En el segle XVIII els nuclis urbans dels pobles i ciutats espanyoles encara presentaven un aspecte clarament medieval. No existia cap ordenaci\u00f3 municipal que permet\u00e9s realitzar una delimitaci\u00f3 precisa de les propietats i de qui eren els seus amos. Ni tan sols els noms dels carrers estaven oficialment establerts i, a sovint, canviaven d\u2019acord amb la moda o el gust popular de cada \u00e8poca. Degut a tot aix\u00f2, per a la Administraci\u00f3 espanyola era, pert tant, del tot impossible intentar establir un sistema recaptatori efica\u00e7.<\/p>\n\n\n\n
Fruit de les reformes il\u00b7lustrades, durant el regnat de Carlos III es va plantejar fer una planimetria detallada dels barris i districtes de les principals ciutats espanyoles, amb l\u2019objectiu d’elaborar una reforma integral del deficient sistema tributari existent fins aleshores. Aquesta laboriosa tasca, encetada a mitjans de segle a la ciutat de Madrid, es va estendre fil per randa al llarg de la segona meitat del segle XVIII a altres ciutats del Regne on hi havia Audi\u00e8ncies o Chancilleries, tal com deia la Reial C\u00e8dula de 6 d\u2019octubre de 1768: \u00abpor quanto nada importa m\u00e1s que la uniformidad de las ciudades capitales del Reyno con la Corte<\/em>\u00bb. La ciutat de Val\u00e8ncia estava entre elles.<\/p>\n\n\n\n Aquestes ciutats, tal com va passar a la capital, van quedar dividides en Barris i Districtes. I les Cases i les Illes de Cases es van identificar totes elles amb taulells cer\u00e0mics blancs amb lletres i n\u00fameros en blau, tal com vaig explicar en un apunt que vaig publicar fa un temps, l\u2019enlla\u00e7 al qual podeu trobar a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n