El president de la Generalitat, Ximo Puig, al costat de la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, viatja este dissabte a Àustria per acompanyar als 35 estudiants valencians de Batxillerat que este any assistiran als actes de commemoració del 73 aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen-*Gusen per part de l’exèrcit nord-americà el 5 de maig de 1945.
Esta és la primera vegada que un president de la Generalitat realitza una visita oficial a un dels escenaris de la barbàrie més gran de la història. Ximo Puig encapçalarà l’expedició conformada per alumnat de primer de Batxillerat dels instituts Joan Fuster de Pego, Enric Valor de Bellreguard, Els Ports de Morella i Doctor Simarro de Xàtiva, sí com dels IES de Torís i Bunyol.
Estos estudiants han estat convidats per la delegació valenciana de l’associació Amical, que agrupa a exdeportats als camps de concentració nazis, així com als seus familiars, amics i simpatitzants. Amb el president i els estudiants viatjarà també la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, com a responsable del Consell de les polítiques de memòria històrica, i els alcaldes de Morella, Bunyol, Macastre, Pego i Bellreguard, així com el primer tinent d’alcalde de Xàtiva.
El president i la resta de la comitiva assistiran, el dissabte a la vesprada, a l’acte commemoratiu en el Memorial Krematorium KZ Gusen i intervindrà en l’homenatge que la representació valenciana realitzarà en memòria dels deportats republicans que van perir en el camp. L’acte consistirà en la interpretació de la peça musical ‘Sarabanda in memoriam’, del compositor Toni Ortí, per alumnat de l’IES Els Ports de Morella i la lectura de poemes de Miguel Hernández.
El diumenge, la comitiva assistirà als homenatges que es duran a terme davant les plaques i el monument que recorda la presència d’espanyols en els camps d’extermini nazis, al costat dels representants de l’Ambaixada d’Espanya a Àustria i altres autoritats.
Segons ha explicat la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, “la necessitat i l’obligació de recordar el que va passar, així com de recuperar la dignitat de les víctimes perquè mai torne a ocórrer és precisament el que ha mogut al Consell del Botànic a elaborar la Llei de Memòria Democràtica”.
Per a Bravo, “les víctimes han d’estar sempre presents en el nostre record i en la nostra consideració, ja siguen víctimes de l’horror nazi, de l’odi fratricida de la nostra Guerra Civil o del salvatgisme irracional d’ETA, amb les víctimes valencianes de la qual, per cert, es reunirà el president Puig este mateix dilluns”.
A més, Gabriela Bravo ha anunciat que l’Institut de la Memòria Democràtica realitzarà un cens exhaustiu de les víctimes valencianes dels camps nazis d’extermini. Es tracta, segons ha explicat la consellera, “d’elaborar un arxiu documental públic perquè tots els valencians puguen conéixer la història d’aquells compatriotes que van sofrir l’horror nazi”.
Fins hui, s’han realitzat diversos estudis que apunten al fet que dels 9.000 deportats espanyols als camps de concentració, el 8 per cent eren valencians. “No obstant això -segons la consellera Bravo- encara que probablement la xifra exacta no la sabrem mai, farem tot el possible per acostar-nos a ella per tenir el record exacte dels nostres compatriotes que van perir baix el terror nacionalsocialista alemany i en l’honor del qual viatgem a un dels escenaris de l’horror”.
Solament en Mauthausen han estat identificats fins al moment 630 valencians que van ser deportats a este recinte, dels quals únicament van sobreviure 209. Actualment, solament viu un supervivent, Paco Aura, d’Alcoi, que en este 2018 complirà 100 anys.
