{"id":4903,"date":"2020-09-28T20:01:06","date_gmt":"2020-09-28T18:01:06","guid":{"rendered":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/?p=4903"},"modified":"2020-09-28T20:01:06","modified_gmt":"2020-09-28T18:01:06","slug":"larquitectura-medieval-de-valencia-del-segle-xix-de-jose-aixa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/larquitectura-medieval-de-valencia-del-segle-xix-de-jose-aixa\/","title":{"rendered":"L\u2019arquitectura “medieval” a Val\u00e8ncia del segle XIX, de Jos\u00e9 Aix\u00e0."},"content":{"rendered":"\n

Molt poca gent ha sentit parlar probablement de l’escultor valenci\u00e0 Jose Aix\u00e0<\/strong>. I no obstant aix\u00f2, segur que molts de nosaltres hem vist la seua obra plasmada, sense saber-ho, en alguns dels edificis medievals m\u00e9s importants que t\u00e9 la nostra ciutat.<\/p>\n\n\n\n

Nascut a Val\u00e8ncia l’any 1844, va realitzar els seus estudis d’escultor a la Real Academica de Belles Arts de Sant Carles. Despr\u00e9s de completar-los a Fran\u00e7a i Alemanya, torn\u00e0 a Val\u00e8ncia, on va comen\u00e7ar a rebre enc\u00e0rrecs de diverses entitats p\u00fabliques, com ara de la Universitat o la Diputaci\u00f3, per a realitzar algunes escultures.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de tornar d’un viatge per Am\u00e8rica del sud en 1889, se li encarreg\u00e0 la restauraci\u00f3 d’edificis tan emblem\u00e0tics com la Catedral, el portal dels Serrans o la Llotja dels mercaders. Tamb\u00e9 va restaurar diverses creus de terme g\u00f2tiques de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

Com podem veure, restaurar i esculpir van ser les seues passions.<\/p>\n\n\n\n

Sense dubte, les seues dues escultures m\u00e9s conegudes a Val\u00e8ncia s\u00f3n la de l’humanista Llu\u00eds Vives, que presideix el claustre de la Nau, i la del pare mercedari Joan Gilabert Jofre, realitzada per a l’antic Hospital Provincial de Val\u00e8ncia, per\u00f2 que a hores d\u2019ara es localitza als jardins de l\u2019Hospital General de l\u2019avinguda del Cid.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Escultura de Llu\u00eds Vives a la Nau, obra de Jos\u00e9 Aix\u00e0.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Escultura del pare Jofr\u00e9, obra de Jos\u00e9 Aix\u00e0.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Per\u00f2 l’assumpte pel qual l’he portat a aquest apunt \u00e9s per les seues nombroses restauracions realitzades en alguns edificis medievals de la ciutat<\/strong>, tal com he esmentat ades.<\/p>\n\n\n\n

Les restauracions que va fer Aix\u00e0 es van produ\u00efr just en una \u00e8poca en qu\u00e8 a Europa s’enfrontaven obertament dos punts de vista antag\u00f2nics respecte a com procedir en les restauracions del patrimoni arquitect\u00f2nic antic.<\/p>\n\n\n\n

El primer d’ells, conegut com “restauraci\u00f3 en estil<\/em><\/strong>“, estava encap\u00e7alat per l’arquitecte i escriptor franc\u00e8s Eugene Viollet-le-Duc<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Le-Duc advocava per realitzar restauracions “interpretatives<\/em>” en els edificis antics, \u00e9s a dir, concedint llic\u00e8ncia al restaurador per interpretar all\u00f2 que anava a ser restaurat. Amb aquestes restauracions buscava en major mesura “millorar” l’estat original de l’edifici, m\u00e9s que recuperar all\u00f2 que ja existia.<\/p>\n\n\n\n

Restaurar un edifici, per als partidaris d\u2019aquesta l\u00ednia de pensament, no era mantenir-ho, ni reparar-ho, ni refer-ho, era tornar-lo a un estat complet que podia no haver existit mai.<\/p>\n\n\n\n

