{"id":5831,"date":"2022-01-26T19:55:42","date_gmt":"2022-01-26T18:55:42","guid":{"rendered":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/?p=5831"},"modified":"2022-01-26T19:55:42","modified_gmt":"2022-01-26T18:55:42","slug":"sertoria-maxima-una-dona-de-laristocracia-de-la-valentia-romana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/sertoria-maxima-una-dona-de-laristocracia-de-la-valentia-romana\/","title":{"rendered":"Sertoria M\u00e0xima, una dona de l\u2019aristocr\u00e0cia de la Valentia romana."},"content":{"rendered":"\n

Sertoria M\u00e0xima<\/strong> va ser una dona que pertanyia a l’aristocr\u00e0cia de la Valentia romana imperial, a l’\u00e8poca en qu\u00e8 els emperadors de les dinasties Fl\u00e0via i Antonina dominaven Roma.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes dues dinasties es van repartir el poder en l’imperi rom\u00e0 entre els anys 69 i 192 d.C, coincidint amb l’\u00e8poca de major creixement i esplendor de la Val\u00e8ncia romana. Llavors, per exemple, es va construir el circ rom\u00e0 de la ciutat i la seua \u00e0rea urbanitzada va cr\u00e9ixer considerablement respecte a la d’\u00e8poca republicana.<\/p>\n\n\n\n

Sertoria formava part de la fam\u00edlia dels Sertoris<\/strong>, un dels llinatges millor coneguts pels estudiosos, l’origen del qual apareix lligat al de m\u00edtica figura de Quinto Sertori<\/strong>, el fam\u00f3s pol\u00edtic i militar rom\u00e0 que es va rebel\u00b7lar contra Roma a Hisp\u00e0nia. Per tal de sufocar-ne la rebel.li\u00f3, Roma envi\u00e0 a Hispania al general Pompeio. L’enfrontament de les tropes de Sertori amb les de Pompeio a les portes de Valentia va provocar la seua destrucci\u00f3 l’any 75 a.C, per la qual cosa va romandre deserta durant m\u00e9s de 50 anys.<\/p>\n\n\n\n

La dinastia dels Sertoris va poder romandre a Valentia per part dels seus partidaris despr\u00e9s de la mort de Sertori l’any 72 a.C, en senyal de suport i fidelitat a la seua figura ja desapareguda. El seu nomen<\/em> o llinatge podria haver estat reconegut pel propi Pompeio despr\u00e9s de la seua mort o, m\u00e9s probablement, anys despr\u00e9s en \u00e8poca de C\u00e9sar August, quan les concessions a la ciutadania ja no presentarien obstacles al fet que s’adoptara sense risc el nomen<\/em> Sertorius<\/strong>, associat a la figura d’un rebel contra el propi imperi.<\/p>\n\n\n\n

Sertoria era un membre ingenu d’aquesta dinastia, \u00e9s a dir, lliure de naixement, no lliberta. Estaria emparentada amb altres importants llinatges de la ciutat, com ara els Antonii<\/strong>, i possiblement tamb\u00e9 amb els Iulii i els Valerii, formant part de l’oligarquia m\u00e9s poderosa de la Valentia d’aquells temps.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sertoria, filla de Quinto Sertorius, tenia un marit de nom Marc Antoni Avito<\/strong>, i una filla anomenada Antonia L\u00e8pida<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, com poder saber tot aix\u00f2, si des que va viure Sertoria han passat quasi dos-mil anys? La resposta la tenim en la Bas\u00edlica de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats de Val\u00e8ncia. O millor dit, a la seua fa\u00e7ana.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Durant la seua construcci\u00f3, a mitjans del segle XVII, es van trobar diverses l\u00e0pides funer\u00e0ries romanes al seus fonaments. La idea de romandre en la mem\u00f2ria, que el record dels vius no es perd\u00e9s en el temps una vegada eren morts, era una cosa molt important en el ritual funerari rom\u00e0. A m\u00e9s de la ubicaci\u00f3 de les tombes, de la seua mida o tipologia, l’epigrafia funer\u00e0ria tenia un paper destacat en aquella \u00e8poca. A trav\u00e9s de textos escrits en pedra, en les l\u00e0pides, els romans van aconseguir que els noms, edat, fam\u00edlia, aficions i vida dels seus \u00e9ssers estimats romangueren per sempre vius a trav\u00e9s dels segles.<\/p>\n\n\n\n

