meues passejades per la ciutat de Val\u00e8ncia, he sigut capa\u00e7 de trobar-ne quatre<\/strong>, que ara a continuaci\u00f3 esmentar\u00e9 amb detall perqu\u00e8 pugau trobar-los tamb\u00e9, si vos ve de gust.<\/p>\n\n\n\n

El primer que esmentar\u00e9 es troba a<\/strong> la fa\u00e7ana exterior del Portal de Quart<\/strong>, la que mira al carrer Guillem de Castro. Podem localitzar-lo a la part dreta, sobre les dovelles de l’arc de mig punt que rematava la porta d’entrada a la ciutat. Aproximadament la meitat d\u2019ell ha desaparegut, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’impacte d’un antic projectil d’artilleria que fou llan\u00e7at contra la porta.<\/p>\n\n\n\n

Antecedint a l’anagrama, podem llegir un nom: \u201cD.Belda<\/em>\u201d, probablement el nom de l’estudiant que va obtenir el doctorat. Sobre la lletra \u201cD\u201d del nom, podem observar una simbologia que sembla representar una mitra i dues fulles de palmera, que s\u00f3n pr\u00f2pies del cristianisme, cosa que ens indica que aquest estudiant podria haver-se doctorat en alguna carrera o estudi eclesi\u00e0stic.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"
“Vitor” a la fa\u00e7ana del portal de Quart (fotografies pr\u00f2pies).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Fa un temps vaig escriure un article en qu\u00e8 parlava detalladament d’aquest i d’altres grafits existents al portal de Quart. A continuaci\u00f3 podeu trobar l’enlla\u00e7 a aquest article:<\/p>\n\n\n\n

\n
Els curiosos antics grafits d’un Vitor i d\u2019una corona al Portal de Quart.<\/a><\/blockquote>