El nou poblat va ser fortificat per protegir-lo dels atacs exteriors, i comen\u00e7aren a fer-s\u2019hi construccions molt rudiment\u00e0ries per tal de construir un port des d’on controlar l’entrada i eixida de les mercaderies, tan necess\u00e0ries per al futur i la superviv\u00e8ncia de la nova ciutat conquerida.<\/p>\n\n\n\n
Poc temps despr\u00e9s, i a l’empara d’aquesta nova vila, nous pobladors dedicats fonamentalment a les arts de la pesca s’aniran instal\u00b7lant al llarg de la franja litoral propera, formant noves partides o xicotets poblats amb caracter\u00edstiques diferencials de les del seu ve\u00ed del Grau, els quals amb el temps donaran lloc al Cabanyal i al Canyamelar. La barraca ser\u00e0 el seu habitat caracter\u00edstic.<\/p>\n\n\n\n
El poblament d’aquesta zona aviat es trobar\u00e0 dividit en tres nuclis separats entre si per s\u00e8quies que recorrien l’horta fins a la seua desembocadura directa a la mar. La seua construcci\u00f3 havia estat realitzada pels antics habitants de Val\u00e8ncia i de la seua horta, els musulmans, que havien estat habitant-la durant m\u00e9s de cinc-cents anys.<\/p>\n\n\n\n
Les principals s\u00e8quies que recorrien i separaven aquests poblats eren la del Riuet, que separava el Grau, la de Gas, que separava el Canyamelar del Cabanyal, la dels \u00c0ngels, que els separava del Cap de Fran\u00e7a, i la de la Cadena, que el separava de la Malva-rosa.<\/p>\n\n\n\n
Entre els anys 1837 i 1897, el Cabanyal, Canyamelar i el Cap de Fran\u00e7a van formar un municipi independent anomenat Poble Nou de la Mar. En 1897 es consuma la seua absorci\u00f3 per part de Val\u00e8ncia, seguint el mateix dest\u00ed que altres municipis independents que envoltaven la ciutat, com ara Russafa, Campanar, Patraix o Benimaclet.<\/p>\n\n\n\n
Els poblats mar\u00edtims, en contrast al que succe\u00efa a Val\u00e8ncia, no tenien clavegueram, i el seu carrers tampoc estaven empedrats. A les brutes aig\u00fces de les seues s\u00e8quies obertes al cel, les seues dones rentaven la roba enmig de carrers plens de pols i fang, en unes condicions higi\u00e8niques molt dolentes.<\/p>\n\n\n\n L’any 1912, per raons de salubritat p\u00fablica, l’Ajuntament de Val\u00e8ncia va decidir mamprendre les necess\u00e0ries obres d’empedrat dels seus carrers i cobriment de les s\u00e9quies, creant-se aix\u00ed la primera xarxa de clavegueram dels poblats mar\u00edtims. D’aquesta important fita encara roman viu un testimoni material. Es tracta d\u2019una trapa d’embornal del clavegueram original d’aquell 1912 <\/strong>que, segons les meues refer\u00e8ncies (*) podria ser l’\u00fanica existent d’aquella \u00e8poca, i de les m\u00e9s antigues, sin\u00f3 la que m\u00e9s, de la xarxa de tot Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Aquesta trapa la podem trobar a hores d’ara a la vorera del carrer Vicent Gallart del Cabanyal-Canyamelar, davant del portal numero 14. Podeu veure la seua fotografia a continuaci\u00f3, i tamb\u00e9 a la cap\u00e7alera d’aquest apunt (fotografia cedida per Jos\u00e9 Aled\u00f3n).<\/p>\n\n\n\n En Ciutat vella podem trobar algunes tapes de clavegueram tamb\u00e9 antigues, concretament de l’any 1926, per\u00f2 bastant posteriors a aquesta.<\/p>\n\n\n\n En aquest article que vaig publicar fa un temps, podeu veure on trobar aquestes antigues trapes de clavegueram existents al centre hist\u00f2ric de Val\u00e8ncia:<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2021\/07\/a-33-1024x685.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2021\/07\/a-31.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/wp-content\/uploads\/sites\/6\/2021\/07\/a-40-1024x680.jpg\")