{"id":6977,"date":"2022-01-30T20:16:29","date_gmt":"2022-01-30T19:16:29","guid":{"rendered":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/?p=6977"},"modified":"2022-01-30T20:16:29","modified_gmt":"2022-01-30T19:16:29","slug":"la-impressionant-muralla-donze-metres-dalcada-que-envoltava-la-valencia-islamica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/actualidadvalencia.com\/passejantvalencia\/la-impressionant-muralla-donze-metres-dalcada-que-envoltava-la-valencia-islamica\/","title":{"rendered":"La impressionant muralla d\u2019onze metres d\u2019al\u00e7ada que envoltava la Val\u00e8ncia isl\u00e0mica."},"content":{"rendered":"\n

Explicava el cronista musulm\u00e0 Al-Udri en el segle XI que durant el mandat del primer governador de la taifa de Balansiya, d\u2019Abd-al-Aziz, n\u00e9t d\u2019el fam\u00f3s cabdill musulm\u00e0 Almansor, es van construir unes robustes i belles muralles per a la defensa de la ciutat.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A jutjar pels seus comentaris, aquella degu\u00e9 de ser una muralla paradigm\u00e0tica de l\u2019arquitectura i l\u2019enginyeria militar isl\u00e0mica dins d\u2019Al-Andalus, ja que la va descriure amb les seg\u00fcents paraules: \u201cNo es coneix a l\u2019\u00c0ndalus ciutat de murs m\u00e9s perfectes i m\u00e9s bonics<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta muralla es va construir entre els anys 1021 i 1061, periode en qu\u00e8 va governar Abd-al-Aziz. Les torres defensives originals tenien una planta semicircular, per\u00f2 durante el seg\u00fcent segle van evolucionar a planta quadrada. Eren massisses fins al darrer pis, en qu\u00e8 s\u2019obria una estan\u00e7a voltada per facilitar la defensa. La dist\u00e0ncia entre elles era d\u2019una 26 metres, i la seua amplada mitjana era d\u2019uns 2,25 mts. Per\u00f2 la seua al\u00e7ada exacta no havia estat ben coneguda fins ara perqu\u00e8 els llen\u00e7os de muralla que encara s\u2019hi conserven, principalment al barri del Carme, o b\u00e9 no s’havien conservat en tota l\u2019al\u00e7ada completa, o b\u00e9 no havien estat excavats fins a la seua base origin\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

En mar\u00e7 del 2021 es van iniciar les obres de rehabilitaci\u00f3 del tram de muralla i torre isl\u00e0miques que es troben als voltants de la pla\u00e7a de l’\u00c0ngel i del carrer d\u2019en Borr\u00e0s, obres on a m\u00e9s de construir-se un nou edifici que servir\u00e0 de Centre d\u2019interpretaci\u00f3 de la muralla, es preveia traure a la llum a m\u00e9s la barbacana, la lli\u00e7a i la fossa que discorria per davant, tal com aix\u00ed ha succe\u00eft passats ja onze mesos des del seu inici.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Muralla isl\u00e0mica i torre de l’\u00c0ngel, al barri del Carme de Val\u00e8ncia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L’excavaci\u00f3 de la muralla fins als seus fonaments originals que s’ha realitzat durant aquest mesos ha perm\u00e8s con\u00e8ixer amb gran exactitud la seua al\u00e7ada original, fet que fins ara, com he comentat ades, ens era desconegut. La informaci\u00f3 que ens ha aportat l’arquitecta d\u2019aquest projecte Elisa Moliner \u00e9s que l’al\u00e7ada des de la base fins a l’ardarve era de 9,15 metres. L’adarve era el cam\u00ed o passad\u00eds estret per on els sentinelles realitzaven el pas de ronda, i on es posicionaven els defensors en cas que la ciutat fora atacada per un enemic exterior. Es trobava protegit per una muralleta, l’al\u00e7ada de la qual s’ha pogut determinar ara en 0,97 metres, a la qual cosa caldria afegir-hi l’altura dels merlets que era de 0,90 metres (1)<\/em>, la qual cosa ens d\u00f3na una al\u00e7ada total de muralla d\u201911,02 metres<\/strong>, quasi la d\u2019un edifici de quatre plantes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Obres de rehabilitaci\u00f3 de la muralla i torre de l’\u00c0ngel (fotografies peri\u00f2dic Las Provincias)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquell immens mur d’onze metres de l’al\u00e7ada per quasi dos i mig d’amplada, vist des de la plana que envoltava la ciutat fortificada, degu\u00e9 semblar certament impressionant i esglaiador als visitants i enemics que volgueren conquerir-la, tal com ens relatava el cronista Al-Udri. El fet que es complementara amb un no menys impressionant fossat de quasi 5 metres de profunditat, degu\u00e9 donar-li un aspecte d’inexpugnabilitat, com aix\u00ed els hagu\u00e9 de semblar a les tropes del Cid a finals del segle XI, i a les de Pere I de Castella durant la guerra contra Pere el Cerimoni\u00f3s, a mitjans del segle XIV. Tots dos van voler conquerir-la, per\u00f2 nom\u00e9s les tropes del Cid ho feren amb \u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Obres de rehabilitaci\u00f3 de la muralla i torre de l’\u00c0ngel (font: Elisa Moliner).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L’aspecte exterior d’aquella impressionant muralla s’ha pogut determinar que era blanquin\u00f3s, com si estiguera emblanquinat. Les seues grans dimensions en altura i amplada degueren requerir per a la seua construcci\u00f3 la utilitzaci\u00f3 de materials m\u00e9s resistents, i potser de l\u2019\u00fas de t\u00e8cniques constructives innovadores sobre el t\u00e0pial de formig\u00f3 farcit de pedres que era com\u00fa en aquella \u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n

Amb molta probabilitat, el treball continuat que encara queda per fer sobre aquest llen\u00e7 i torre de muralla isl\u00e0miques, ens oferir\u00e0 nous i sorprenents descobriments en els propers mesos.<\/p>\n\n\n\n

(1)<\/em> L’\u00fanic tram de muralla amb merlets descobert a Val\u00e8ncia, es troba en un edifici que dona a la pla\u00e7a dels Furs i al carrer de les Roques. Fa un temps vaig escriure a la web un apunt parlant d’ell. Ac\u00ed podeu trobar l’enlla\u00e7, per si pot resultar del vostre inter\u00e8s: <\/em><\/p>\n\n\n\n

\n
L\u2019\u00fanic llen\u00e7 amb merlets conservat de l’antiga muralla isl\u00e0mica.<\/a><\/blockquote>