![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/12\/B264-12-225x300.jpg\")
<\/p>\nPassejant pels carrers de Val\u00e8ncia, si ho hem “amb ulls curiosos”, amb seguretat algunes voltes haurem vist encastades en algunes parets d’habitatges antics unes xicotetes plaques de cer\u00e0mica esmaltada de color blanc, amb dos o tres n\u00fameros de color blau. L’altura a la qual solen situar-se \u00e9s, aproximadament, de 3 a 4 metres de terra.<\/p>\n
Per\u00f2, quina funci\u00f3 tenien aquestes plaques, i que indiquen els seus n\u00fameros?<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/12\/B264-34-225x300.jpg\")
<\/p>\n
Vaig a contestar a aquesta pregunta, remetent-me precisament a l\u2019anterior apunt que vaig escriure en aquesta p\u00e0gina.<\/p>\n
En ell parlava de les xicotetes portes met\u00e0l\u00b7liques, rovellades pel pas dels anys, que podem trobar passejant per la ciutat, principalment per Ciutat Vella i els Poblats mar\u00edtims. La seua funci\u00f3 era la de protegir l’acc\u00e9s a les aixetes del gas Leb\u00f3n (nom que apareix perfectament llegible a l’exterior d’aquestes portes). Aquest gas va propiciar a mitjan segle XIX el primer enllumenat p\u00fablic que tingu\u00e9 la ciutat de Val\u00e8ncia, i tamb\u00e9 el d’altres ciutats espanyoles i europees.<\/p>\n
Fou el 9 d’octubre de 1844 quan es va inaugurar aquest servei al Cap i casal. I concretament va ser la Glorieta el primer indret que va quedar il\u00b7luminat de nit a Val\u00e8ncia amb llum de gas d’una manera “industrial”.<\/p>\n
Aquell gas, gas d’hulla, era fabricat i emmagatzemat en unes instal\u00b7lacions properes a la Glorieta, concretament a on ara es troba el carrer Gravador Esteve. Molts ciutadans de Val\u00e8ncia acudiren aquella nit expectants a presenciar aquell destacat esdeveniment per a la ciutat.<\/p>\n
A partir d’aleshores la llum de gas es va anar estenent progressivament per tot arreu de la ciutat, i per a aix\u00f2 es van anar col\u00b7locant fanals adossats a les parets, per\u00f2 tamb\u00e9 en columnes individuals, sobretot en jardins i places.<\/p>\n
Per tal de tindre un control d\u2019ells, els fanals tingueren que numerar-se, i la manera de fer-ho va ser col\u00b7locant una xicoteta placa octogonal d’esmalt blanc al seu costat. Els n\u00fameros eren de color blau. Ara ja haureu endevinat qu\u00e8 s\u00f3n aquestes curioses plaques numerades que apareixen en els racons m\u00e9s insospitats de Ciutat Vella, col\u00b7locades a una al\u00e7ada que es troba bastant per dalt dels nostres caps.<\/p>\n
En molts casos, si ens hi fixem b\u00e9, no nom\u00e9s descobrirem la placa numerada, sin\u00f3 tamb\u00e9 altres restes de la instal\u00b7laci\u00f3 gas\u00edstica, com ara l’aixeta de la conducci\u00f3 que estava adossada al fanal, o la pr\u00f2pia regata a la paret per on anava la conducci\u00f3 de gas que alimentava el fanal.<\/p>\n
Passejant per Ciutat Vella he pogut observar-ne algunes curioses, que ara vos vaig a mostrar.<\/p>\n
Una d’elles es troba en una magn\u00edfica cantonada de carreus de pedra, dissenyada en el segle XVIII per permetre el gir dels carruatges, situada entre els carrers de la Pur\u00edssima i Corretgeria. All\u00e0 podem veure la placa amb el n\u00famero 660, i uns 10 cent\u00edmetres per dalt l’eixida de la conducci\u00f3 de gas. El tra\u00e7at de la regata de l’antiga conducci\u00f3 \u00e9s clarament visible en la pr\u00f2pia cantonada, tot i que ha estat tapada. Ac\u00ed podeu veure-la:<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/12\/B264-5-225x300.jpg\")
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/12\/B264-4-225x300.jpg\")
<\/p>\n
Una altra placa la podem veure en una de les parets de la Catedral, en el cant\u00f3 entre la pla\u00e7a de l’Almoina i la del c\u00f2nsol rom\u00e0 D\u00e8cim Junio Bruto. Correspon al numero 529. L’eixida de la conducci\u00f3 de gas fou tapada, encara que hi \u00e9s evident. Per\u00f2 la regata de la conducci\u00f3 segueix estant sense cobrir, sent molt visible. Ac\u00ed podeu veure-la:<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/12\/B264-19-225x300.jpg\")
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/12\/B264-22-225x300.jpg\")
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/12\/B264-20-225x300.jpg\")
<\/p>\n
Curiosament, en una antiga fotografia de l’Almoina de l’any 1870, feta pel fam\u00f3s fot\u00f2graf franc\u00e8s Jean Laurent, podem veure aquest fanal n\u00famero 529 en aquesta cantonada, de la qual ara nom\u00e9s roman la seua placa. En aquell moment l’hist\u00f2ric edifici de l’Almoina encara no havia sigut enderrocat, i el podem veure al fons. Ac\u00ed podeu veure-la:<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2018\/12\/b263-300x238.jpg\")
<\/p>\n
L’espiter, qu\u00e8 era el nom amb el qual es coneixia l’empleat municipal encarregat d’encendre i apagar els fanals, era tamb\u00e9 el responsable d’accedir a les aixetes situades darrere de les xicotetes portes de “Gas Lebon”, per donar i llevar el pas de gas als fanals d’una determinada zona o edifici.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
De segur moltes voltes passejant per Ciutat Vella les hem vist. Probablement a sovint ens hem preguntat quina funci\u00f3 tenien…<\/p>\n","protected":false},"author":140,"featured_media":2566,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1434],"tags":[],"class_list":{"0":"post-2565","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-antics-taulells-plaques-retolacions"},"yoast_head":"\n