{"id":6320,"date":"2022-05-27T20:21:19","date_gmt":"2022-05-27T18:21:19","guid":{"rendered":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/?p=6320"},"modified":"2022-05-27T20:21:19","modified_gmt":"2022-05-27T18:21:19","slug":"els-altres-dracs-del-patriarca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/els-altres-dracs-del-patriarca\/","title":{"rendered":"Els altres dracs del Patriarca."},"content":{"rendered":"\n

\u00c9s estrany trobar a un valenci\u00e0, sobretot si ha nascut o viu a la ciutat de Val\u00e8ncia, que no conega o haja sentit parlar de l’antiga llegenda del Drac del Col.legi del Patriarca. La va immortalitzar l\u2019escriptor Blasco Ib\u00e1\u00f1ez en el seu conte “El drag\u00f3n del Patriarca<\/em>” que va publicar l\u2019any 1901 en el diari \u201cEl Pueblo\u201d, del qu\u00e8 era fundador i director.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Aquell drac, que en realitat era un ferotge caim\u00e0 que habitava en el riu T\u00faria, tenia atemorits durant molts anys els habitants de la ciutat. Molts mossos jovens, fent valdre la seua \u00edmpetu, havien intentat matar-ho sense \u00e8xit en nombroses ocasions. Fins i tot alguns d’ells havien mort en les seues gargamelles. Ni tan sols una process\u00f3 que es va fer encap\u00e7alada pel propi bisbe de Val\u00e8ncia va servir per a apaivagar aquella b\u00e8stia, que quasi acab\u00e0 amb les vides dels processionaris, els quals hagueren d’arrencar a c\u00f3rrer a tota pressa per a on havien vingut per tal de salvar les seues vides.<\/p>\n\n\n\n

El drac, at\u00e8s que ja ning\u00fa no gosava d’enfrontar-se a ell, solia eixir del riu i amagar-se entre els camps i camins propers a la ciutat a la recerca de les seues v\u00edctimes, arribant fins i tot a posar-se al costat de les portes de la muralla, tot esperant alg\u00fa que entrara o eixira de la ciutat. Algunes voltes, quan era localitzat en el riu des dels merlets de la muralla de la ciutat, els tiradors d’arc intentaven matar-ho amb les seues fletxes, per\u00f2 totes rebotaven en la seua dura pell sense fer-li la menor ferida.<\/p>\n\n\n\n

Un bon dia, un reu que havia estat condemnat a morir a la forca a la ciutat es va oferir a matar el drac a canvi de ser-li commutada la seua pena capital. La ciutat sencera va clamar perqu\u00e8 el jutges li conced\u00edren l’oportunitat que hi havia demanat. Tan sols va demanar que li deixaren uns dies a soles en una casa per preparar-se, durant els quals va arreplegar gots i ampolles de vidre, i tamb\u00e9 una important quantitat de llenya. <\/p>\n\n\n\n

El dia assenyalat hi va arribar, i el reu va eixir de la ciutat a la recerca de l’animal. Anava cobert amb un mantell i un caputx\u00f3 de llana, sense m\u00e9s arma que una llan\u00e7a. Quan la b\u00e8stia va eixir al seu encontre, disposat a acabar amb la seua vida, el reu es va traure r\u00e0pidament el mantell i la caputxa i tot el seu cos va comen\u00e7ar a brillar amb una for\u00e7a inusitada, tal com si fora un foc hum\u00e0. Resultava impossible mirar-ho directament, perqu\u00e8 el seu cos enlluernava els que el miraven ja que duia una armadura plena d’espills que havia confeccionat amb el vidre que primer havia arreplegat, i despr\u00e8s havia fos amb foc de llenya. La b\u00e8stia, sorpresa i totalment enlluernada, en veure-ho nom\u00e9s va poder obrir la boca per rugir de desesperaci\u00f3, moment que va aprofitar el reu per introduir-li la llan\u00e7a amb for\u00e7a per la boca i acabar amb ella.<\/p>\n\n\n\n

Realitat o ficci\u00f3? Nom\u00e9s \u00e9s un conte. Per\u00f2 cal dir que aquest caim\u00e0 en qu\u00e8 l’escriptor va inspirar-se per escriure la seua novel.la, s\u00ed va existir realment. L’animal fou un regal que va rebre l\u2019any 1600 Juan de Ribera, Arquebisbe de Val\u00e8ncia i Patriarca d\u2019Antioquia, per part del Marqu\u00e8s de Monterrey, llavors Virrey del Peru. Anys m\u00e9s tard, quan el caim\u00e0 va morir, no a causa de cap ferida de llan\u00e7a (com assenyalaba la novel.la de Blasco) sin\u00f3 de causes naturals, el Patriarca va manar disecar-ho perqu\u00e8 fora col\u00b7locat penjat a la paret del vest\u00edbul d’entrada a l’esgl\u00e9sia del Seminari del Corpus Christi de Val\u00e8ncia<\/strong>, com a s\u00edmbol del silenci que deu guardar-se en el Col\u00b7legi, ja que aquests animals no tenen llengua.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
El caim\u00e0 del Patriarca.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Per tant, des de fa m\u00e9s de quatre segles, la figura del caim\u00e0 presideix l’entrada a l’esgl\u00e9sia del Patriarca, havent esdevingut una figura molt coneguda i apreciada pels valencians. Per\u00f2 potser el que molts no s\u00e0piguen \u00e9s que no \u00e9s aquest l’\u00fanic “drac” que habita al Col\u00b7legi del Patriarca.<\/p>\n\n\n\n

Jose Manuel Cortina P\u00e9rez fou un dels arquitectes m\u00e9s caracter\u00edstics del moviment modernista valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

La Val\u00e8ncia de principis de segle XX, com altres importants ciutats europees, va evolucionar cap a aquest estil arquitect\u00f2nic, trencant aix\u00ed l’aspecte auster i minimalista que caracteritzava l\u2019arquitectura d\u2019aquella \u00e8poca, alhora que evolucionava cap a formes en qu\u00e8 l’ornamentaci\u00f3, el rec\u00e0rrec i l’ocupaci\u00f3 abundant de formes corbes i asim\u00e8triques esdevingueren dominants. La cer\u00e0mica, el vidre i el ferro forjat van ser els elements principals que s’utilitzaven per a la decoraci\u00f3 dels edificis.<\/p>\n\n\n\n

Cortina va ser el m\u00e0xim exponent del qu\u00e8 s’ha donat a anomenar Medievalisme fant\u00e0stic<\/em>. Fa un temps vaig publicar en aquesta web un article sobre aquest important arquitecte valenci\u00e0, l’enlla\u00e7 al qual podeu trobar a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\n
L’arquitectura medievalista fant\u00e0stica de Jos\u00e9 Manuel Cortina.<\/a><\/blockquote>