{"id":6365,"date":"2022-06-13T19:55:13","date_gmt":"2022-06-13T17:55:13","guid":{"rendered":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/?p=6365"},"modified":"2024-12-19T14:52:34","modified_gmt":"2024-12-19T13:52:34","slug":"la-font-islamica-de-la-placa-de-napols-i-sicilia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/la-font-islamica-de-la-placa-de-napols-i-sicilia\/","title":{"rendered":"La \u201cfont isl\u00e0mica\u201d de la pla\u00e7a de N\u00e0pols i Sic\u00edlia."},"content":{"rendered":"\n

Si passegem per la pla\u00e7a de N\u00e0pols i Sic\u00edlia de Val\u00e8ncia, una pla\u00e7a situada en ple centre hist\u00f2ric de la ciutat, ens trobarem en un dels seus extrems, prop de la seua conflu\u00e8ncia amb els carrers del Palau i del Trinquet de Cavallers, amb una original font moderna d’estil isl\u00e0mic<\/strong>, en forma d\u2019estrela de vuit puntes. A la resta del paviment cer\u00e0mic de la pla\u00e7a trobarem de forma recurrent, en diversos indrets, la mateixa forma geom\u00e8trica.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"
“Font isl\u00e0mica” i motius en forma d’estrela, al paviment de la pla\u00e7a de N\u00e0pols i Sic\u00edlia (fotografies pr\u00f2pies).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La pres\u00e8ncia d’aquesta font en aquesta pla\u00e7a no \u00e9s casual. El motiu pel qual es troba en aquest indret est\u00e0 relacionat amb una troballa arqueol\u00f2gica que es va realitzar l\u2019any 1997 en un conjunt hist\u00f2ric que s\u2019ubica a poc m\u00e9s de cent metres de dist\u00e0ncia, el de Sant Joan de l’Hospital.<\/p>\n\n\n\n

Aquest conjunt, considerat el m\u00e9s antic de la Val\u00e8ncia cristiana, va ser fundat l’any 1238, el mateix any en qu\u00e8 les tropes del rei Jaume I conqueriren la ciutat als musulmans.<\/p>\n\n\n\n

La Sobirana Orde Militar i Hospital\u00e0ria de Sant Joan de Jerusalem, que havia acompanyat el rei en la seua campanya militar per conquerir la ciutat, va rebre en donaci\u00f3 uns terrenys sobre els que es va construir el conjunt mon\u00e0stic, en recompensa a l\u2019ajuda militar prestada al monarca.<\/p>\n\n\n\n

En concret, Jaume I els va fer donaci\u00f3 de la Casa-palau propietat del primer Emir de la ciutat, Ha\u00e7ach Habinbadel, d’unes eres i de setze cases que es trobaven al costat d’una mesquita. Aquesta zona es trobava tot just al costat d’una de les portes de la muralla isl\u00e0mica, la de la Xerea. <\/p>\n\n\n\n

Cal dir que la ubicaci\u00f3 de la donaci\u00f3 no va ser tampoc casual, ja que responia a una meditada estrat\u00e8gia del rei consistent a empla\u00e7ar a les dues grans Ordes militars que li havien acompanyat en la conquesta de la ciutat en sengles indrets estrat\u00e8gics, situats al costat de les dues portes de la ciutat que miraven el riu T\u00faria: la del Temple, al costat de la porta de Bab al-Sakhar, i la de l\u2019Hospital de Jerusalem al costat de la de la Xerea.<\/p>\n\n\n\n

En el Llibre del Repartiment podem llegir els detalls d’aquella donaci\u00f3. Els beneficiaris van ser Hugo de Folcalquier (Tinent Prior de l’Orde de Sant Joan), i frai Pere d\u2019Exea (Comendador d’Amposta).<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Ubicaci\u00f3 del conjunt de S.Joan de l’Hospital, junt a la porta de la Xerea (font: revista Arqueolog\u00eda de la Arquitectura).<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Sobre aquests solars els Santjoanistes van edificar la seua esgl\u00e9sia. Seguint l’esperit d’ajuda i socor que els caracteritzava, hi van construir tamb\u00e9 un hospital, un cementeri i una casa destinada a resid\u00e8ncia del comendador i dels fraires.<\/p>\n\n\n\n

Entre els anys 1997 i 2004 es van dur a terme diverses campanyes d’excavacions arqueol\u00f2giques a l’antic cementeri, situat en el pati sud del conjunt, aprofitant els treballs de rehabilitaci\u00f3 que s\u2019hi estaven realitzant. En aquest cementeri les classes altes i els gremis van finan\u00e7ar tombes sumptuoses en forma d\u2019arcosolis. Els que no disposaven de recursos econ\u00f2mics per fer-ho, van ser soterrats directament en terra i identificats amb esteles, lloses o t\u00famuls.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Assenyalat en groc, ubicaci\u00f3 del pati sud del conjunt de S.Joan de l’Hospital (Google maps).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Precisament en la primera d’aquestes campanyes, l’any 1997, els arque\u00f2legs van descobrir al subs\u00f2l una xicoteta font realitzada amb ma\u00f3 cer\u00e0mic de tons vermells i grocs, que formava una estrela de vuit puntes. Possiblement se situaria originalment al pati de la resid\u00e8ncia de l\u2019Emir de la ciutat isl\u00e0mica. Just en aquest indret els Santjoanistes havien triat el seu espai per ubicar el cementeri.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Font isl\u00e0mica trobada al conjunt de S.Joan de l’Hospital (font: Arxiu del museu de S.Joan de l’Hospital).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquesta troballa, ara coberta per les lloses que conformen el pati sud del conjunt, tingu\u00e9 la seua r\u00e8plica, a manera de recordatori, tal com hem esmentat al principi de l\u2019apunt, a la propera pla\u00e7a de N\u00e0pols i Sic\u00edlia.<\/strong> Aquesta nova font fou dissenyada per l’arquitecte i acad\u00e8mic de San Carlos Rom\u00e1n Jim\u00e9nez.<\/p>\n\n\n\n

Per terminar, nom\u00e9s afegir que aquest tipus de font en forma d’estrela de vuit puntes, que es solien localitzar als patis dels habitatges isl\u00e0mics pertanyents a fam\u00edlies d’un cert prestigi social a la ciutat, s’ha trobat en diverses excavacions fetes a Val\u00e8ncia, l\u2019\u00faltima de les quals es va produir al barri del Carme, en terrenys on s’ubicava l’antiga moreria de ciutat.<\/p>\n\n\n\n

Uns dies despr\u00e9s de fer-se aquesta troballa, vaig publicar un article sobre aix\u00f2, l’enlla\u00e7 al qual podeu trobar a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\n
La font mud\u00e8jar de l’antiga moreria de Val\u00e8ncia.<\/a><\/blockquote>