De totes les inscripcions que s’han conservat fins als nostres dies (unes 300.000 en tot l’antic Imperi), m\u00e9s del 70% s\u00f3n funer\u00e0ries. En aquest tipus de l\u00e0pides \u00e9s molt freq\u00fcent trobar informaci\u00f3 relativa al personatge mort, tal com el seu nom complet, el seu llinatge, edat, professi\u00f3 i alguns honors, aquests \u00faltims en cas de qu\u00e8 s’haguera dedicat al m\u00f3n de la pol\u00edtica. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual trobar en elles una s\u00e8rie de f\u00f3rmules estereotipades de tipus religi\u00f3s o sentimental.<\/p>\n\n\n\n

Quan Sertoria M\u00e0xima va morir, el seu marit Marc Antoni i la seua filla Antonia van voler que la seua mem\u00f2ria romanguera escrita en pedra. Per aix\u00f2, li van dedicar una l\u00e0pida funer\u00e0ria conjunta<\/strong>, que va ser recuperada durant la construcci\u00f3 de la Bas\u00edlica i posteriorment encastada al s\u00f2col de la seua fa\u00e7ana principal, juntament amb unes altres que es trobaren tamb\u00e9 durant les obres. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, podem saber ara de l’exist\u00e8ncia d’aquesta dona, de la seua fam\u00edlia i de l’epoca aproximada en qu\u00e8 va viure.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Ubicaci\u00f3 de la l\u00e0pida funer\u00e0ria a Sertoria M\u00e0xima, al s\u00f2col de la Bas\u00edlica de Val\u00e8ncia (Fotografia pr\u00f2pia).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La l\u00e0pida funer\u00e0ria dedicada a Sertoria, diu el seg\u00fcent a la part esquerra, la dedicada pel seu marit:<\/p>\n\n\n\n

SERTORIAE<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Q(inti) F(iliae)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

MAXIMAE<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M(ascus) ANTONIUS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

AVITUS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

UXORI<\/strong><\/p>\n\n\n\n

I a la part dreta, la dedicada per la seua filla:<\/p>\n\n\n\n

SERTORIAE<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Q(inti) F(iliae)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

MAXIMAE<\/strong><\/p>\n\n\n\n

ANTONIA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M(arci F(ilia)) LEPIDA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

MATRI<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 es traduiria de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n\n\n\n

“A Sertoria Maxima, filla de Quinto, Marc Antoni Avito, a la seua dona”.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

“A Sertoria Maxima, filla de Quinto, Antonia L\u00e8pida, filla de Marc, a sa mare”.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"
L\u00e0pida funer\u00e0ria a Sertoria M\u00e0xima, a la Bas\u00edlica de Val\u00e8ncia (Fotografia pr\u00f2pia).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Detall de la l\u00e0pida funer\u00e0ria a Sertoria M\u00e0xima, en la dedicat\u00f2ria del seu marit (Fotografia pr\u00f2pia)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Detall de la l\u00e0pida funer\u00e0ria a Sertoria M\u00e0xima, en la dedicat\u00f2ria de la seua filla (Fotografia pr\u00f2pia)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Si voleu con\u00e8ixer m\u00e9s detalls sobre la troballa i ubicaci\u00f3 d’aquestes l\u00e0pides romanes existents a la fa\u00e7ana de la Bas\u00edlica de Val\u00e8ncia, podeu fer-ho en aquest apunt que vaig publicar fa un temps en aquesta web:<\/p>\n\n\n\n

\n
Unes antigues l\u00e0pides, a la fa\u00e7ana de la Bas\u00edlica de Val\u00e8ncia.<\/a><\/blockquote>