![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/05\/Captura-8-200x300.jpg\")
<\/p>\nVal\u00e8ncia t\u00e9 una de les obres del g\u00f2tic m\u00e9s impressionants de la pen\u00ednsula. Sense cap dubte.<\/p>\n
Tan desconeguda per al gran p\u00fablic com admirada per estudiosos, historiadors i arquitectes, aquesta meravella del g\u00f2tic roman aliena al coneixement de molts ciutadans, tant valencians com visitants de la ciutat, per trobar-se en un recinte d’acc\u00e9s molt restringit, cosa que pot resultar sorprenent en ple segle XXI.<\/p>\n
Estic parlant de la Capella dels Reis del Convent de Sant Dom\u00e8nech, recinte hist\u00f2ric que ocupa l’ex\u00e8rcit espanyol des que el monument fora desamortitzat en el segle XIX.<\/p>\n
<\/p>\n
El disseny de la seua arquitectura pot deixar f\u00e0cilment sense respiraci\u00f3, literalment bocabadat a tot aquell que entre en ell desprevingut de la joia que van a contemplar el seus ulls. Una obra que, per la seua perfecci\u00f3, originalitat i innovaci\u00f3, quan va ser constru\u00efda, nom\u00e9s podia estar a l\u2019abast del que va ser el gran mestre del g\u00f2tic durant el Segle d\u2019Or valenci\u00e0: Francesc Baldomar.<\/p>\n
\u00c9s tal la seua perfecci\u00f3, que des que va ser constru\u00efda, ara fa quasi sis segles, ning\u00fa a gosat fer cap transformaci\u00f3 en la seua obra, cosa in\u00e8dita a Val\u00e8ncia i possiblement a la resta d’Espanya.<\/p>\n
Com estic comentant, com a conjunt arquitect\u00f2nic no ha sofert cap repristinaci\u00f3, es conserva exactament tal com va ser concebuda. Sortosament, en ella no han fet efecte ni el temps, ni les guerres, ni les revolucions, ni les desamortitzacions. \u201cToda ella respira antig\u00fcedad y grandeza\u201d va dir d\u2019ella Francisco Diago en 1599. El cronista Sala indic\u00e0, l’any 1608, que per veure-la \u201ca prop\u00f3sito vienen maestros muy afamados\u201d. I el pintor i escriptor il.lustrat Antoni Ponz, en el segle XVIII va dir d\u2019ella: \u201cEs toda de piedra picada, y aunque g\u00f3tica, es la cosa mas grandiosa y bien construida de todo este recinto\u201d.<\/p>\n
El segle XV, \u00e8poca en qu\u00e8 va ser constru\u00efda, \u00e9s un temps en qu\u00e8 l\u2019arquitectura valenciana arrib\u00e0 a nivells d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia. Hi ha una renovaci\u00f3 en els sistemes constructius, i una nova organitzaci\u00f3 dels obradors.
\nLes intenses relacions amb els centres italians, flamencs i germ\u00e0nics, fan d\u2019aquesta nova arquitectura un centre d\u2019estudi cap a les noves tend\u00e8ncies que es realitzaran en la construcci\u00f3 europea durant tot aquest per\u00edode.<\/p>\n
Ens trobem en un per\u00edode de gran import\u00e0ncia i rellev\u00e0ncia hist\u00f2rica. En aquesta \u00e8poca Val\u00e8ncia es caracteritz\u00e0 per la seua prosperitat econ\u00f2mica i per un alt nivell art\u00edstic i cultural. La construcci\u00f3 valenciana desenvolupar\u00e0 en aquest per\u00edode l’art modern de tall de pedres, fins a aconseguir una gran perfecci\u00f3.
\nEl rei Alfons el Magn\u00e0nim, que governava el regne des de N\u00e0pols, des de la dist\u00e0ncia va patrocinar algunes de les grans obres arquitect\u00f2niques del g\u00f2tic que han deixat empremta arreu del Cap i Casal.<\/p>\n
Les obres de la Capella Reial de Sant Dom\u00e8nec es van inaugurar amb gran solemnitat el 15 d\u2019abril de 1439, segons figura en els documents de \u201cLos Libres d’obra de la capella del rei\u201d.
