Que el PSOE no vol socis de govern es va tornar evidència en convocar-se estes noves eleccions i es va reiterar quan Pedro Sánchez va demanar al debat electoral a la resta de formacions polítiques que es permetera governar a la llista més votada en cas de cas no aconseguir acords, sense dissimular i amb les cartes sobre la taula: ser president sense haver d’arribar a acords. Confiança cega en les enquestes.
Seguint esta línia de discurs, Toni Gaspar comentava durant la seua intervenció de fi de campanya que «La democràcia consisteix a governar o deixar governar», ni negociar, ni entendre’s sembla ser. Susana Ros tampoc s’allunyava de la línia editorial durant la seua intervenció «El 10N triem entre continuar amb el bloqueig i el boicot o que Espanya tinga un govern coherent, unit i estable» reflexionava -o advertia, qui sap- la candidata al Congrés per Castelló.
L’únic «dissident» en estos termes ha sigut el ministre en funcions, Pedro Duque, qui ens preparava el terreny per a possibles girs de guió «Tenim el projecte i la gent més capaç de mirar tant a un costat com a un altre i fer el més assenyat per al país» ja el deia mamà, mira a dreta i esquerra sempre abans de creuar. Duque també ha aprofitat l’ocasió per a mostrar el seu orgull per haver format part del govern socialista de Pedro Sánchez, d’haver ajudat a «tancar ferides» traient a Franco de la Vall dels Caiguts i dels seus projectes: «Des de l’espai es veu el que ha fet este govern per avançar en les inversions i infraestructures de la Comunitat Valenciana» feia broma el ministre.
No s’han fet faltar les indirectes –i no tan indirectes- a VOX «Els anomenem com els anomenem: feixistes, ultradreta, franquistes… cridem-los com els vulguem cridar» deia Ximo Puig als qui acusava d’estar «atacant els valors democràtics» i presentava al partit socialista com a única opció per a frenar el seu avanç. Però VOX no anava a ser l’única a eixir escaldada de la jornada, Jose Luis Ábalos, ministre de Foment en funcions, acusava alguns d’«anteposar interessos mesquins, curtterministes, personals i particulars als interessos del país», que bé podrien referir-se al seu propi partit rebutjant governar en coalició, o bé referir-se a la resta de partits del bloc d’esquerres per pretendre negociar, ja que -recordant les paraules del seu company Toni Gaspar minuts abans- «La democràcia consisteix a governar o deixar governar».
