{"id":6488,"date":"2021-10-20T20:12:21","date_gmt":"2021-10-20T18:12:21","guid":{"rendered":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/?p=6488"},"modified":"2024-12-03T13:14:00","modified_gmt":"2024-12-03T12:14:00","slug":"una-antiga-maquinaria-de-rellotge-enmig-del-cementeri-de-benimaclet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/una-antiga-maquinaria-de-rellotge-enmig-del-cementeri-de-benimaclet\/","title":{"rendered":"Una antiga maquin\u00e0ria de rellotge enmig del cementeri de Benimaclet."},"content":{"rendered":"\n

El cementeri del barri de Benimaclet <\/strong>es situa en un tranquil rac\u00f3 de la partida de Vera de Val\u00e8ncia, malgrat trobar-se molt a prop de la conflu\u00e8ncia de diverses grans avingudes, com ara la de Catalunya, la ronda perif\u00e8rica nord i la de Tarongers. Envoltat d’un senzill mur, el seu emblanquinat destaca sobre la verdor de la poca horta que ha sobreviscut al \u201cprogr\u00e9s\u201d al seus voltants.<\/p>\n\n\n\n

Lluny queden ja els temps en qu\u00e8 els habitants del Lloc de Benimaclet, que formava part de la parr\u00f2quia de Sant Esteve de Val\u00e8ncia, t\u00e8nia el seu cementeri propi en ple centre de la ciutat. Es coneixia amb el nom de Fossar de Benimaclet, i actualment es situaria als voltants del carrer Bonaire.<\/p>\n\n\n\n

La seua fa\u00e7ana principal, exempta d’adorns d’import\u00e0ncia, t\u00e9 una porta gran i senzilla sobre la qual es pot llegir \u201cCementerio Parroquial de Benimaclet\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Entrada al cementeri de Benimaclet (fotografia pr\u00f2pia).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Una vegada travessada, ens trobarem amb un pati que dona acc\u00e9s als diferents pavellons del cementeri. Si observem aquest pati amb \u201culls curiosos\u201d, de segur descobrirem aviat una cosa que no encaixa en aquest lloc, i que sembla ser la maquin\u00e0ria d’un rellotge gran<\/strong>, la qual es troba situada sobre un bancada de fusta suportada per quatre potes met\u00e0l.liques, sobre un xicotet pedestal. Pel seu aspecte intuirem que ha de tindre una considerable antiguitat.<\/p>\n\n\n\n

En el lloc no es troba cap senyalitzaci\u00f3 que ens indique qu\u00e8 \u00e9s ni per qu\u00e8 es troba all\u00ed. El conserge que es trobava a cura del cementeri quan vaig visitar-lo, tampoc no va saber donar-me cap explicaci\u00f3 del seu origen o proced\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Maquin\u00e0ria de rellotge, al cementeri de Benimaclet (fotografia pr\u00f2pia).<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Abans de revelar les respostes a aquestes inc\u00f2gnites, voldria primer que lleg\u00edreu un text del \u201cManual del viajero y guia de los forasteros en Val\u00e8ncia<\/em>\u201d, publicat l’any 1849 pel cronista i literat Vicente Boix: \u201cEn los tiempos en que la famosa manceb\u00eda o burdel se hallaba estraordinariamente apoyada por sus sabia organizaci\u00f3n y por la sanci\u00f3n del tiempo, concibieron algunos buenos patricios el pensamiento de establecer un asilo para aquellas mujeres desgraciadas que, llenas de arrepentimiento y fatigadas de su vida azarosa, buscasen un puerto para atender a su reposo<\/em>. Con este objeto determinaron en 1345 levantar una casa, ausiliados por la munificencia del Consejo de la ciudad, y por los privilegios del rey don Pedro II, que confirm\u00f3 m\u00e1s adelante don Fernando el Cat\u00f3lico. Poco despu\u00e9s se cerr\u00f3 la comunicaci\u00f3n entre las v\u00edrgenes y las mugeres arrepentidas, y se puso bajo la protecci\u00f3n de San Gregorio Magno. El convento se concluy\u00f3 en 1600.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

El convent al qual fa esment el cronista al final del text \u00e9s el de Sant Gregori<\/strong>, que es situava al carrer de Sant Vicent M\u00e0rtir de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
El convent de Sant Gregori en el pl\u00e0nol del Pare Tosca (Font: Bloc “Valencia en Blanco y Negro” de Julio Cob).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Recordava Vicente Boix la fundaci\u00f3 de la Casa de les Penedides <\/strong>pe part del religi\u00f3s carmelita descal\u00e7 Francisco del Ni\u00f1o Jes\u00fas, en un edifici annex al convent, lloc d’acolliment de les meretrius que desitjaven deixar la seua professi\u00f3, qu\u00e8 exercien en el fam\u00f3s bordell p\u00fablic de Val\u00e8ncia conegut com \u201cla Pobla de les fembres pecadrius\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La construcci\u00f3 del convent, la c\u00e8dula fundacional del qual la va atorgar el rei Felip II, tingu\u00e9 un dels seus impulsors en l’arquebisbe Juan de Ribera. L’esgl\u00e9sia va ser bene\u00efda el dia de Sant Gregori Magno de l’any 1600. La Casa de les Penedides es governava per una junta de deu administradors i pels pares agustins del convent. A mitjans del segle XIX pass\u00e0 a dependre de les Religioses Adoratrices, congregaci\u00f3 fundada per la Mare Sacramento, a la qual li havia cedit l’Ajuntament els locals de la Casa de les Penedides.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de les Desamortitzacions eclesi\u00e0stiques produ\u00efdes en el segle XIX, el convent va ser utilitzat tamb\u00e9 com a pres\u00f3, en la qual l’escriptor Vicente Blasco Iba\u00f1ez va ser recl\u00f2s almenys en un parell d’ocasions, cada vegada que la just\u00edcia el condemnava pels seus \u201cinsolents\u201d articles publicats en el seu diari El Pueblo.<\/p>\n\n\n\n

L’any 1911 el convent va ser derru\u00eft<\/strong>, en quedar sense utilitat la seua funci\u00f3 carcer\u00e0ria arran de ser inaugurada la Pres\u00f3 Model de Val\u00e8ncia. Actualment el seu solar l’ocupa el Teatre Olympia. El rellotge que durant segles havia llu\u00eft a la seua fa\u00e7ana principal, que donava al carrer de Sant Vicent, va ser desmuntat i reutilitzat a la Parr\u00f2quia de la Nostra Senyora de l’Assumpci\u00f3, al barri de Benimaclet<\/strong>, on es va construir ex-process una xicoteta torre per poder col.locar-ho.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Rellotge del convent de Sant Gregori.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"
Esfera del rellotge de la parr\u00f2quia de Benimaclet, procedent del convent de Sant Gregori (Font: Tono Gimenez).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquest curi\u00f3s fet va ser motiu d’un anterior article publicat en aquesta web, l’enlla\u00e7 al qual podeu trobar a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\n
La sorprenent proced\u00e8ncia del rellotge de l’esgl\u00e9sia de Benimaclet.<\/a><\/blockquote>