\nFrancesc Baldomar va ser el director d\u2019obra i l\u2019autor de la seua tra\u00e7a. Pere Comte, l\u2019arquitecte de la Llotja dels Mercaders, va ser el seu deixeble i tamb\u00e9 va treballar a la Capella, desenvolupant un sistema f\u00e0cilment descriptible i transmissible: la geometria de l\u2019esfera, que podem tamb\u00e9 observar en la volta de la torre de la Llotja.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/05\/Captura-12-300x224.jpg\")
<\/p>\n
Amb motiu del dia Internacional dels Museus, si teniu curiositat aquest cap de setmana hi podreu accedir sense restriccions. I per als que vulgueu fer-ho, vos vaig a proposar descobrir en ella un parell de detalls ben curiosos.<\/p>\n
Un d\u2019ells \u00e9s l\u2019exist\u00e8ncia de dues xicotetes estades, a manera de capelles, que hi ha a cadascun dels murs de les seues parets laterals. Guarden peces d\u2019orfebreria i lit\u00fargia a manera d\u2019un min\u00fascul museu. Aquestes dues xicotetes estances, protegides per un vidre, s\u00f3n en realitat dues capelles que van ser fetes per albergar les restes mortals d’Alfons el Magn\u00e0nim i de la seua dona, la reina Maria de Castella.
\nPerqu\u00e8 la Capella Reial, en realitat, \u00e9s una capella funer\u00e0ria.<\/p>\n
Les voltes arestoses de pedra negra, treta d\u2019una cantera de Morvedre, aix\u00ed ho corroboren, ja que les seues penit\u00e8ncies decoratives recorden els dossers, draps mortuoris o pavellons que es constru\u00efen per a personalitats importants. Aix\u00ed ho testifica el cronista Sala, que en el seu manuscrit autobiogr\u00e0fic i in\u00e8dit sobre la hist\u00f2ria del convent indicava que \u201cun poquito m\u00e1s abaxo del altar est\u00e1n dos capillas a los dos lados derecho e izquierdo y como tenemos por tradici\u00f3n dicen que fueron hechas para ellas poner los cuerpos de dos personas de los dos Reyes y como mudaron de parecer pusieron dos retablos\u201d.<\/p>\n
Els llibres de f\u00e0brica precisen qui eren les persones reals per als que es van construir els sepulcres. El 22 desembre 1446 s\u2019anota el pagament necessari per als \u201ccindres que fasen fetes per paredar los retrets del Senyor rey y de la Senyora Reyna\u201d. La qualitat dels destinataris dels n\u00ednxols queda assenyalada per l\u2019escut reial situat a les claus de cadascuna de les forn\u00edcules d\u2019aquestes capelles.<\/p>\n
Per\u00f2 Alfons i la seua muller Maria mai es van portar b\u00e9 en vida, i tampoc no van voler estar u al costat de l\u2019altre despr\u00e8s de la mort. Per aix\u00f2 aquesta Capella mai va ser ocupada pels reis a la qual anava destinada.<\/p>\n
Ac\u00ed podeu veure-les, assenyalades amb dues fletxes grogues:<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/05\/Captura-10-300x225.jpg\")
<\/p>\n
I la segona de les curiositats a la que vull fer-vos esment \u00e9s la de la exist\u00e8ncia d\u2019una xicoteta finestra oberta al s\u00f2lid mur, situada just a l\u2019esquerra del Retaule Major.<\/p>\n
Quina funci\u00f3 tenia aquesta finestra?<\/p>\n
Doncs era la finestreta per la qual l\u2019arquitecte, Francesc Baldomar, es posava durant hores per seguir amb atenci\u00f3 l\u2019evoluci\u00f3 de les obres de la seua capella. No tenia cap altra funci\u00f3.<\/p>\n
Ac\u00ed vos assenyale on trobar-la:<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/05\/Captura-11-225x300.jpg\")
<\/p>\n
Gaudiu-la, si teniu la oportunitat de visitar-la!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tan meravellosa com desconeguda, Val\u00e8ncia t\u00e9 una de les joies de l’arquitectura g\u00f2tica peninsular. Voleu con\u00e8ixer la seua arquitectura i les seues curiositats?…<\/p>\n","protected":false},"author":140,"featured_media":1939,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1452,1453],"tags":[],"class_list":["post-1937","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-edificis-esglesies-construccions-i-monuments-historics-de-valencia","category-tipus-darquitectura-i-arquitectes-de-valencia"],"yoast_head":"\n