![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2019\/08\/Captura-2-300x195.jpg\")
<\/p>\nEn moltes ocasions, quan passegem per les proximitats del Micalet i mirem cap a la seua terrassa i a la seua caracter\u00edstica espadanya, de segur haurem observat a sovint a persones que hi han pujat segurament amb la intenci\u00f3 de gaudir de la magn\u00edfica vista que s\u2019albira de la ciutat.<\/p>\n
<\/p>\n
Per\u00f2, que passaria si un dia al\u00e7arem la vista i trobarem a la terrassa un burro en comptes de persones?<\/p>\n
La pregunta pot par\u00e8ixer certament simple o irreal, per\u00f2 per incre\u00efble que puga semblar aquesta absurda possibilitat, un dia de fa ara 558 anys va ser realitat, concretament l\u2019any 1461.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2019\/08\/captura4-300x183.jpg\")
<\/p>\n
Aquesta sorprenent hist\u00f2ria va ser descoberta pel canonge i historiador de la Catedral Jose Sanchis Sivera<\/strong>, mentre treballava en la preparaci\u00f3 de la seua obra \u201cLa Catedral de Val\u00e8ncia. Guia Hist\u00f3rica i Art\u00edstica<\/em>\u201d.<\/p>\n Tal com vaig explicar en un apunt anterior, inicialment la torre del Micalet, al\u00e7ada entre els anys 1381 i 1425, es va construir separada de la resta de la Catedral. No va ser fins l\u2019any 1459 quan es van encetar les obres per a fer-la m\u00e9s llarga i integrar en ella tant el campanar com l\u2019Aula Capitular. Pel que expliquen els relats de l\u2019\u00e8poca, Baldomar era un home de car\u00e0cter tranquil i bon\u00e0s,\u00a0encara que de geni curt,\u00a0la qual cosa li feia objecte de nombroses bromes per part dels seus treballadors. Tenia un cobert de la seua propietat a les proximitats de la torre,\u00a0on guardava coses pr\u00f2pies i un burro amb el que es despla\u00e7ava per la ciutat i al\u00a0que tenia en molta estima.<\/p>\n Una nit, a l\u2019empara de la foscor, alguns van decidir fer-li una pesada broma, per dir-ho d’alguna manera. Van fer pujar l\u2019animal dalt del campanar i deixar-ho all\u00e0 tancat. L\u2019animal\u00a0romangu\u00e9\u00a0a soles all\u00e0\u00a0tota\u00a0la nit, fins que al dia seg\u00fcent els sagristans que hi van pujar per fer el toc de campanes ho van descobrir. Quan Francesc Baldomar hi va arribar a treballar pel mat\u00ed i li van explicar el que havia passat, tamb\u00e9 va pensar inicialment que aquells fets haurien estat cosa de m\u00e0gia o de bruixeria. Per\u00f2 ben aviat va esbrinar que tot havia sigut una pesada broma.<\/p>\n De res li va servir posar una den\u00fancia davant el jutge del cabildo contra el canonge Guillem de Vich<\/strong>, amb el qual tenia una manifesta enemistat. Baldomar el va considerar l\u2019inspirador de la broma. Al remat el cabildo li va ordenar que fera baixar immediatament al seu animal d\u2019all\u00e0 dalt.<\/p>\n Quan varen pujar per intentar baixar-lo, el burro es va negar a baixar l’empinada escala, probablement per por. Tots els intents que es van succeir per fer baixar l’animal van fracassar.<\/p>\n Finalment Baldomar tingu\u00e9 que contractar, i pagar de la seua butxaca, a uns mariners experts en el moviment de grans pesos amb politges. Aquesta \u00e9s la t\u00e8cnica que van utilitzar per poder-lo baixar.<\/p>\n La baixada del burro des de dalt del Miquelet per l\u2019aire esdevingu\u00e9 molt complicada, ja que segons apareix escrit en els registres de la Catedral, quan l\u2019animal es va veure susp\u00e8s d\u2019una politja en l\u2019aire, es pos\u00e0 molt nervi\u00f3s i comen\u00e7\u00e0 a moure\u2019s molt, fent impossible el descens. En aquest estat d\u2019excitaci\u00f3, l\u2019animal va fer caure una plutja d\u2019excrements sobre la multitud que baix es trobava expectant observant l\u2019espectacle. Finalment van haver de procedir a tapar-li els ulls i el cap amb un sac per poder-lo baixar amb \u00e8xit.<\/p>\n El relat d\u2019aquest esdeveniment s\u2019havia est\u00e8s com la p\u00f3lvora per tot arreu de la ciutat, per la qual cosa es van congregar al voltant del Micalet nombrosos ciutadans. L’arribada a terra del burro sembla que va ser celebrada amb grans aplaudiments i aclamacions pels all\u00e0 presents.<\/p>\n I fins ac\u00ed aquesta sorprenent i curiosa hist\u00f2ria, que m\u00e9s b\u00e9 sembla treta d\u2019un gui\u00f3 de pel.licula de Luis Berlanga. De segur que d\u2019ara endavant a molts de vosaltres vos vindr\u00e0 al cap cada volta que passegeu pel costat del Micalet.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Pot semblar una broma o un acudit, per\u00f2 va ser realitat. Un dia de fa m\u00e9s de 500 anys un burro va apar\u00e8ixer solitari dalt del Miquelet. Voleu saber com i el perqu\u00e8?…<\/p>\n","protected":false},"author":140,"featured_media":3400,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[845],"tags":[],"class_list":{"0":"post-3394","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-catedral-de-valencia"},"yoast_head":"\n
\nLa direcci\u00f3 de l\u2019obra, \u00e9s a dir, la figura del pedrapiquer major, li va ser encomanada en aquell moment a Francesc Baldomar<\/strong>, reconegut per molts com el millor arquitecte del g\u00f2tic que tingu\u00e9 la Val\u00e8ncia del Segle d\u2019Or, amb el perm\u00eds de Pere Compte, qui va ser deixeble seu, autor de la Llotja i nomenat successor de l\u2019obra de la Catedral quan el seu mestre va morir.<\/p>\n
\nCal imaginar l\u2019esfor\u00e7 que\u00a0va suposar\u00a0per als bromistes\u00a0poder\u00a0fer pujar al\u00a0burro\u00a0de Baldomar els 207 estrets graons que hi ha des del carrer a la terrassa. Per\u00f2 finalment ho van\u00a0aconseguir.<\/p>\n
\nLa seua reacci\u00f3 en veure aquell burro fou inicialment d\u2019incredulitat i sorpresa, per esdevenir a continuaci\u00f3 p\u00e0nic i desconcert. Van considerar inexplicable la pres\u00e8ncia d\u2019aquell animal en aquell indret tan inaccesible. L\u2019\u00fanica explicaci\u00f3 que van poder imaginar \u00e9s que all\u00f2 havia estat \u201ccosa del dimoni\u201d, de manera que despr\u00e8s de veure-ho alguns d\u2019ells van caure per terra completament esgarrifats mentre no paraven de senyar-se. Uns altres van baixar les escales i sembla que van continuar correguent sense parar fins a les seues cases, on van caure malalts o en depressi\u00f3 durant diversos dies.<\/p>\n