{"id":6164,"date":"2021-09-22T19:56:18","date_gmt":"2021-09-22T17:56:18","guid":{"rendered":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/?p=6164"},"modified":"2021-09-22T19:56:18","modified_gmt":"2021-09-22T17:56:18","slug":"els-catorze-retrats-en-pedra-de-la-porta-de-lalmoina-de-la-catedral-de-valencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/els-catorze-retrats-en-pedra-de-la-porta-de-lalmoina-de-la-catedral-de-valencia\/","title":{"rendered":"Els catorze retrats en pedra de la porta de l\u2019Almoina de la Catedral de Val\u00e8ncia."},"content":{"rendered":"\n

Sense cap dubte, l’element arquitect\u00f2nic d’estil rom\u00e0nic m\u00e9s rellevant que podem trobar a la ciutat de Val\u00e8ncia \u00e9s la porta de l\u2019Almoina de la seua catedral<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

La seua probable data de construcci\u00f3 es situaria al voltant de l’any 1270. En aquella \u00e8poca, en qu\u00e8 el g\u00f2tic ja floria per tot arreu d\u2019Europa, en la Peninsula i m\u00e9s concretament a la Corona d’Arag\u00f3 aquest estil encara gaudia de prestigi entre els seus constructors. Per aix\u00f2, aquesta porta rom\u00e0nica es pot considerar un arcaisme en una catedral d’estructura g\u00f2tica.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta porta presenta moltes curiositats. D’algunes d’elles he parlat en anteriors apunts publicats en aquest web, qu\u00e8 podeu trobar a la p\u00e0gina sota la categoria de \u201cPorta rom\u00e0nica Catedral Val\u00e8ncia<\/em>\u201d, els enlla\u00e7os als quals podeu trobar al final d’aquest apunt (*).<\/p>\n\n\n\n

Una de les m\u00e9s rellevants la podem veure en els perm\u00f2dols que apareixen damunt de la porta, per sobre de l’arcada i subjectant el tejaroz. Si els observem amb atenci\u00f3 i “amb ulls curiosos<\/em>“, descobrirem en ells fins a catorze retrats petris<\/strong> que pareixen mirar cap a la pla\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Porta de l’Almoina de la Catedral de Val\u00e8ncia. Enquadrat en groc, localitzaci\u00f3 dels catorze retrats petris (fotografia pr\u00f2pia).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Els retrats petris de la porta de l’Almoina.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Mirant-los encara amb m\u00e9s atenci\u00f3, fet que recomane fer-ho, si \u00e9s possible, ajudant-se d’uns xicotets prism\u00e0tics per poder veure\u2019ls amb m\u00e9s de detall, descobrirem que en realitat aquests catorze retrats corresponen a set parelles, ja que s’alternen els d’un home i una dona, aix\u00ed fins a set vegades.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s m\u00e9s, podem esbrinar tamb\u00e9 quins eren els seus noms, ja que apareixen escrits amb lletra de color mangra a la fa\u00e7ana, en l\u2019espai existent entre cada parella. Per tant, possiblement ens trobem no davant d’una representaci\u00f3 escult\u00f2rica generalista, sin\u00f3 d’una que ens revela personatges concrets amb els seus noms.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Porta de l’Almoina. Retrats d’algunes de les set parelles, amb els seus noms escrits en l’espai existent entre elles (fotografies pr\u00f2pies).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Un cop descobert aquest sorprenent detall, amb seguretat la seg\u00fcent pregunta que ens vindr\u00e0 al cap ser\u00e0 la de saber qui eren aquestes parelles que van fer pres\u00e8ncia a la Val\u00e8ncia del segle XIII, coetanees amb l’inici de la construcci\u00f3 de la seua catedral.<\/p>\n\n\n\n

Si ens atenim a la tradici\u00f3 popular, aquesta ens diu que aquestes set parelles eren matrimonis que van arribar de Catalunya, concretament de terres lleidatanes juntament amb tres-centes donzelles d’aquelles terres, per tal de repoblar la Val\u00e8ncia conquerida als musulmans per nobles, cavallers i soldats cristians del seguici de Jaume I, necessitats de dones amb qui desposar-se per tindre descend\u00e8ncia i repoblar la ciutat.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La primera ref\u00e8r\u00e8ncia que tenim d\u2019aquest tradici\u00f3 ens la va proporcionar Pere Tomic, cavaller i historiador catal\u00e0, qui en 1438 escrigu\u00e9 el seg\u00fcent en la seua cr\u00f2nica \u201cHist\u00f2ries e conquestes del Realme d\u2019Arag\u00f3 e Principat de Catalunya\u201d: \u201cE en poc temps pres la ciutat de Val\u00e8ncia e la m\u00e9s part del regne. E f\u00e9u-la poblar la ciutat de mil dones e fadrines que lo rei hi f\u00e9u venir de Lleida e d\u2019Urgell. E a totes don\u00e0 marit dins la ciutat. E apr\u00e9s tot a\u00e7\u00f2, lo rei f\u00e9u fer furs e lleis ab qu\u00e8 la ciutat e regne fossen regits<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Un segle despr\u00e8s, l’historiador valenci\u00e0 d’origen alemany Pere Antoni Beuter es fa ress\u00f2 de la llegenda de Pere Tomic en el seu llibre “Segunda parte de la Cor\u00f3nica general de Espa\u00f1a y especialmente de Arag\u00f3n, Cathalu\u00f1a y Valencia”, publicat l\u2019any 1551, tot rebaixant la xifra assenyalada per Tomic de mil a trescentes donzelles: \u201cVinieron pues de all\u00ed [Lleida] a pocos d\u00edas passados [de la conquesta de Val\u00e8ncia] trezientas donzellas de L\u00e9rida y sus contornos en compa\u00f1\u00eda de algunos casados que ven\u00edan por cabe\u00e7as dellas. De la mesma ciudad de L\u00e9rida vinieron Beltr\u00e1n y su muger Beringuela con cinq\u00fcenta donzellas que las m\u00e1s eran de la parroquia de Sanct Mart\u00edn. De Alcarraz vinieron Guillem y su muger Beringuela con quarenta donzellas. De Alguaira Francisco con su muger Remonda y cinquenta donzellas. De las Borgias Pedro con Mar\u00eda y sesenta mo\u00e7as. De Ull de Molins Rem\u00f3n con su muger Dol\u00e7a y quarenta donzellas. De \u00c7arroca, Domingo con Remona su muger, truxeron treynta y quatro mo\u00e7as. De Prades, Bernardo con Floreta su muger, con veynte y seys mo\u00e7as; que por todas fueron trezientas, con estas siete casadas que truxeron<\/em>\u201d. <\/p>\n\n\n\n

