Val\u00e8ncia va ser la primera ciutat de la Pen\u00ednsula ib\u00e8rica en comptar amb un rellotge p\u00fablic.<\/p>\n
Segons un document trobat per l’historiador i canonge de la Catedral Josep Sanch\u00eds Sivera, la ciutat tingu\u00e9 un rellotge p\u00fablic l’any 1378, la qual cosa superava en antiguitat al de la Giralda de Sevilla, que va passar per ser durant molts anys com el m\u00e9s antic.\u00a0El de Val\u00e8ncia era 18 anys m\u00e9s antic que el de Sevilla.<\/p>\n
Aquell rellotge tenia una esfera gran amb les 24 hores del dia i una campana, per tal que s\u2019escoltara en tota la contornada. Es trobava a l’antiga torre campanar ja desapareguda de la Catedral, quan estava ubicada en el carrer de la Barcella.<\/p>\n
El seu mecanisme va estar actiu durant 25 anys, fins al 1403, en qu\u00e8 es va decidir substituir-lo per un altre que es va col\u00b7locar en l\u2019aleshores Casa de la Ciutat (ajuntament) ja desapareguda, que es trobava on hi ha ara els jardins annexos al Palau de la Generalitat. El carrer perpendicular que dona al cant\u00f3 on estava col.locat aquell rellotge es diu precisament carrer del Rellotge vell, en el seu record.<\/p>\n
Passats altres 23 anys, es va decidir posar-lo en un altre indret, m\u00e9s visible i a on s\u2019escoltaren millor les seues campanades. En febrer de 1426, recentment constru\u00efda la torre del Micalet fins a la seua terrassa, es va decidir ficar-lo all\u00e0. Aquest rellotge funcionava de manera manual, fins que va ser substitu\u00eft per un “de nova invenci\u00f3” ja mec\u00e0nic l’any 1446, que va costar-li 3.000 florins al Consell de la ciutat.<\/p>\n
Les seues campanades, en trobar-se en el punt m\u00e9s alt de Val\u00e8ncia, eren audibles per tot arreu de la ciutat i de l’horta que l’envoltava, fins als poblats mar\u00edtims. Marcaven el ritme de les activitats de la ciutat, des el treball dels gremis, les hores del relleu dels soldats a les guarnicions castrenses, els actes religiosos, l’obertura i tancament de les muralles, etc. Marcava, per dir-ho d’alguna manera, l”hora oficial” de la ciutat i de la seua horta.<\/p>\n
Aquell rellotge era realment excepcional. El seu constructor, Robert de Melines, d’origen alemany, “mestre en fer rellotges”, va instal\u00b7lar una maquin\u00e0ria inspirada en els rellotges baixmedievals del fam\u00f3s rellotger tamb\u00e9 alemany Henry de Vick, que accionava una esfera pintada que, a m\u00e9s d’indicar les 24 hores del dia, mostrava les fases lunars i estava connectat amb la campana que s’havia instal\u00b7lat al campanar el 29 de setembre de 1418, dia de Sant Miquel, perqu\u00e8 fera sonar les hores.<\/p>\n
Va estar actiu durant quasi dos segles i mig, fins que va ser substitu\u00eft per un de nou en 1689.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les campanades d’aquell magn\u00edfic rellotge, audibles arreu de la ciutat i de l’horta que l’envoltava, marcava el veritable ritme de la ciutat…<\/p>\n","protected":false},"author":140,"featured_media":2448,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[845],"tags":[],"class_list":{"0":"post-2447","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-catedral-de-valencia"},"yoast_head":"\n