\nPotser el que molta gent desconeix \u00e9s que aquest espai ara enjardinat, estava ocupat des del segle XVIII per un magn\u00edfic palau que era el m\u00e9s gran que tenia la ciutat de Val\u00e8ncia: el Palau de Parcent.<\/strong><\/p>\n
Cal remuntar-se al segle XVII per poder contar la seua hist\u00f2ria sencera. La fam\u00edlia Cernecio<\/strong>, hereva de la casa comtal italiana de Parcent<\/strong>, procedia dels voltants de la ciutat de Mil\u00e0 i es va establir a Val\u00e8ncia a finals d\u2019aquell segle. La seua principal dedicaci\u00f3 era la de muntar f\u00e0briques de seda, la qual cosa, en una ciutat com Val\u00e8ncia amb una activitat t\u00e8xtil fren\u00e8tica (amb milers de xicotets tallers treballant-hi), va fer que arribaren a ser una de les families m\u00e9s riques de la ciutat en u dels moments de m\u00e0xim esplendor de la ind\u00fastria sedera.<\/p>\n Els Cernecio van construir la seua casa nobili\u00e0ria en estil neocl\u00e0ssic en l\u2019epicentre de l\u2019activitat sedera de la ciutat, al barri de Velluters. Era l\u2019\u00e8poca de Carles III. Al llarg de la seua hist\u00f2ria el seu palau va allotjar a diversos personatges de la reialesa europea, com ara a Jose Bonaparte<\/strong>, rei d’Espanya i germ\u00e0 de Napole\u00f3, qui hi va estat allotjat durant 15 dies. Era tal la seua grand\u00e0ria que disposava de dues entrades i de dos claustres.<\/p>\n A partir de l\u2019any 1897 va ser seu de Lo Rat Penat.<\/p>\n Una descripci\u00f3 de la magnific\u00e8ncia d\u2019aquell palau podem trobar-la en un \u201cBolet\u00edn de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando<\/em>\u2033 de l\u2019any 1959, que diu d\u2019ell: \u201cEn la \u00e9poca de Carlos III debi\u00f3 reformarse la primitiva fachada del palacio, transform\u00e1ndolo en un inmueble digno de albergar a pr\u00edncipes. Es un palacio digno de reyes, con grandes salas, sobrias de decorado, y techos elevad\u00edsimos y de magn\u00edficas proporciones. Puertas de servicio espaciosas para carrozas y coches, cuadras, guadarn\u00e9s. Hermoso patio central, con atrio circundante y otro contiguo que fu\u00e9 en aquellos tiempos jard\u00edn y picadero. Lo que da idea de la opulenta morada.<\/em>\u201d<\/p>\n A continuaci\u00f3 hi podeu veure un parell de fotografies, una de la seua fa\u00e7ana i una altra d\u2019un dels seues dos claustres:<\/p>\n La ru\u00efna en la que va caure la fam\u00edlia Parcent, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi de la seda esdevinguda en el segle XIX, va fer que el palau no es mantinguera com tocava i fora poc a poc deteriorant-se.<\/p>\n L\u2019esmentat butllet\u00ed ens descriu tamb\u00e9 com era la seua situaci\u00f3 aquell any: \u201cHarto diferente es ahora su lamentable estado. All\u00ed se aloja una sociedad de baile, una f\u00e1brica de abanicos, un almac\u00e9n de botellas, y, para colmo del sarcasmo, en el arco que da acceso a la escalera de honor, que conserva en su techo a\u00fan las armas cuarteladas de Castilla y Le\u00f3n con Francia, el blas\u00f3n inmarcesible de los La Cerda-Medinaceli, hay un letrero que anuncia: \u201cC\u00e9dulas personales.<\/em>\u201d<\/p>\n El seu darrer inquil\u00ed va ser l\u2019Organitzaci\u00f3n Nacional de Ciegos Espa\u00f1oles (ONCE).<\/p>\n L\u2019any 1965, sent batlle de la ciutat Adolfo Rinc\u00f3n de Arellano, es va prendre la incomprensible i lamentable decisi\u00f3 de derruir-lo.<\/p>\n Amb el seu enderrocament es perdia un dels edificis m\u00e9s emblem\u00e0tics del patrimoni hist\u00f2ric i arquitect\u00f2nic de la ciutat. Ac\u00ed podeu veure una fotografia d\u2019aquesta portada:<\/p>\n Aquell magn\u00edfic palau, el m\u00e9s gran que tenia la ciutat, va allotjar a personatges com Jose Bonaparte, germ\u00e0 de Napole\u00f3. Ara ja solo \u00e9s hist\u00f2ria…<\/p>\n","protected":false},"author":140,"featured_media":3459,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1452,827],"tags":[],"class_list":{"0":"post-3458","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-edificis-esglesies-construccions-i-monuments-historics-de-valencia","8":"category-patrimoni-arquitectonic-derruit"},"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2019\/09\/Captura-4-175x300.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2019\/09\/Captura1-220x300.jpg\")
<\/p>\n
\nL\u2019arquitecte municipal Emilio Rieta es va ocupar de salvar la seua portada principal, que a hores serveix d\u2019entrada a l\u2019esmentat jard\u00ed que ocupa l\u2019espai d\u2019aquell magn\u00edfic palau ja desaparegut.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2019\/09\/Captura-5-300x225.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"