Per aquesta ra\u00f3, Le-Duc va rebre moltes cr\u00edtiques per les seues solucions arquitect\u00f2niques i afegits no documentats hist\u00f2ricament, i per la p\u00e8rdua d’autenticitat que es produ\u00efa en molts dels monuments restaurats per ell.<\/p>\n\n\n\n

L’altre punt de vista, m\u00e9s centrat en la “conservaci\u00f3<\/em><\/strong>“, estava encap\u00e7alat per l’escriptor i cr\u00edtic d’art angl\u00e8s John Ruskin<\/strong>. La seua idea de la restauraci\u00f3 podria definir-se perfectament en una frase que va publicar l\u2019any 1842: “Restaurar \u00e9s descobrir l’aspecte originari que s’ha perdut per decad\u00e8ncia, accidentalment o per alteracions inoportunes<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

Ruskin, al contrari que Le-Duc, defensava que els arquitectes no podien fer la seua voluntat pel que fa a la conservaci\u00f3 d’un edifici, ja que no els pertany. L’edifici \u00e9s dels que el van construir, el van utilitzar i dels que vindran, deia. Per a ell la “restauraci\u00f3 en estil<\/em>” de Le-Duc consistia en “reduir al no-res el treball antic, presentar la c\u00f2pia m\u00e9s vil i menyspreable, fent una imitaci\u00f3 freda de les parts que es van perdre, completades amb afegits freds<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

L’exist\u00e8ncia de tants edificis medievals o pseudo-medievals a Europa, va provocar l’aparici\u00f3 d’un pol\u00e8mic axioma en el m\u00f3n de la hist\u00f2ria de l’art que diu que “Tot l’art medieval \u00e9s en realitat del segle XIX, fins que algun especialista demostre el contrari<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

Resulta dif\u00edcil d’enquadrar a Jose Aix\u00e0 en alguna d’aquestes dues l\u00ednies de pensament de manera pura, ja que les seues intervencions al portal dels Serrans, per exemple, van seguir m\u00e9s la l\u00ednia “conservacionista<\/em>” de Ruskin. No aix\u00ed les que va fer a la Llotja, en la que va fer algunes restauracions \u201cinterpretatives<\/em>\u201d, en l\u00ednia amb les de Le-Duc.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, per exemple, la reposici\u00f3 dels merlets en la barbacana o la reconstrucci\u00f3 de la traceria cega del cos central del portal dels Serrans, es van realitzar d’acord a la imatge original que presentava la porta constru\u00efda per Pere Balaguer en el segle XIV.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Traceria g\u00f2tica del portal dels Serrans, restaurada per Jos\u00e9 Aix\u00e0.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Jose Aix\u00e0 va mamprendre aquestes restauracions entre els anys 1895 i 1901, sent molt necess\u00e0ries davant l’avan\u00e7at estat de deteriorament i ru\u00efna que presentaven les torres, despr\u00e9s d\u2019haver servit com a pres\u00f3 durant m\u00e9s de tres-cents anys.<\/p>\n\n\n\n

Les seues intervencions a la Llotja, un altre edifici que presentava un estat de conservaci\u00f3 lamentable despr\u00e9s de segles de ser utilitzada per a diferents finalitats a les que va ser concebuda (entre elles la de caserna militar i la d’hospital), no van ser, per\u00f2, tan fidedignes.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, per exemple, Aix\u00e0 va considerar que la torre no havia estat finalitzada, tot i no haver-hi clares evid\u00e8ncies en el projecte original de Pere Compte. Per aix\u00f2, l’any 1899 la va perllongar en al\u00e7ada i la va dotar de merlets i de noves g\u00e0rgoles, la qual cosa li va valdre dures cr\u00edtiques per part de l’Acad\u00e8mia de San Carlos.<\/p>\n\n\n\n

El resultat d’aquest al\u00e7ament de la torre \u00e9s clarament apreciable a cop d\u2019ull, per la difer\u00e8ncia de tonalitat existent en la pedra entre la part “nova” i la part original.<\/p>\n\n\n\n

Sobre aquest afegit a la torre vaig publicar fa un temps un article, que podeu llegir en aquest enlla\u00e7:<\/p>\n\n\n\n

\n
Perqu\u00e8 el remat de la torre de la Llotja, t\u00e9 una altra tonalitat de color?<\/a><\/blockquote>