Les 19.00 era l’hora triada, amb una baixa exigència horària per a facilitar l’assistència. La sala plena i els mitjans reunits, iniciaven comunicació els periodistes de LaSexta quan l’esbronc del públic els obliga a tallar. Missatge clar, els mitjans no eren ben rebuts per les bases de VOX. La megafonia no ha tardat a pronunciar-se, demanant per favor respecte a la premsa i llibertat per a fer el seu treball, missatge que el mateix líder del partit, Santiago Abascal, ha hagut de repetir durant la seua intervenció, pel que sembla el concepte era complex d’entendre.
Incidents a part, la ponència ha seguit una estructura ferma, ferma quant a intenció, vincular a Compromís amb l’independentisme català i una afinitat política amb el president de la Generalitat Catalana, Quim Torra. Ignacio Gil Lázaro, cap de llista al Congrés per València, ha definit com a «còmplices de Torra« al partit del somriure taronja, als qui acusa de tindre en el seu programa la independència i annexió de València a la República Catalana. «València és l’avantguarda de defensa nacional en patir el veïnatge del separatisme» reivindicaven Ignacio i Abascal. En referència als elements identitaris, assenyalaven la importància de «l’adoració als símbols» com són la bandera o l’himne; «el patriotisme també dona de menjar als espanyols» assegurava Santiago Abascal. Serà que la rojigualda va carregada de vitamines.
Tampoc han faltat les referències a l’exhumació del dictador Francisco Franco. «Desenterrador d’odis» era el terme utilitzat per Abascal per a referir-se a l’artífex, Pedro Sánchez, a qui ha acusat de desenterrar a un mort del lloc de descans triat per la seua família –oblidant que va ser el govern d’Arias Navarro, amb el suport del rei emèrit, i no la família Franco qui va decidir sepultar allí al dictador-.
La defensa a la constitució i les llibertats han sigut un altre dels protagonistes en el discurs el qual xoca amb el veto al Grupo PRISA i l’actitud dels seus militants amb els mitjans allí presents que, sumat al descontentament mostrat pel mateix Abascal a la resposta negativa dels Tribunals Anglesos davant l’euroordre d’extradició expedida per la justícia espanyola per a Ponsantí, resultava desconcertant mentre el líder de VOX satiritzava amb «saltar la frontera amb Gibraltar, agafar als presos i no retornar-li’ls a Anglaterra» com a resposta. Maduresa política i legalitat avant tot perquè, en paraules d’Abascal, «VOX respecta les lleis encara que no li agraden».