Es realment sorprenent el detall en qu\u00e8 Beuter descriu la proced\u00e8ncia de les set parelles i les seues donzelles. Es desconeix l\u2019origen de la seua informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
L’historiador Pere Antoni Beuter.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Una vegada arribades a Val\u00e8ncia, les tres-centes donzelles foren casades amb els guerrers de Jaume I, tal com continua explicant Beuter en la seua cr\u00f2nica: \u201c\u00c9stas [les dones] cas\u00f3 el rey con trezientos mancebos que militaran egregiamente y dioles possessiones de casas y heredamientos con que pudiessen bivir. Y como no eran todas hermosas como las quisieran los maridos, hizo el rey una manera de recompensa para ellos, que dio a las que no eran tan hermosas algunas preseas y joyas con que se contentassen sen sus maridos y dissimulassen a lo menos su desacontentamiento<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Gaspar Escolano, eclesi\u00e0stic i historiador valenci\u00e0, continua amb la difusi\u00f3 de la llegenda de les tres-centes donzelles en el seu llibre \u201cD\u00e9cadas de la historia de la insigne y coronada ciudad de Valencia\u201d<\/em>, que va publicar en 1610.<\/p>\n\n\n\n

I aix\u00ed \u00e9s com ha arribat aquesta llegenda, apareguda per primera vegada en el segle XV, fins als nostres dies.<\/p>\n\n\n\n

La realitat es que es desconeix qui s\u00f3n realment aquestes set parelles. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de la bonica llegenda de les tres-centes donzelles, la realitat podria ser molt m\u00e9s prosaica, ja que podriem estar davant dels retrats escult\u00f2rics de les fam\u00edlies que van fer importants aportacions monet\u00e0ries per possibilitar la construcci\u00f3 d’aquesta meravella del rom\u00e0nic que \u00e9s la porta de l\u2019Almoina<\/strong>. Aquesta hip\u00f2tesi \u00e9s nom\u00e9s una mera suposici\u00f3, per\u00f2 ha estat \u00e0mpliament acceptada per part dels estudiosos de la catedral.<\/p>\n\n\n\n

Si observem amb atenci\u00f3 els seus rostres, tots ells diferents, veurem que en els dels homens s’hi alternen els que porten barba i els que no la porten. I en els de les dones s’hi alternen les que porten tocats i les que porten corones. Per tant, tamb\u00e9 podriem pensar que tots ells s\u2019hi troben una mica sobrerepresentats.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Porta de l’Almoina. Fotografies d’alguns del seus retrats petris (fotografies pr\u00f2pies).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Pel que fa als noms que apareixen escrits entre cada parella: Pere, Maria, Guillem, Bertomeua, Ramon, Dol\u00e7a, Bertran, Berenguera, Dom\u00e9nec, Ramona, Francesc, Bernat i Floreta<\/em>, el fet de qu\u00e8 Beuter situ\u00ef la seua proced\u00e8ncia a terres de Lleida, com hem vist ades, tampoc no ens permet assegurar que correponguen als seus noms reals. Podria tractar-se de noms molt comuns d’aquella \u00e8poca en aquelles terres. Si f\u00f3ra aix\u00ed, tamb\u00e9 resultar\u00eda estrany que els retrats escult\u00f2rics dels matrimonis que van aportar els diners per construir la porta rom\u00e0nica apareguen sobrerepresentats en el seu aspecte f\u00edsic, i amb noms imaginaris. Quin sentit tindria, per tant, haver-los representat, si ni els seus noms escrits ni els seus retrats correspondrien a la realitat?<\/p>\n\n\n\n

Mite o realitat, llegenda o hist\u00f2ria, la veritat \u00e9s que les enigm\u00e0tiques mirades dels retrats escult\u00f2rics d’aquesta porta rom\u00e0nica continuen fascinant-nos i constitueixen una altra m\u00e9s de les moltes curiositats i elements sorprenents que ens ofereix la Catedral de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

(*) Enlla\u00e7os a altres articles sobre curiositats que podeu trobar a la porta rom\u00e0nica de la Catedral de Val\u00e8ncia:<\/p>\n\n\n\n

\n
La llegenda del botxi que esmolava la seua destral a la porta de la Catedral de Val\u00e8ncia.<\/a><\/blockquote>